Dos terços dels residents de Palma no tenen accés suficient a zones verdes, segons un estudi d’Amigues de la Terra
La primera envestida de calor de l’any ha tornat a posar sobre la taula la importància dels espais verds urbans com a eina per combatre els efectes de les altes temperatures. En aquest context, Amigues de la Terra ha presentat l’informe Com garantir el dret a la natura? Anàlisi comparativa de l’accés a zones verdes a les ciutats segons la renda de la població, que conclou que prop de 285.000 residents de Palma, és a dir, dos terços de la població municipal, no disposen d’un accés suficient a espais verds de proximitat.
L’estudi, elaborat per investigadores del Grup de Recerca en Arquitectura, Urbanisme i Sostenibilitat (GIAU+S) de la Universitat Politècnica de Madrid, analitza la situació de deu ciutats espanyoles i avalua el grau d’accés de la ciutadania a zones verdes a partir de la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut coneguda com la regla 3-30-300. Aquesta estableix que les persones haurien de poder veure almenys tres arbres des de la finestra de casa seva, viure en barris amb un 30% de cobertura vegetal i tenir un parc d’almenys una hectàrea a menys de 300 metres de l’habitatge.
Les dades revelen que, de mitjana, un 60% de la població de les ciutats espanyoles analitzades no compleix aquests criteris. Els pitjors resultats corresponen a Ourense, València i Badajoz. Palma se situa també entre les ciutats amb un dèficit significatiu d’espais verds accessibles, malgrat comptar amb grans àrees com el parc de Bellver, el parc de Sa Riera o els espais naturals situats a la falda de la Serra de Tramuntana.
Segons l’informe, la distribució dels espais verds a Palma és relativament homogènia a escala general, però el problema es concentra en les zones més densament poblades, on el verd de proximitat continua sent insuficient. Aquesta realitat afecta especialment els barris amb menys renda, on la superfície de zona verda disponible per habitant és inferior a la de les àrees amb ingressos més elevats.
La responsable de Participació i Projectes d’Amics de la Terra Mallorca, Lucía Lami, adverteix que aquesta situació té conseqüències directes sobre la salut i la capacitat d’adaptació al canvi climàtic. “Mentre el 80% de la població espanyola viu a les ciutats, no tenim garantit el nostre dret a la natura. La situació és especialment preocupant per a les persones més vulnerables, que són les que disposen de menys zones verdes i, al mateix temps, tenen menys opcions per adaptar-se a les onades de calor”, assenyala.
Barris prioritaris per a la renaturalització
L’estudi identifica diverses “zones d’acció prioritària”, definides com aquells espais urbans on coincideixen baixos nivells de renda i una manca notable d’accés a zones verdes. En el cas de Palma, les principals àrees assenyalades són Pere Garau i Son Canals, dins el districte de Llevant; Son Cotoner i el sector nord de Camp d’en Serralta; i Camp Redó, on s’observen importants desigualtats en l’accés al verd urbà.
Pel que fa a les característiques urbanes, Son Canals presenta una estructura pròpia de l’eixample, amb una elevada densitat edificatòria i escassetat d’espais lliures. Per contra, Son Cladera disposa de més sòl disponible i una morfologia mixta que combina blocs residencials oberts, habitatges unifamiliars i altres usos no residencials.
Per a aquestes zones, Amigues de la Terra proposa actuacions específiques com la plantació d’arbrat viari, la creació de mitjanes verdes, la construcció d’escocells continus i l’aprofitament temporal de solars buits com a refugis climàtics comunitaris. En barris com Son Cladera, les mesures podrien anar més enllà, amb la requalificació de les zones verdes existents, la millora dels espais entre edificis i la creació de connexions verdes que facilitin la continuïtat ecològica.
Una xarxa verda connectada
L’organització ecologista defensa que la renaturalització urbana no es pot limitar a intervencions puntuals, sinó que ha de formar part d’una planificació integral que permeti construir una xarxa d’espais verds connectats. Entre les mesures proposades figuren la renaturalització dels espais lliures associats a equipaments públics, la creació de corredors verds i el desenvolupament de passejos arbrats continus que enllacin parcs i zones naturals.
Amigues de la Terra reclama que aquestes actuacions es duguin a terme amb urgència i incorporin una perspectiva social que eviti processos de gentrificació. En aquest sentit, Lami defensa polítiques d’habitatge que impedeixin que la millora ambiental dels barris acabi expulsant els residents amb menys recursos. També reivindica la creació de refugis climàtics comunitaris i espais de participació veïnal perquè la transformació urbana respongui a les necessitats de la població.
L’informe conclou que garantir el dret a la natura a les ciutats és una qüestió de salut pública, justícia social i adaptació climàtica, especialment en territoris mediterranis com Palma, cada vegada més exposats a episodis de calor extrema.