Dory Gil: “Els consumidors valoren cada cop més la singularitat i la qualitat de les peces artesanals”

Dory Gil Sánchez (Palma, 1976) és educadora infantil, directora de lleure i docent per a l’educació ocupacional. Amb l’arribada de la pandèmia, va decidir fer un gir a la seva trajectòria professional i va aprendre a fer bijuteria de forma artesanal per crear Tilindipia, un negoci d’arracades i joies fetes a mà. Actualment mostra els seus dissenys mitjançant una pàgina web i a xarxes socials i forma part de diversos col·lectius de mares que s’han decantat per crear el seu propi projecte de treball per poder conciliar la vida familiar i laboral.

Pregunta.- Com va sorgir la idea de crear Tilindipia?

Respostal.- Tilindipia va néixer el setembre de l’any 2020, enmig d’una pandèmia que va canviar la vida de moltes persones, entre elles la meva. Sempre he estat una persona apassionada per l’artesania i la creativitat, però va ser en aquell moment quan vaig sentir la necessitat de trobar una sortida a les meves inquietuds: volia crear alguna cosa que transmetés vida, espontaneïtat, il·lusió i alegria, i així va néixer Tilindipia, la meva pròpia marca de joies artesanals.

És encoratjador trobar persones que generosament comparteixen la seva experiència i saviesa en el món de l’artesania”

P.- Tradicionalment, l’ofici d’artesà, és a dir, la producció d’objectes amb les mans o amb màquines simples, es transmetia de generació en generació. Com es formen avui en dia els artesans i quin va ser el seu cas en particular?

R.- Tot i que la tradició de transmetre els oficis artesanals de generació en generació continua sent present, el camí de formació actual permet que les persones interessades a aprendre aquestes tècniques puguin fer-ho a través de diferents mitjans o combinant diverses fonts. Particularment, vaig iniciar el meu aprenentatge a través de la investigació en línia i l’experimentació amb diferents materials. També vaig tenir la sort de poder compartir coneixements amb altres artesans que, com jo, se sentien atrets per aquesta professió; és encoratjador trobar persones que generosament comparteixen la seva experiència, saviesa i una forma tradicional d’ensenyament, aprofitant la possibilitat de difusió que brinden les noves tecnologies.

P.- Quin paper hi juga, per tant, la tecnologia en l’artesania actual?

R.- La tecnologia és un aliat important per a l’artesà modern: a través d’Internet podem compartir les nostres feines amb el món, arribar a clients potencials i promocionar les nostres peces a una escala molt més gran; a més, la tecnologia també aporta noves eines i tècniques per millorar la qualitat i l’eficiència en la producció dels nostres productes. En el meu cas, per exemple, he après a fer servir programes de disseny i eines digitals que han enriquit el meu procés creatiu.

Poder dedicar-nos a aquest ofici des de la nostra pròpia casa ens brinda una flexibilitat i una llibertat que no seria possible en altres àmbits laborals”

P.- Des que va començar el seu projecte ha conegut altres mares que han optat per emprendre des de casa per poder gestionar la vida familiar i laboral. L’aposta per l’artesania és freqüent?

R.- Tot i que l’aposta pels treballs artesanals ha anat creixent en els darrers anys, s’ha de reconèixer que no és una decisió fàcil, ja que has d’equilibrar la teva vida familiar amb la feina que t’apassiona, alhora que intentes fer-te un lloc en el món artesanal. Així i tot, crec que el fet de poder dedicar-nos a aquest ofici des de la nostra pròpia casa ens brinda una flexibilitat i una llibertat que no seria possible en altres àmbits laborals.

P.- Com valora el consumidor actual els productes fets a mà? Són conscients de la feina que hi ha al darrere i de que es tracta d’una producció amb menys impacte ambiental?

