Bàrbara Llinàs Tauler: “La tradició de les neules ara està molt viva”

Fa més de 20 anys que Bàrbara Llinàs Tauler (Manacor, 1974) fa neules. Llavors trobar models antics era complicat perquè eren les monges les que els custodiaven. L’any 2022, amb Tomàs Martínez Miró, va posar en marxa el Grup de Neuleres i Neulers de Mallorca, una agrupació que fa feina per mostrar com es fan les neules tradicionals arreu de Mallorca. Va ser també Tomàs Martínez, que ens va deixar el passat febrer, qui va sol·licitar l’any 2021 al Consell de Mallorca que les neules fossin declarades Bé d’Interès Cultural Immaterial. Aquest 17 de desembre, la Comissió de Patrimoni aprovarà aquesta declaració i les neules calades quedaran protegides com a símbol de la nostra cultura. 

Pregunta- Com neix el grup de Neuleres i Neulers de Mallorca?

R.- Tot va començar quan en Tomàs Martínez Miró, l’autor del llibre “Cada cosa a son temps i per Nadal, neules”, es va posar en contacte amb mi. Jo feia un taller de neules a Manacor, en Tomàs va venir, es va presentar i em va dir: “He escrit un llibre xerrant de neules i m’han dit que tu en talles”, quan va acabar el taller, me va proposar que presentàs el seu llibre a Manacor i així ho vaig fer. Aquell dia, en acabar la presentació del llibre hi havia set o vuit persones que em demanaren que creàs un grup de WhatsApp. En Tomàs amb el llibre va fer presentacions per tota Mallorca i cada vespre quan tornava m’explicava on havia estat i quantes persones s’havien apuntat al grup. En acabar aquell Nadal de l’any 2022 ja érem 113 persones. Així es va crear el Grup de Neuleres i Neulers de Mallorca. Ara mateix som unes 120, i tenc una llista de més de 40 persones per afegir. 

P.- Quines activitats organitzau a través del Grup de Neuleres i Neulers de Mallorca? 

R.- Ara mateix estam fent tallers arreu de Mallorca com a Grup de Neuleres i Neulers, i també alguns dels components organitzen tallers coordinats amb noltros. També estic fent tallers pel Consell de Mallorca a Inca i a Manacor, i molts del que hi participen es volen apuntar al grup. I a Manacor, per exemple, he entrat dins l’oferta educativa de l’Ajuntament, és el primer que ho ofereix. Tot això ara té molta força. De fet, al grup xerram de neules tot l’any i per Nadal el que feim es penjar-les i mostrar-les.  L’únic moment que en parlam manco és al gener i febrer, però després ja començam a cercar mostres i  preparam el que hem de fer. 

P.- Com comences a fer neules? Qui te’n va ensenyar?

R.- Les neules les protegien molt les monges i les monges tancades, i trobar models de neules era molt complicat. Quan jo me vaig posar a fer neules ningú me’n va ensenyar, va ser la meva curolla, a través de prova-error he anat descobrint i esbrinant. Si que és vera que, amb els anys, els convents s’han anat tancant, les portes s’han anat obrint i han donat les seves imatges a la gent del poble. També han anat sortint, via internet, imatges que s’han compartit, i d’aquí i d’allà n’hem aconseguit. Però fa 20 anys, quan jo tallava neules, les primeres que vaig aconseguir varen ser d’una doneta que feia net a un convent, havia fotocopiat neules d’unes monges i les tenia guardades. Per amistat me va passar la carpeta i així vaig aconseguir tenir neules. I a partir d’aquí, cercant i xerrant amb gent molt major. Així vaig començar jo. 

P.- I com talles les neules?

R.- Per a les primeres neules només vaig emprar estisoretes, unes que són molt fines, de brodar, després amb el temps vaig descobrir el bisturí o el cutter, un de molt específic amb una punta molt fina i vaig descobrir un altra mon fantàstic. Amb el cutter pots fer unes coses i amb estisoretes en pots fer unes altres. No és més bo una cosa que l’altra, simplement són maneres diferents de tallar neules.

“Pots vendre una neula? Què cobraries d’un trosset de paper que t’ha duit nou hores de feina?”.

P.- Quan de temps te pot dur fer una neula?

R.- Una neula que ja esta dissenyada i te la donen per tallar, depèn de la dificultat de la neula i del traç que tengui la persona. Però jo he tallat neules i els hi dedicat sis i nou hores de feina, només de tallar, el disseny és a part. El disseny d’una neula te pot dur dos o tres dies, perquè és fer i tirar, perquè t’equivoques, t’ha de quadrar al cercle, quan penges la neula no t’ha de fer panxa… i això són unes característiques que no només basta saber dibuixar, sinó que també l’has de saber muntar dins d’un cercle. Això poden ser hores o dies de feina. Pots vendre una neula? Què cobraries d’un trosset de paper que t’ha duit nou hores de feina? És molt mal de fer posar preu. 

