Joan Taltavull (Cuiner): “M’he criat dins un entorn on la gastronomia de Menorca sempre ha estat molt arrelada”

El cuiner menorquí Joan Taltavull Juaneda viu un moment de projecció després que el curtmetratge Tot el que neix… primer es trenca, protagonitzat per ell, s’hagi imposat en la categoria ‘Vies regeneratives’ del Food Film Menú. La producció, que posa en valor la relació entre gastronomia, territori i origen dels aliments, parteix també de la seva trajectòria i de l’arròs a la terra amb què va representar Menorca a l’European Young Chef Award 2025. Ara, el curtmetratge opta al premi del públic, mentre Taltavull continua formant-se a Barcelona amb la mirada posada en tornar algun dia a Menorca i desenvolupar-hi la seva cuina.

Pregunta.- Què va significar per a tu rebre aquest reconeixement amb Tot el que neix… primer es trenca i com vas viure el moment?

Resposta.- És un reconeixement que sempre t’alegra, però al final tampoc té gaire a veure amb el tema de la cuina. Té més a veure amb la terra de Menorca, amb els productes i amb el que per a nosaltres significa Menorca. No és com, per exemple, quan vaig anar a Barcelona a competir, que hi havia un jurat i presentaves els teus plats. No significa el mateix per a mi perquè són coses diferents.

En aquest cas, a més, té molt a veure amb Be Creative, perquè el 80 o el 90% del premi és pràcticament per ells. Al final jo només hi vaig posar la cara. Ells varen fer moltíssima feina en tota la part creativa i audiovisual. Però sí que sempre t’alegra tenir un reconeixement i, sobretot, que es pugui donar visibilitat a Menorca i a la nostra terra. Sempre és un honor que una cosa que parla de Menorca pugui arribar més enllà de l’illa i tengui aquest tipus de reconeixement.

P.- El títol és molt suggeridor: Tot el que neix… primer es trenca. D’on neix aquesta idea i què representa dins la història que conta el curtmetratge?

R.- El títol ve una mica de la meva pròpia història. Per començar a ser cuiner vaig haver de sortir de la meva zona de confort i rompre amb algunes coses. A mi sempre m’havia agradat la cuina, però mai havia pensat dedicar-m’hi. Mon pare és pastisser i vaig començar a fer cuina amb ell, i va ser quan vaig veure que realment m’agradava.

Al final, abans de crear una cosa nova, han de quedar moltes coses pel camí. Per a mi, això representa una mica aquest procés de començar a fer alguna cosa que no havies pensat fer, sortir del que coneixes i atrevir-te a canviar. És una idea que també explica una part de la meva història i de com vaig arribar a decidir que volia ser cuiner.

P.- Fins a quin punt Menorca condiciona la teva manera d’entendre la gastronomia i de crear nous plats?

R.- Al final, nosaltres a Menorca podem dir que som privilegiats perquè tenim qualsevol tipus de producte i, afortunadament, de molt bona qualitat. I jo, a més, som menorquí i m’he criat dins aquest entorn. Mon pare ve del camp i ha fet feina en el sector de la família, i ma mare ve d’una família d’aficionats a la pesca. Per tant, m’he criat dins un entorn en què la gastronomia de Menorca sempre ha estat molt arrelada.

Si jo vull cuinar, vull cuinar coses de Menorca. De fet, ara estic estudiant a Barcelona i sempre em diuen: “Hòstia, és que tu sempre penses a fer coses de Menorca”. I sí, perquè realment és el que m’agrada. És el que he viscut i el que conec. I al final, tant Menorca com Mallorca i totes les Balears tenim una gastronomia que és increïble. Tenim molt bons productes i una cultura gastronòmica molt important, i a mi m’agrada poder partir d’aquí.

P.- El curtmetratge està molt vinculat a l’arròs a la terra, el plat amb què vas representar Menorca a l’European Young Chef Award. Com va sorgir aquesta elaboració i quina història hi ha darrere?

R.- Darrere aquest plat hi ha un dels plats més icònics de la cuina menorquina. Vàrem veure que cada vegada s’estaven fent menys coses amb blat xeixa i que cada vegada hi havia menys productors. De fet, crec que n’hi ha un, en Toni de sa Marcona.

