Aina Pistola: “No s’aprecia prou el garballó i arribarà un moment que no n’hi haurà”

Aina Alzamora, coneguda com Aina Pistola, és una de les mestres artesanes que manté viva a Mallorca la tradició de la llatra. Des d’Artà, treballa artesanalment les fulles de garballó per elaborar tant peces tradicionals com altres de més innovadores, adaptades als nous usos i demandes.

Amb anys d’experiència en aquest ofici, Aina també dedica part de la seva activitat a ensenyar a fer llatra a través de cursos a diferents municipis de l’illa. Una tasca de transmissió d’un saber que considera en risc, sobretot per la manca de relleu generacional i per les dificultats per garantir el cultiu i la conservació del garballó.

P.- Com vas començar a dedicar-te a aquest ofici?

R.- Jo vaig començar a fer palma per necessitat. Anàvem a escola i en sortir havíem de fer feina amb la llatra per després poder vendre les peces i poder comprar menjar. Per això sempre ho he fet per necessitat. Més endavant m’hi vaig posar de manera més seriosa i vaig començar a treballar també amb màquina. El que faig ara, però, no ho sabia fer i vaig haver d’anar a aprendre’n. I la veritat és que m’encanta. Em dona molta satisfacció veure que les peces queden ben fetes i que la gent les aprecia.

P.- Què significa, després de tants anys de trajectòria, que aquest ofici pugui ser reconegut com a patrimoni cultural immaterial de Mallorca?

R.- Tant de bo. Jo ja no em faig gaire il·lusions perquè, amb l’edat que tinc, no sé fins on podré arribar, però si no es fa res, arribarà un moment que no hi haurà palma, perquè no se’n té prou cura. Les palmeres van desapareixent. Jo ara mateix veig que, per exemple, les oliveres es cuiden moltíssim, mentre que les palmeres no. No se les aprecia prou i arribarà un moment que no n’hi haurà.

P.- Què s’hauria de fer per incentivar-ne el cultiu i la cura?

R.- El primer que s’hauria de fer és cuidar les palmeres. Jo sempre n’he tingut i moltes se m’han mort. Nosaltres rebem la palma i la guardem, però, segons on vagis, veus que les palmeres no es cuiden com cal. Quan toca, les tallen, i això fa que després no tornin a créixer amb força. Si les talles massa, les palmes ja no surten com haurien de sortir. Ningú no se’n cuida prou. S’hi hauria de posar més atenció, perquè ara mateix hi ha moltes dificultats i, si no es fa res, és un desastre. La gent no té prou cura d’aquest patrimoni.

P.- Creus que també caldria incentivar-ho amb cursos o divulgació?

R.- Sí, sobretot perquè molta gent va a collir palma i no demana permís. Se la van a collir pel seu compte i això no hauria de ser així. Crec que s’hauria de demanar permís i, sobretot, tenir-ne cura. Jo, a la meva edat, ja no em preocupa tant perquè sé que no hi podré dedicar molts anys més, però, si els joves s’hi volen dedicar, crec que s’haurien de prendre mesures perquè puguin continuar fent-ho.

P.- I què s’hauria de fer perquè l’ofici es mantingui viu?

R.- El problema és que no n’hi ha prou per viure’n. Jo soc d’Artà i, fa anys, allà molta gent vivia d’això. Ara ja no és així. Si tu vens una peça i està ben feta, pots guanyar uns diners, però per viure només d’això no n’hi ha prou. I encara menys per a una persona jove que, per exemple, ha de pagar una hipoteca. Amb els ingressos que dona aquest ofici no pots mantenir una família.

P.- Creus que els mallorquins han perdut una mica la consciència del valor que tenen aquests objectes?

R.- No els valoren prou. Jo faig feina i moltes vegades em diuen que és caríssim. Però no és car. Si jo cobro cinc euros per una peça, pràcticament no em surt a compte. Jo pago les hores ben pagades a la gent que m’ajuda amb la palma, perquè abans s’ha de preparar tot el material. Cal repassar la palma verda, estendre-la, girar-la, preparar-la i fer els feixos. Tot aquest procés s’ha de pagar bé si vols que la feina estigui ben feta. I, al final, per viure’n no és suficient. A més, jo tinc el carnet de mestre artesà i he d’anar a fires i activitats. Abans anava a totes, però ara ja no hi vaig tant, i moltes vegades no t’ho paguen; al contrari, has de pagar tu per poder-hi anar. Així tampoc no podem continuar.

P.- A banda dels productes més coneguts, com les senalles, quines altres coses es poden fer amb palma?

