Joan Carles Bestard: “Encara que vegis polítics que tot el dia se posen medalles, el teatre no els interessa”

A les acaballes del segle passat, l’any 1999 concretament, vaig tenir l’oportunitat d’anar a fer feina a l’oficina de Sa Nostra de Capdellà. D’aquell temps i aquella gent, en tenc molts bons records. Una gent esplèndida, casolana, simpàtica, acollidora… En definitiva, molt bona gent amb la que encara, passats vint anys,  hi tenc molt bones relacions. Allà, quasi just davant de l’oficina, hi vivia na Magdalena Bosch, que havia estat metre d’escola. Una persona que, com no podia esser d’altra manera, es feia estimar i et feia sentir un més de casa seva. Amb ella hi vivia el seu fill, Joan Carles Bestard que també era mestre d’escola, concretament d’infantil. Un home amb una gran capacitat d’empatitzar, riure i fer riure. Era, i és, un home capaç d’armar festa i bulla per allà on passa. De fet, és un dels seus plaers.  Joan Carles Bestard té una memòria prodigiosa. Coneix tot el santoral. Sap la datat d’onomàstica de qualsevol nom. A més de mestre és actor. Persona molt coneguda, tan a nivell nacional com internacional, per mor de les seves intervencions en obres de teatre.  

Va començar a estudiar Art Dramàtic a l’Escola-Taller Xesc Forteza, sota la direcció de Pere Noguera. Va seguir la seva formació amb Xesc Forteza, Marcos Pornov, Assumpta Serna, Antoni Maria Thomàs i Antoni Artigues. Ha participat en desenes de muntatges teatrals. En els últims temps, ha estrenat obres a Barcelona, Festival de Teatre Clàssic de Mèrida, a Mallorca a banda d’altres llocs de la península. Duu més  d’una vintena d’anys interpretant el personatge de Madò Pereta, molt popular a Balears.

Anem però a conèixer més en profunditat a Joan Carles Bestard Bosch (Palma 1970) que ens contarà coses interessant a ben segur.

Pregunta.- Perquè sentint-se sempre actor es va diplomar en magisteri?

Resposta.- Perquè jo venc de casa de mestres. L’escola sempre ha format part de la meva vida i és una professió que m’encanta. La meva mare va ser una part fonamental. Era una molt bona mestra i em va aficar el cuquet del món educatiu a les venes i el món teatral va anar sorgint dintre meu de forma espontània. De petit jugava a fer de mestre i a fer teatre a cas meus padrins de sa Casablanca (Sant Jordi). Per tant, no som un actor que viu de fer de mestre, som mestre i som actor.

P.- La seva mare hi va tenir alguna cosa a veure?

R.- Mooolt! Ella sempre me va dir, molt sàviament, que això del teatre era molt dur i que havia de tenir alguna cosa segura. Naturalment tenia tota la raó, així que mentre estudiava la carrera de Magisteri ja estudiava art dramàtic. Un cop acabada de sa carrera de Magisteri ma mare me va donar molta de creu perquè em presentàs a oposicions i així aconseguir ser funcionari de carrera. Va insistir tant que finalment així ho vaig fer i vaig tenir la gran sort d’aprovar-les a la primera. Aquesta “creu” que em va donar la meva mare és la millor herència que em va deixà.

P.- Què és allò que més li agrada de l’ensenyament en general i de l’infantil en particular?

R.- Quan vaig aprovar les oposicions, les faig aprovar per educació infantil, encara que jo havia estudiat educació primària. Un cop aprovades vaig tenir les dues especialitzacions. Actualment estic a Primària i he de reconèixer que m’agrada molt. Som un mestre i un actor vocacional al 100%. M’agrada molt explicar i intentar fer-me compendre. Ser mestre és molt formós. Veus com van aprenent els alumnes al teu costat. També vull afegir que a vegades utilitz recursos teatrals a les classes i funcionen beníssim.

P.- I allò que manco li agrada?

R.- La intolerància, el racisme, la xenofòbia, l’homofòbia, el supremacisme… Ara bé, m’agrada tant el teatre com fer de mestre. En alguna ocasió, si pogués, segurament voldria dedicar-me un bon grapat d’anys a la interpretació, però per això s’han de donar molts de punts positius a nivell laboral.

P.- Com compagina la seva professió amb el teatre?

R.-Actualment sí. Hi ha hagut alguna temporada que he demanat excedència i he gaudit de l’art dramàtic durant molts de mesos, com  quan varen tenir el dos gran èxits a Barcelona amb “Y no quedará ninguno” d’Agatha Christie  i “Sherlock Holmes” de Ricard Reguant. Va ser fascinant!

P.- Com i quant li ve de manera seriosa el món del teatre?

R.- Un actor neix, no se fa. Jo ja era petit i anar al teatre era el que més m’agradava. D’adolescent ben igual i ja més major era tota una passió el teatre. El teatre ha de ser vocacional, mai s’ha de considerar com a una feina més i punt. El teatre és vida pura i dura. Un món tan meravellós com dur i difícil. És una lluita dia a dia.

