Joan Campomar: “A la Trobada de Percussió de Pollença es barreja la part més acadèmica amb de socialitzar uns amb els altres”

Entre el 30 de juny i 3 de juliol Pollença acull la desena edició de la Trobada de Percussió i el X Concurs de marimba de Grau Professional. Són 4 dies de concerts, classes i també activitats d’esbarjo per als participants. La Trobada de Percussió va néixer l’any 2016 impulsada per Josep Devesa, professor del Conservatori Superior de les Illes Balears, en col·laboració amb Joan Campomar del Conservatori Professional de Mallorca. Joan Campomar explica el programa, els professors convidats enguany i també  la riquesa que trobam al món dels instruments de percussió.  

Pregunta.- Enguany arribau a la desena edició de la Trobada de Percussió de Pollença. Com sorgeix la idea de crear aquest esdeveniment cultural?

Resposta.- Sorgeix d’una conversa amb un company percussionista que fa 10 anys estava de professor de percussió a l’Escola de Música de Pollença. Vàrem trobar que feia falta reactivar l’especialitat de la percussió a nivell local, ell tenia ganes de fer aquesta feina i jo li vaig dir que li donava suport en tot. I així va sortir la idea de fer una trobada de percussió que duràs dos dies, i també un concurs de marimba. Aquell primer any va ser una trobada de cap de setmana, i com a anècdota, varen inaugurar la trobada les Batukrack, una agrupació de batucada d’Alaró, que varen animar moltíssim. Així va començar.

P.- A la trobada proposau activitats diferents, com classes, concerts, tallers i també activitas d’oci. 

R.- Es barrera la part més acadèmica amb la part de socialitzar uns amb els altres. Aquesta trobada s’ha convertit en un format colònies, perquè són 4 dies i passen 3 vespres a Pollença. Les classes, tan individuals, com magistrals, com els assajos, com els concerts de cada vespre… tot això es fusiona amb la part d’amistat i moments d’esbarjo amb els monitors.

“Tenim tres professors que son ex alumnes nostres del Conservatori que han fet una carrera brillant dins del mon de la percussió i de la composició, com és el cas de Joan Pérez-Villegas”

P.- Quin professorat participa a l’edició d’enguany?

R.- Enguany ve Núria Andorrà, percussionista, compositora i improvisadora, una persona que li agrada molt experimentar dins del mon de la percussió. 

Després tenim tres professors que son ex alumnes nostres del Conservatori que han fet una carrera brillant dins del mon de la percussió i de la composició, com és el cas de Joan Pérez-Villegas, compositor, arrangista, percussionista, formador i fundador de grups com Alanaire o Blau Salvatge. Ens fa molta il·lusió que sigui així i que ells ara ja puguin demostrar els seus coneixements. 

L’altra professor que vull destacar és Ferran Martínez, format al Conservatori Superior de Saragossa, que ens farà un taller de la batucada brasilera. Ell ha anat al bessó d’aquest estil musical, ha trobat una batucada que es toca a una de les barriades de Rio de Janeiro i farà un taller molt interessant. 

I l’altra percussionista Mallorquines, però que viu a Munich, és Tomàs Toral Pons. Te la plaça a un dels millors teatres d’Europa, el Teatre de l’òpera estatal de Baviera, i la seva feina és tocar opera cada dia amb els millors directors del món. I ells ens farà una classe dels instruments de làmina.

P.- També hi haurà concert cada dia. 

R.- Si, cada dia hi haurà concerts, els primers dies són a les 21:30 i el darrer dia, el dijous 3 de juliol, és a les 19.30 i és el concert de cloenda que faran tots els alumnes. Tots són al Claustre de Sant Domingo i són de franc. 

Dilluns 30 el concert serà a càrrec dels alumnes del Conservatori Superior de les Balears, i de dos alumnes del Conservatori professional de Palma.

Dimarts 1 de juliol el concert serà d’un grup creat a València, que és Projecte So XXI, i ens interpretaran la música més actual escrita per a sextet de percussió. Serà molt interessant, toquen compositors com Luís Aguirre, un dels més coneguts.

Dimecres, Núria Andorrà farà el seu concert amb la percussió contemporània i les seves improvisacions i creacions. 

P.- Quins són els instruments clàssics de percussió, els que s’ensenyen al Conservatori?

R.- La percussió clàssica que es desenvolupa al llarg del segle XX consta de sis blocs molt marcats i molt importants que tots hem hagut d’estudiar. Un és la marimba, un xilòfon però molt més gran. L’altre és el vibràfon, que té les mateixes característiques, però les làmines són de metall, no com la marimba i el xilòfon que són de fusta. El vibràfon és un instrument que s’empra molt en el món del jazz, convida molt a la improvisació. L’altra bloc important és la percussió més orquestral, que compta amb les quatre timbales clàssiques, la caixa simfònica, que seria el tambor, i després tenim la múltiple percussió, és a dir, obres muntades per diferents combinacions d’instruments de percussió, és un set de percussió on hi pot cabre qualsevol instrument. A la trobada veurem molts de sets de percussió, que és com una parada de diferents instruments de percussió. Després hi ha la part de petita percussió: pandereta, triangle, plats de xoc, bombo… que al simfonisme tenen molta importància.

“Darrerament agafa un paper molt important la percussió amb objectes reciclats. Per exemple, botelles de plàstic, barrals… tot això el percussionista ho guarda perquè hi ha música escrita per això.”

P.- El món de la percussió és molt extens i també té presència a la trobada la percussió més contemporània. Es pot fer percussió amb qualsevol objecte? 

R.- A un set de percussió hi trobam qualsevol objecte, qualsevol, des d’una botella, tassons, planxes, metalls, fustes… tot, a un context determinat, es converteix en un instrument de percussió. Darrerament agafa un paper molt important la percussió amb objectes reciclats. Per exemple, botelles de plàstic, barrals… tot això el percussionista ho guarda perquè hi ha música escrita per això. Hi ha una percussionista centre europea, Vivi Vasileva, que als seus espectacles musicals te una obra només per a botella de plàstic, i fa autèntiques virgueries.

P.- Enguany feis 10 edicions. Vist en perspectiva, què aporta als percussionistes aquest esdeveniment? 

R.- Hi ha un nucli molt important de persones que creim en la Trobada dins tota la comunitat percussionista de Mallorca, però si que trobam a faltar una mica de suport. És vera que Pollença està lluny, però hem de tenir en compte que hi ha més de 500 alumnes de percussió entre totes les escoles i conservatoris només de Mallorca. Són molts de nins que fan percussió i, en proporció, noltros tenim una matrícula bastant minsa, enguany tenim 14 matriculats. Ens agradaria que s’eixamplés molt més, perquè aquesta amplitud existeix i podria ser una trobada més sonada del que és. Amb això feim una mica d’autocrítica i cada any ens demanam per què passa això. Podem créixer una mica més i donar-nos més a conèixer perquè  sempre hem estat un instrument minoritari i mal vist. Des de que ens penjam l’instrument de percussió per sortir a un passa carrers a la banda del nostre poble, començam una lluita per donar a conèixer la percussió com a família d’instruments interessant.