Bet Palou: “Alexandre Ballester encara té obres inèdites i, com ell, molts d’autors de les Illes”

L’Albopàs Festival va néixer l’any passat a Sa Pobla en homenatge a l’autor Alexandre Ballester. El lema de la seva primera edició era “Un deute pendent”. La seva segona edició s’ha celebrat el cap de setmana del 23 al 25 de juny. Enguany el festival ha posat el focus en autors que patiren censura o no varen ser reconeguts en el seu moment. L’autor convidat és Joan Ramis i Ramis (Maó 1746 -1819). El Festival ha estat organitzat per la companyia Ovnipresents i l’Ajuntament de Sa Pobla, amb la col·laboració del Teatre Principal de Palma, la Fundació Mallorca Literària, el Consell de Menorca, el Gremi de Llibreters de Mallorca i un conjunt d’empreses locals. Bet Palou, la seva directora artística, insisteix en la necessitat de rellegir els nostres autors locals i posar en valor el nostre patrimoni.

Pregunta.- Com ha anat aquest segona edició de l’Albopàs Festival?

Resposta.- La veritat es que estam molt satisfets perquè ens vàrem trobar que les condicions no eren ideals perquè vengués molta de gent: ens ha coincidit amb Sant Joan, amb el Festival Mallorca Live, també molta calor… L’any passat hi havia molt poques coses i hi va haver molta participació. Tot i així s’ha acostat moltíssima gent, hem tengut molta participació i molt bona rebuda. Estam molt contents, agraïts i satisfets.

P.- La primera edició es va dedicar a l’obra d’Alexandre Ballester i enguany el festival s’obri a d’altres autors. Com ha estat el procés de preparació d’aquesta segona edició?

R.- La primera edició per a nosaltres va ser un èxit i es va fer en el marc de l’Any Ballester que va declarar l’Ajuntament de Sa Pobla. Vàrem pensar que com Alexandre Ballester hi havia també molts d’autors i autores que no han tengut el reconeixement que se mereixen, o bé perquè han estat ignorats o bé perquè han patit censura. I a partir d’aquests autors hem decidit articular aquesta segona edició que duu per lema “Un feix de llum”, un feix de llum a tots aquests autors i autores que han escrit en temps d’obscuritat, que han patit la censura o aquells temps on hi havia dificultats de produir. A més, també hem volgut posar el focus en el teatre de text i en els autors i autores de parla catalana.

Quan vàrem decidir obrir el festival a més autors vàrem pensar que era interessant obrir-lo a tots els territoris de parla catalana”

P.- L’autor convidat enguany és el menorquí Joan Ramis i Ramis. Per què l’heu triat?

R.- Quan vàrem decidir obrir el festival a més autors vàrem pensar que era interessant obrir-lo a tots els territoris de parla catalana. Però abans d’anar a mirar a Catalunya o València pensàrem en Menorca i amb Joan Ramis i Ramis perquè es l’únic exemple de neoclàssic català que hi ha. Ell va escriure en una època en que Menorca estava a punt d’esser conquerida pels espanyols, i no va viure ben bé la censura, però aquest fet sí que va provocar autocensura, va deixar d’escriure per por al que pogués venir.

P.- Quins temes toca Joan Ramis i Ramis?

R.- Beu molt de la Il·lustració del segle XVIII i els temes son els típics de la Il·lustració. Tracta sobretot temes amorosos, les seves obres principals són “Lucrecia”, “Arminda” i “Rosaura”. Parlen d’una dona que s’enamora i sempre hi ha un rei o una tirania que va en contra d’aquest amor, sempre la lluita entre la raó i la llibertat. Al Festival hem programat “Arminda”, de la companyia La Trup de Menorca.

P.- Quins altres autors i espectacles heu programat al Festival

R.- “Bubotes” d’Antoni Mus, de la companyia La Reforma, i “Infanticida” de Víctor Català. Antoni Mus va viure la censura durant el Franquisme, i Víctor Català, pseudònim literari de Caterina Albert, per ser autora en aquella època i canviar-se el nom.

P.- A més de les representacions teatrals, també heu fet d’altres activitats com taules rodones, rutes teatralitzades i la inauguració de la primera fira del Llibre Teatral. Llegir teatre no és tan popular com veure teatre.

R.- No hi ha costum perquè no ens donen les eines per llegir teatre. El teatre no té un espai dins del text escrit, i aquesta primera fira el que vol és donar una visibilitat i un espai on la gent pugui venir a llegir teatre. A la taula rodona que hem fet sobre teatre llegit parlaven de que falten polítiques o repensar una mica la manera de fer arribar el teatre llegit. Si bé la poesia té un públic reduït, en el cas del teatre és encara més reduït. Va sortir el tema de l’educació, d’altres parlaven de certs clubs de lectura enfocats al teatre… hi va haver diferents propostes interessants.

P.- També heu fet una taula rodona amb el títol “Els clàssics en temps d’instagram”.Quines reflexions s’hi han fet?

R.- En aquesta taula rodona reflexionaven sobre quins són els nostres clàssics, de perquè a altres llengües com l’anglesa tenim Shakespeare, ells saben quins són els seus clàssics, i nosaltres encara tenim aquest embull i ens costa molt recórrer als nostres autors i autores.

P.- Has parlat també de la ruta teatralizada sobre Ramis i Ramis. Com s’han plantejat?

R.- Partia de Sa Congregació i acabava a la plaça Major de Sa Pobla. El fil conductor era el personatge d’una arqueòloga que havia trobat un retall que deia que possiblement a Albopàs hi havia “Constància”, la quarta obra de Ramis i Ramis. Finalment arribaven a la conclusió de que no havia escrit “Constància” perquè Ramis i Ramis va deixar d’escriure teatre quan va veure que Menorca seria conquerida pels espanyols, llavors es va a posar a escriure en castellà la història de Menorca perquè en quedés constància. En aquest sentit va ser intel·ligent, va pensar, “no escriuré això perquè m’ho censuraran, però si escriuré per vosaltres la història de Menorca i el vostre patrimoni”.

Tenim molta producció i molt de patrimoni i quasi ni sabem que el tenim, i aquest és el nostre eix principal”

P.- Què trobam a l’Albopas Festival que no trobem a d’altres festivals de teatre. En què vos voleu diferenciar?

R.- El fet de fer una relectura als nostres autors crec que és inèdit i és el nostre punt de partida. Tenim molta producció i molt de patrimoni i quasi ni sabem que el tenim, i aquest és el nostre eix principal. També connectar amb lo local, amb Sa Pobla i amb la participació local i a la vegada universal, obrir-lo a tot el territori de parla catalana.

P.- Parlaves d’aquesta necessitat de recuperar els autors locals. Quina és la situació d’aquests autors locals?

R.- Crec que tenim moltes obres guardades al calaix. Alexandre Ballester encara té obres inèdites i com ell molts d’autors de les illes. Pens que és molt important aquesta feina de crear els nostres clàssics, de rellegir el nostre patrimoni. Això no passa amb llengües com l’anglès o el castellà, això vol dir que per defensar la nostra llengua és important també defensar el nostre patrimoni.

P.- De quina manera vos inspira Alexandre Ballester?

R.- Alexandre Ballester era una persona que a més de dramaturg era un gestor cultural del poble d’aquell temps. Va capgirar tot el poble per transmetre el teatre i per ampliar el teixit cultural i teatral del poble. I aquest és el nostre lema, però no només quedar a Sa Pobla sinó ampliar aquest teixit cultural, revisar el que tenim i fer comunitat a partir del teatre, que és una cosa necessària i guapa.