P.- Es va plantejar alguna fita en concret?

R.- Noooo. El teatre , la interpretació… no ha de tenir mai fites. Jo només vull tenir projectes sobre la taula i treballar. Res més.

P.- Quina fou la primera obra a la que vostè va participar?

R.-Ufff! Fa més de 25 anys que em dedic al teatre. La gran sort fou trobar n’Antoni Maria Thomàs, en Xesc Forterza, Cucorba, Taula Rodona, Ricard Reguant… Ara bé, si filam prim, fou amb la Companyia Llebeig amb la magnífica obra costumista de Joan Mas, Ca Nostra, estrenada al Teatre Principal de Palma.

P.- És complicat esser actor i persona de carrer? L’actor interpreta i la persona és com és…

R.- Jo personalment ho duc molt bé. Quan interpret un personatge, damunt l’escenari som el personatge, i quan vaig pel carrer som en Joan Carles Bestard i punt. Com actor som massa exigent i com Joan Carles som més passa tu.

P.- Quines coses destacaria vostè de la seva carrera com actor i què li agradaria fer i no ha fet?

R.- Ho destacaria tot perquè de tot he après i amb tot he gaudit la interpretació. Ara bé, actuar davant 3.500 espectadors cada dia durant l’any 2017 i durant l’any 2019 al Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida, trepitjant un escenari mil·lenari i amb bones crítiques cap a la meva persona, és mooolt difícil d’oblidar a l’igual que els dos anys en cartell a Barcelona amb les obres teatrals abans esmentades.

P..- Com està el món el teatre avui? Ja sabem que la COVID no ha ajudat gens.

R.- Molt malament. La COVID ha estat una apunyalada de mala ferida pel teatre i per a tota la indústria de l’art dramàtic. A Mallorca el teatre se segueix fent amb grans esforços. Ara bé, a nivell polític, encara que vegis polítics que tot el dia se posen medalles, el teatre no interessa. Crec inclús que hi ha moooolta de gent que mai ha anat al teatre ni sap què és. Només van al teatre quan fan “el club de la comèdia” i punt. Ells se pensen que van al teatre, però això no és teatre ni ho serà mai. A vegades em deman si la gent vol anar realment al teatre? A Balears, a Mallorca, només se salva Manacor. Manacor és la ciutat teatral de les Balears.

P.- Com neix el personatge de Madò Pereta?

R.- Va néixer dins un despatx de Canal 4 TV de sa mà del director i realitzador  televisiu Toni Bauzà, del presentador Jaume Llabrés i d’un servidor. El nom de Pereta el va treure en Jaume Llabrés en honor a la seva padrina. Fou un horabaixa de treball molt dur i il·lusionant.

P.- Creu vostè que ha estat un personatge encertat i ben valorat pel públic?

R.- Encertadíssim per uns i per altres un “adefesio” però amb la diferència que sempre que l’he interpretat jo sabia molt bé allò que feia i en cap moment m’he pensat fer un teatre en majúscules. Madò Pereta és un personatge molt popular, del carrer, del dia a dia… Hi ha hagut una gran majoria del públic que la rebut com un més de la família i altre, un mínim de lletraferits, que l’odien. Però aquest darrers mai m’han important. La seva opinió no interessa a la gent de carrer normal i corrent i a mi tampoc.

P.- Perquè la tia Pereta dura tants d’anys? Ja ha de passar els cent anys si comptem el temps que duu damunt els escenaris?

R..- És un misteri. Ara bé, cal dir que madò Pereta segueix venent-se molt bé. El tema dels anys no el tocarem per si un dia ella llegeix aquesta entrevista jajajaaaa.

P.- És dur el món del teatre? Estaria  bé la dita de “molta feina i pocs doblers”, nom d’una obra de teatre per cert…

R.- Molt dur. Te’ns dus moltes decepcions, però quan ve una alegria és una món meravellós.

P.- Què o quina obra destacaria vostè de totes les que ha fet?

R- Totes. Totes m’han aportat i això és el que importa.

P.- Amb què està fent feina vostè ara dins el món del teatre?

R.- Actualment estic rondant amb un personatge fantàstic “Los Herederos de la Tierra”, la segona part de “La Catedral del Mar” per a Netflix. Un somni! També amb un vodevil molt divertit i que l’única pretensió que té és la de divertir, “Un Marit Fora Corda” amb la Companyia tetral Trui Teatre.

P.- Quins projectes de futur té dins el cap?

R.- Al cap mooolts, a la realitat hi ha alguna cosa ja pel 2022. La pandèmia ha aturat moltes coses.

P.- Algun consell als que comencen?

R..- Si de veritat volen ser actors o actrius que ho lluitin molt i que mai afluixin. Però han de tenir present que tot allò que té aquesta professió de formós  ho té de difícil, dur… Els somnis sempre s’han de perseguir.

#Foravila