Joan Gaià (Unió de Pagesos): “El turisme té capacitat per donar molta més sortida al producte de Mallorca”
La Unió de Pagesos de Mallorca reclama que el Consell faci complir la Llei Turística i inspeccioni si els establiments hotelers respecten els percentatges obligatoris de consum de producte local. Després de reunir-se amb el president de la institució insular, Joan Gaià defensa que el sector primari no necessita més subvencions, sinó un mercat que valori la producció de proximitat. En aquesta entrevista, analitza les conclusions de la trobada, denuncia els incompliments de la normativa i aposta pel diàleg amb les cadenes hoteleres per reforçar els vincles entre el turisme i el camp mallorquí.
Pregunta.- Quin balanç fa de la reunió que vau mantenir amb el president del Consell de Mallorca?
Resposta.- El primer que destacaria és que el president ens va dedicar temps i això sempre és positiu. Va ser una reunió llarga, en la qual vam poder exposar amb calma les nostres preocupacions i explicar la situació que viu el sector primari. Ara bé, nosaltres no valoram una reunió pel temps que dura, sinó pels resultats que se’n deriven.
Fa pocs dies ja ens havíem reunit amb els responsables de Turisme i, en general, fa temps que mantenim trobades amb diferents administracions. El problema és que, malgrat totes aquestes reunions, la realitat continua essent la mateixa: no hem detectat cap increment del consum de producte local ni tampoc cap actuació decidida per fer complir la llei.
Sempre ens trobam amb els mateixos arguments. Se’ns diu que hi ha dificultats jurídiques, que la normativa no és prou clara o que és complicat sancionar els incompliments. Però nosaltres no compartim aquesta interpretació. Entenem que la llei estableix unes obligacions i que, si hi ha voluntat política, es poden inspeccionar i fer complir. El que reclamam és precisament això: que les institucions exerceixin les competències que tenen.
P.- Què és exactament el que heu demanat al Consell?
R.- La nostra petició és molt concreta. El Consell és l’administració que té les competències per inspeccionar el compliment d’aquesta part de la Llei Turística i el que demanam és que aquestes inspeccions es posin en marxa.
No basta mantenir una bona sintonia institucional o dir que es comparteix la preocupació pel sector primari. Si després no hi ha controls, la llei acaba sent ineficaç. Necessitam que es passi de les paraules als fets.
A més, estam convençuts que només el fet que els establiments sàpiguen que poden ser inspeccionats ja provocarà un canvi important. Quan una normativa es controla, habitualment també es compleix molt més. Per això insistim tant en aquesta qüestió.
P.- Quines conseqüències té aquesta manca de control sobre els pagesos de Mallorca?
R.- Té conseqüències molt importants perquè, al final, els nostres productes no arriben al mercat que haurien d’arribar. El sector primari de Mallorca produeix aliments de qualitat, però si els establiments turístics no compleixen els percentatges de compra de producte local, els pagesos perden una oportunitat molt important de comercialització.
Nosaltres no demanam tractes de favor. No volem que ningú ens compri perquè sí ni tampoc volem viure permanentment de les ajudes públiques. El que volem és poder vendre la nostra producció dins el mercat, però per aconseguir-ho és imprescindible que la normativa s’apliqui igual per a tothom.
Quan això no passa, el perjudici recau directament damunt els productors locals, que veuen com continuen entrant aliments de fora mentre els seus productes tenen moltes més dificultats per trobar sortida.
P.- Després de la reunió, quines passes pensa fer ara la Unió de Pagesos?
R.- Evidentment continuarem reclamant que les administracions facin la seva feina, però també hem decidit actuar directament amb el sector hoteler. No volem quedar només pendents del que facin les institucions.
Per això iniciarem una ronda de contactes amb les principals cadenes hoteleres de Mallorca. La nostra intenció és asseure’ns amb elles, explicar-los quina és la situació del camp mallorquí, quines dificultats tenen avui els productors i demostrar-los que apostar pel producte local també és una oportunitat per a ells.
Nosaltres no anam a cercar conflictes ni tampoc volem que l’única resposta siguin les sancions. El nostre objectiu és que augmenti el consum de producte local perquè això donarà més sortida als pagesos i reforçarà el sector primari. Si aconseguim que les empreses entenguin aquest missatge i s’hi impliquin, el benefici serà compartit.
P.- L’incompliment de la llei és generalitzat ?
R.- Hi ha una realitat molt diversa. Nosaltres sabem que hi ha determinats establiments, sobretot alguns grans hotels orientats al model de tot inclòs i molt centrats a reduir costos, que pràcticament només prenen les decisions en funció del preu. És en aquests casos on detectam més dificultats perquè la compra de producte local passi a ser una prioritat.
Però també seria injust posar tothom dins el mateix sac. Hi ha empreses hoteleres que fa anys que treballen en una altra direcció i que estan desenvolupant iniciatives molt interessants. Coneixem cadenes que han incorporat producte local, que col·laboren amb productors mallorquins i que fins i tot han impulsat projectes d’economia circular.
Per exemple, hi ha experiències relacionades amb el compostatge dels residus orgànics perquè aquest compost pugui tornar als pagesos i servir per produir nous aliments. Aquest tipus d’iniciatives demostren que és possible establir una relació molt més estreta entre el sector turístic i el sector agrari.