R.- Crec que els consumidors valoren cada cop més la singularitat i la qualitat de les peces artesanals, ja que els productes fets a mà tenen un segell únic i una història darrere que els fa especials. A més, molts dels compradors també són conscients de la feina i la dedicació que comporta aquest ofici i que suposa una producció més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

P.- El fet que els artesans comercialitzin els seus productes per Internet genera confusions entre els consumidors a l’hora de distingir un producte artesà d’un de manufacturat?

R.- Tot i que la venda de productes artesanals a través d’Internet ha facilitat la difusió i l’accés a aquests productes, la veritat és que també ha generat certa confusió a l’hora de distingir les peces artesanals de les manufacturades en sèrie. Com a artesans, hem de ser clars i transparents en presentar la nostra feina, així com compartir el nostre procés creatiu i ressaltar la particularitat de cada peça.

P.- Quins creu que són els principals reptes del sector?

R.- Un dels nostres principals reptes és la competència amb productes fabricats a baix cost. Al món actual la recerca de preus baixos ha creat una indústria que prioritza la producció massiva davant de l’artesania tradicional; tanmateix, els artesans seguim aquí, apostant per la qualitat, l’originalitat i la passió que posam a cadascuna de les peces que cream. Un altre dels nostres reptes és mantenir-nos actualitzats pel que fa a tècniques i eines que ens permetin millorar l’eficiència i la qualitat de la nostra producció.

P.- Aquests anys ha dissenyat nombroses col·leccions. Quins materials empra i què distingeix les peces?

R.- Tot i que he experimentat amb diferents materials a les meves col·leccions, m’he decantat principalment per l’argila polimèrica i la resina. M’encanten aquests materials perquè permeten una gran versatilitat en els dissenys i perquè la seva lleugeresa fa possible que les clientes llueixin joies de grans dimensions sense que el pes suposi un problema. Així mateix, m’agrada apostar per tècniques que em permetin jugar amb la textura i el color, fet que dona com a resultat un estil propi. En resum, el que distingeix les meves creacions és la combinació de materials, tècniques i un gran esforç per transmetre emoció a través de cada peça.

La vida de l’artesà és un repte diari que afrontam amb imaginació, tenacitat i il·lusió”

P.- I com és el procés d’elaboració de cada peça única des que la dissenya fins que la promociona a través de les xarxes socials?

R.- Tot comença amb la recerca d’inspiració, que pot sorgir de qualsevol lloc: la natura, les persones, els records… Un cop tenc la idea a la ment, pas a esbossar els dissenys i d’aquí, procedesc a preparar l’argila, barrejar colors i condicionar l’argila pel modelatge. És aquí a on puc donar forma a les meves idees i deixar volar la meva imaginació. Posteriorment, pas al fornejat i al procés de poliment, que dona com a resultat una peça llesta per ser enresinada, esmaltada o envernissada, depenent del resultat final que busqui per a aquesta col·lecció. El procés continua amb la fotografia de les peces i l’edició de les imatges per introduir-les a la web i que els clients hi tenguin accés. Finalment, toca la fase de promoció a les meves xarxes socials, a través de les quals compartesc imatges i contingut relacionat amb la peça, intentant arribar a persones que s’hi sentin connectades o que hi puguin trobar algun detall especial.

P.- Després de gairebé 4 anys al negoci, com creu que ha evolucionat i quins projectes de futur preveu?

R.- He pogut anar creixent i evolucionant com a artesana: he millorat les meves tècniques i he après a ser més eficient en el procés de producció i a comunicar-me millor amb els meus clients a través de les xarxes socials. A més, he tingut l’oportunitat de conèixer altres artesanes i de compartir les nostres experiències i coneixements. Pel que fa als meus projectes futurs, sempre estic buscant noves tècniques i materials per incorporar a les meves col·leccions, punts de venda on oferir les meves joies Tilindipia, col·laboracions, etc. La vida de l’artesà és un repte diari que afrontam amb imaginació, tenacitat i il·lusió.