El Gall publica una nova edició de “Cançons populars mallorquines” (1896), d’Antoni M. Penya
L’editorial El Gall, de Pollença, acaba de publicar una nova edició de Cansons populars mallorquines (1896), una obra cabdal en la història de la folklorística mallorquina i una de les primeres a recollir la riquesa de la literatura oral de l’illa. Aquest volum, escrit pel polígraf Antoni M. Penya, és el segon treball de temàtica folklòrica de l’autor, qui va destacar també per la publicació de Rondayes de Mallorca (1895).
L’obra original recull prop d’un miler de gloses populars, fruit del treball de camp que Penya va realitzar el 1894 seguint les directrius de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana. El projecte, desenvolupat en col·laboració amb intel·lectuals com Maria Antònia Salvà, va donar lloc a un aplec modest però amb un gran valor literari. El llibre s’inicia amb un pròleg que, d’acord amb els ideals de la Renaixença, reivindica la importància dels treballadors del camp com a guardians de la tradició oral.
Aquesta nova edició posa en relleu l’aportació de Penya, una figura que havia quedat injustament relegada a l’oblit, tot i haver influït en investigadors com el pare Rafel Ginard i el pare Josep Massot i Muntaner.
Josep Nicolau
La reedició ha anat a càrrec de Josep Nicolau Perelló (Palma, 2000), especialista en literatura oral i investigador reconegut en l’àmbit de la filologia catalana. Nicolau és graduat en Llengua i Literatura Catalanes i té un Màster en Competència Lingüística i Literària, reconegut amb premi extraordinari per la Universitat de les Illes Balears. Actualment, cursa un doctorat en Filologia i és membre del Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE) de la Societat de Llengua i Literatura.
El seu treball en aquesta edició de Cansons populars mallorquines s’emmarca dins una línia de recerca sobre la literatura oral i la figura d’Antoni M. Penya, consolidada amb la Beca de Recerca de la Fundació Mallorca Literària, que va obtenir l’any 2022.
Amb aquesta publicació, El Gall recupera una obra essencial per entendre la cultura popular mallorquina de finals del segle XIX i fa un pas important per reconèixer la contribució d’Antoni M. Penya al patrimoni literari i etnogràfic de l’illa.