Per això nosaltres també volem posar en valor aquestes empreses. Creim que les bones pràctiques poden tenir un efecte d’arrossegament sobre la resta del sector i ajudar a canviar la manera d’entendre la relació entre el turisme i el camp.
P.- Quin seria, per a vostès, l’escenari ideal després d’aquesta reunió amb el Consell?
R.- El primer que esperam és que el Consell comenci a exercir les seves competències i posi en marxa inspeccions. No estam demanant una gran operació ni mesures extraordinàries. Simplement volem que una llei que ja existeix es faci complir.
Estic convençut que només el fet que els establiments sàpiguen que poden ser inspeccionats ja provocarà un canvi important. Quan hi ha controls, la gent tendeix a complir les normes. Per tant, aquest primer pas ja tindria un efecte molt positiu damunt el conjunt del sector.
A partir d’aquí, esperam que això es tradueixi en un augment real de les compres de producte local. Al final és el que cercam. Nosaltres no volem viure de subvencions ni d’ajudes públiques. El que volem és poder vendre els nostres productes, viure de la nostra feina i que els pagesos tenguin un mercat estable on comercialitzar la producció. Si el turisme aposta pel producte de Mallorca, el sector primari hi sortirà guanyant i també hi sortirà guanyant la mateixa destinació turística.
P.- Si el Consell finalment no actua amb la contundència que demanau, contemplau noves mobilitzacions?
R.- La nostra primera opció sempre serà el diàleg. Som conscients dels recursos humans i tècnics que tenim com a organització i preferim dedicar-los a construir abans que a confrontar. Per això, abans de pensar en mobilitzacions, volem esgotar totes les vies de col·laboració amb el sector.
La nostra idea és visitar les principals cadenes hoteleres que estiguin disposades a escoltar-nos, explicar-los les necessitats del camp mallorquí i cercar acords que permetin incrementar la compra de producte local. Pensam que aquesta feina pot ser molt més productiva que entrar directament en una dinàmica de conflicte.
A més, si aconseguim que les empreses que ja estan sensibilitzades facin passes endavant i obtinguin bons resultats, això pot provocar un efecte d’arrossegament sobre altres cadenes. Al final, els bons exemples acostumen a tenir més força que moltes campanyes de protesta.
Això no significa que renunciem a exigir el compliment de la llei. Continuarem reclamant a les administracions que facin la seva feina, però també volem demostrar que hi ha espai perquè el sector turístic i el sector primari treballin conjuntament.
P.- Quin percentatge de producte local exigeix actualment la normativa als establiments turístics?
R.- La llei fixa uns mínims que, sincerament, nosaltres ja consideram molt baixos. En el cas dels hotels, el percentatge obligatori és del 3%, mentre que els agroturismes i els hotels rurals han d’arribar al 5%.
Des del nostre punt de vista és una xifra molt modesta, sobretot si tenim en compte el pes que té el turisme a Mallorca i la capacitat que tindria aquest sector per donar suport als productors locals. Per això encara resulta més difícil entendre que, fins i tot amb uns percentatges tan reduïts, hi hagi establiments que no els compleixin.
En el cas dels agroturismes, la situació és encara més sorprenent. Precisament són establiments que es venen com una experiència vinculada al territori, al paisatge i al món rural. Per això costa entendre que alguns només arribin al mínim legal o, fins i tot, no el compleixin. Per a nosaltres és una contradicció evident entre el discurs comercial que ofereixen als visitants i la realitat del que serveixen als seus clients.
P.- Quin missatge enviaria avui tant a les institucions com al sector turístic després d’aquesta reunió?
R.- El missatge és que encara som a temps de canviar moltes coses. Durant dècades hem anat modificant la manera de relacionar el turisme amb el territori i, en aquest procés, el sector primari ha anat perdent pes. Abans era molt més habitual que els mateixos hotels tenguessin finques o horts propis, o que mantinguessin una relació molt més directa amb els pagesos de Mallorca. Era un model diferent que, amb el temps, s’ha anat abandonant.
No dic que hàgim de tornar exactament a aquella realitat, però sí que crec que podem recuperar part d’aquella filosofia. Potser no serà el sistema més barat des d’un punt de vista estrictament econòmic, però sí que és el que genera més beneficis per al conjunt de la societat. Si els hotels compren més producte local, els pagesos podran viure de la seva feina, es mantindran les terres cultivades i el visitant també gaudirà d’una experiència molt més autèntica i vinculada al territori.
A més, aquesta aposta té efectes que van molt més enllà de l’economia. Mantenir el camp viu significa conservar el paisatge que identifica Mallorca, reduir la dependència dels productes importats i reforçar la sobirania alimentària. També és una manera de prevenir problemes ambientals. Quan les terres s’abandonen, augmenta el risc d’incendis i el territori es torna molt més vulnerable. Ho estam veient aquests dies amb els grans incendis que afecten diferents punts de la Península.
Per això el meu missatge és d’optimisme, però també de responsabilitat compartida. Les institucions han de fer complir la llei i el sector turístic ha d’entendre que apostar pel producte local no és només una obligació legal, sinó una inversió en el futur de Mallorca. Si tornam a posar en valor allò que sabem fer i reforçam el vincle entre el camp i el turisme, hi guanyarem tots: els pagesos, les empreses, els visitants i el conjunt del territori.