P.- Hi ha diferents tipus de neules?

R.- Les neules són neules calades o neules doblegades. Les neules calades són neules amb dibuixos, es dibuixen i després talles la neula amb el dibuix. Després hi ha les doblegades, que són moltes de les que feien les monges. Aquestes es poden fer només amb estisoretes i el paper es molt més fi. 

P.- Quin paper ha tengut el Grup de Neuleres i Neulers de Mallorca en la declaració de les neules calades com a Bé d’Interès Cultural (BIC) Immaterial que aprovarà el Consell de Mallorca?

R.- La primera instància la va fer en Tomàs Martínez que es qui va creure en el projecte. Ell ens va deixar al febrer d’enguany, però al Nadal de 2021 va entregar tota la documentació al Consell de Mallorca per sol·licitar que la neula fos BIC inmaterial. Just després ens vàrem conèixer i vàrem començar a moure tot això. I gràcies a la seva recerca de cinc anys i a que no ens hem aturat, hem aconseguit que el Consell de Mallorca ho dugui endavant i estam molt contents.

“És un patrimoni com la Sibil·la perquè és una tradició molt arrelada a Mallorca. L’hem de protegir perquè les persones majors ho saben, però ho han de saber els al·lots.”

P.- Per què pensau que la neula s’ha de protegir com a BIC immaterial? 

R.- La neula va arribar a Mallorca amb el rei en Jaume. A Catalunya es va perdre i a Mallorca va quedar. És un patrimoni com la Sibil·la perquè és una tradició molt arrelada a Mallorca. L’hem de protegir perquè les persones majors ho saben, però ho han de saber els al·lots. Una cosa que no es pot donar a conèixer, morirà, i necessitam la protecció per poder fer aquesta tasca.

Després el pròxim pas que farem serà aconseguir que els neulers i neuleres puguin ser mestres artesans. S’han de protegir les mans d’aquestes persones, perquè una cosa és tallar paper i un altra cosa és tallar neules. 

P.- És viva la tradició de les neules a Mallorca?

R.- Ara està molt viva i hi estarà més perquè el grup de Neuleres i Neulers estam fent molta de feina perquè així sigui. La veig viva perquè hi ha il·lusió de conèixer. Mentre hi hagi gent com noltros que es mogui com ens movem, i la gent receptora respongui com respon, la neula no morirà. La neula també té una característica tècnica que ens va a favor, que és una tradició econòmica. Amb paper, tisores i bisturí te pots posar a tallar neules. I això també ajuda. Noltros estarem al nostre lloc per mantenir la neula de la màxima finura. Hi ha el perill que es pugui desvirtuar, i noltros estam aquí per no consentir-ho.

“Els neulers que ens coneixem, quan veim una neula ja podem veure de qui és tallada.”

P.- Quin tipus d’imatges són les tradicionals?

R.- Les neules tenen un caràcter religiós i un caràcter festiu. Antigament no només es penjaven per Nadal, també es penjaven a les cases senyorials. Primer eren de farina, la farina era un be molt preuat, i fa uns 200 anys passaren a fer-se de paper, encara que al paper no hi podia accedir tothom. Amb el temps, varen quedar dins les esglésies. Les típiques neules són amb models religiosos, geomètrics, models que representen feines de foravila, figures d’animals… Ara ens han vengut, que no s’han de menysprear, imatges de ninots de neu, Pare Noel, arbres de Nadal, que són imatges nòrdiques. Tot és respectable i tot està admès, però la neula, neula, neula és aquesta altra, més tradicional, la que conservam de les monges.

P.- Les neules són diferents segons la zona de Mallorca? 

R.- Els neulers que ens coneixem, quan veim una neula ja podem veure de qui és tallada: aquesta és tallada de’n Joanet de Ponent, de na Joana, de na Bàrbara… ja coneixem com els dissenyen i quina ma l’ha començada. Donar-ho a conèixer es una feina que volem aconseguir. A Manacor aquest diumenge 15 de desembre feim un homenatge a Joanet de Ponent, el capellà Joan Perelló, que és un dels neulers més antics que tenim vius. Ell ha dissenyat durant tota la seva vida més de 2. 000 neules, i conserva unes 200 primeres neules que exposa a Manacor.

P.- On podem veure neules tradicionals a Mallorca?

R.- Macià Tugores Ramis, el mateix que ha deixat les neules a La Misericòrdia, mostra a l’esglèsia de Moscari més de 500 neules fetes seves originals. Cada any estrena una col·lecció i enguany en té una de l’escut de prop de 500 llinatges mallorquins. Dia 27 de desembre hi ha la festa de la neula a Sencelles, i a Manacor durant les festes de Nadal feim la ruta de neules que recorr 8 espais a Manacor i 2 a Portocristo.