R.- Amb palma es poden fer moltes coses, més que senalles. Jo faig moltes peces: capells, per exemple, especialment capells per a la feina i per anar a l’hort. Si vols continuar fent aquest ofici, has de fer el que et demanen. No pots limitar-te a fer sempre la mateixa peça. Ara mateix he de fer cabassos per posar-hi roba de llit, per exemple. També faig altres peces que abans no feia i que ara m’encarreguen. Faig peces per seure i altres objectes que han tingut molt bona acceptació. Si vols viure d’això, t’has d’adaptar al que et demana la gent.

P.- També has incorporat peces noves al teu catàleg?

R.- Sí. L’any passat vaig començar a fer una peça nova després d’haver anat a una fira. Em vaig fer un prototip i vaig veure que funcionava molt bé. Té una estructura molt rígida i està molt reforçada. N’he fet moltes perquè es conserva molt bé i és una peça molt pràctica. També en faig perquè vaig donar classes i me les van demanar. És una peça que es conserva molt bé, queda molt dreta i funciona molt bé.

P.- Quina és la part que més gaudeixes del procés d’elaboració d’una peça?

R.- M’agrada tot el procés, però sobretot m’agrada poder fer peces diferents. Ara, per exemple, he de preparar-ne una per a Sant Antoni i també em demanen moltes altres peces. Si vols viure d’això, has de saber fer moltes coses i adaptar-te a les comandes que tens.

P.- També fas cursos entre octubre i maig. Hi ha prou gent interessada?

R.- Sí, hi ha gent interessada. Faig cursos a Manacor, Porto Cristo, Santa Maria i Artà. La veritat és que la gent hi està interessada. A mi m’agrada molt fer aquests cursos i ensenyar el que sé. Per exemple, a Santa Maria fa quatre anys que hi faig classes i a altres llocs en fa dos. Cada grup és diferent, però la gent hi participa amb ganes. Moltes persones ho fan com a afició, per regalar les peces o simplement per provar-ho, i jo n’estic molt contenta. M’agrada molt ensenyar-ho.

P.- Els cursos serveixen també per recuperar peces i usos tradicionals?

R.- Sí, la gràcia és anar recuperant coses i, alhora, crear peces noves que tinguin una utilitat actual. Hi ha objectes que poden servir, per exemple, per fer un regal a una persona que està embarassada o per guardar-hi coses. Es tracta d’anar trobant nous usos per a la palma.

P.- Hi participa gent jove en aquests cursos?

R.- N’hi ha poca. Hi ha alguns joves, però són pocs. El problema és que ho has de fer com una activitat complementària, perquè només amb això no pots viure. I també hi ha coses que no pots aprendre simplement comprant el material preparat. Has d’aprendre a treballar la palma des del principi, a preparar-la i a donar-li la forma adequada. No tothom es dedicarà a preparar palma, però a mi m’agrada fer tot el procés, des del principi fins al final.

P.- Com es podria arribar més als joves perquè aprenguessin aquest ofici?

R.- S’hauria de promocionar molt més. Si ara mateix vas a comprar una peça, moltes vegades veus que està feta amb materials que venen de fora, fins i tot del Marroc. I això fa que la gent ja no sàpiga d’on ve el producte ni com s’ha fet. Hauríem de promocionar més l’artesania local i explicar tot el procés que hi ha darrere d’una peça de palma.

P.- Quants artesans queden avui a Mallorca que es dediquin realment a tot el procés de la palma?

R.- En queden pocs. Hi ha artesans i mestres artesans que encara ho fan de veritat, però cada vegada en som menys. Hi ha persones que tenen el reconeixement de mestre artesà, però això també s’hauria de promocionar més. Fa menys d’un any, per exemple, es van donar cartes honorífiques d’artesania. Però hi havia persones que havien de signar un paper conforme no podien vendre les peces. Podien fer-les, però no vendre-les. I si no pots vendre el que fas, de què et serveix? Jo faig factura quan venc una peça i ho faig tot correctament. Aquest és un aspecte que també s’hauria de revisar, perquè si volem mantenir l’artesania viva, els artesans han de poder vendre la seva feina.

P.- Quines passes s’haurien de fer després d’aquesta declaració perquè no quedi només en un reconeixement, sinó que es tradueixi en fets?

R.- S’hauria d’intentar donar suport a l’ofici en tots els àmbits. Si jo estic donada d’alta com a artesana i compleixo amb totes les obligacions, també hauria de tenir facilitats per poder vendre la meva feina. Jo he fet moltes coses de Mallorca i m’encantava, però ara faig fires medievals a Pollença i a altres llocs. M’agrada molt participar-hi i, per sort, hi va bastanta gent. Però el que necessitam és que aquest reconeixement serveixi per donar suport real als artesans i perquè l’ofici pugui continuar.