Per això vàrem decidir optar per aquesta via i intentar donar una mica més de vida a aquest plat. La idea era partir d’un plat molt nostre i, al mateix temps, posar damunt la taula aquesta realitat que cada vegada hi ha menys gent que produeix aquest tipus de blat. Així va sorgir. És veritat que va ser un encàrrec, però a partir d’aquí vàrem decidir enfocar-lo d’aquesta manera.

P.- El jurat ha destacat especialment la connexió amb l’origen dels aliments i la regeneració. Creus que la gastronomia té una responsabilitat sobre la manera com produïm i consumim els aliments?

R.- Sí, òbviament que sí. Jo crec que no hi ha res més potent que haver vist crear un producte, veure com neix. Per exemple, ara que és l’època de la garrova, anar a veure com es fa, veure tot el procés. Després te’l mires d’una altra manera, el producte, perquè saps que hi ha un esforç darrere.

No és el mateix anar al supermercat, veure que hi ha un producte i dir: «Venga, el compram i ja està». Quan tu has vist tot el que hi ha darrere, quan has vist com es crea i la feina que hi ha, el valores d’una altra manera. Crec que també hem de ser conscients de tota aquesta feina que hi ha darrere dels aliments i donar-li tot l’amor i tot el valor que li puguem donar.

P.- Com va ser l’experiència de mostrar una part tan personal davant les càmeres i explicar la teva manera d’entendre la cuina?

R.- No em va suposar cap problema perquè, al final, som una persona bastant transparent. No em va fer res poder mostrar com som jo, què m’agrada i què estic fent. No tenc gaire problema a ensenyar aquesta part personal.

La veritat és que posar-me davant les càmeres i fer un vídeo no m’ha suposat cap problema. Som bastant natural en aquest sentit i, si he d’explicar com som o què m’agrada, no em costa gaire. Per això vaig estar còmode amb el projecte i amb la manera com es va plantejar.

P.- Com veus el moment actual de la gastronomia balear i quin paper juguen els joves cuiners?

R.- Jo crec que ara la gastronomia balear està en un molt bon moment, la veritat. Es pot dir així perquè és així. I el paper dels joves cuiners crec que és bastant important. Però també és important recordar que darrere els joves hi ha hagut una generació que ha lluitat per moltes coses i que, de vegades, no rep el mèrit que hauria de tenir.

Ara molta gent veu els joves cuiners, però nosaltres venim d’una feina que ja s’havia fet abans. I aquesta generació anterior ha fet molt perquè avui puguem estar on som. Al mateix temps, sí que es veu que els joves cuiners tenen una importància bastant gran, perquè al final depèn també d’ells el que serà la gastronomia en el futur.

De fet, jo sempre que puc, quan venc de Barcelona, vaig a l’Escola d’Hostaleria i puc estar amb els grans de la cuina. Al final em sent com un més. Però sí que es nota que aquests darrers anys hi ha hagut un canvi i que cada vegada hi ha més gent interessada en el món de la gastronomia.

P.- Ara el curtmetratge també opta al premi del públic. Què significaria per a tu aconseguir aquest reconeixement dels espectadors?

R.- La veritat és que seria espectacular, perquè veuries que molta gent t’ha donat suport. I no hi ha res més potent que la gent que estigui amb tu i que t’apoiï. Per a mi seria molt important veure que hi ha gent que ha vist el curtmetratge, que li ha agradat i que ha decidit donar-li suport.

Seria increïble. Al final, un premi d’un jurat és una cosa, però veure que la gent també respon i que hi ha persones que estan amb tu i que t’apoiïen és una satisfacció molt gran.

P.- Quins són els teus projectes de futur?

R.- La veritat és que no pens massa en el futur, sinó que intent viure més el present i fer que les coses surtin tan bé com sigui possible. Ara mateix estic estudiant a Barcelona i em queda un any. Vull acabar aquest any que em queda i tenir la titulació. Ara mateix el que vull és centrar-me en això i acabar els estudis.

Després m’encantaria poder fer unes pràctiques en algun restaurant de renom. És una cosa que sempre he volgut fer i que m’agradaria poder viure per continuar aprenent i agafant experiència.

I sí que és veritat que tenc aquesta idea que en un futur puc tornar cap aquí. Al final, la meva idea és tornar a Menorca i poder cuinar aquí, ja sigui en un restaurant propi o per a un altre restaurant. No sé exactament com serà, però sí que tenc clar que m’agradaria tornar a Menorca i poder desenvolupar aquí la meva cuina.