Joan Toni Lladó (Tianna Negre): “Aquest any hem començat la verema deu dies abans i el raïm m’ha sorprès perquè està molt sa”

Joan Toni Lladó, responsable del celler Trianna Negre, viu aquests dies una verema especialment primerenca, marcada per les elevades temperatures d’aquest estiu. El celler va començar la collita dia 3 d’agost, uns deu dies abans que l’any passat, tot i que Lladó destaca que el raïm està arribant en molt bones condicions i amb una qualitat que, de moment, ha superat les expectatives.

P.- Com està anant la verema d’enguany? S’ha avançat respecte d’un any habitual?

R.- Sí, és veritat que s’ha avançat. Nosaltres hem començat dia 3 d’agost, uns deu dies abans que l’any passat. Ho he notat bastant. El que m’ha sorprès és que el raïm està molt bé, està molt sa. Jo pensava que estaria més deshidratat després de la calor que hem tengut, però està superbé.

A més, està entrant amb una graduació alcohòlica molt interessant. De moment ja han entrat tots els blancs forans que tenim, perquè són els que més s’adapten a aquestes condicions. En canvi, encara no hem entrat gaire bé les varietats locals. El Mantonegro i el Callet encara van enrere i encara els queda temps.

P.- Aquest avançament de la verema és una cosa que ja havíeu començat a notar els darrers anys o enguany ha estat especialment evident?

R.- Sí que és una cosa que hem anat notant gradualment. Nosaltres som un celler relativament jove; el 2007 va ser la primera vegada que vàrem fer vi. Durant aquests anys hem anat veient que la verema s’anava avançant. Qualque any guanyàvem tres dies, però l’any següent podíem anar dos o tres dies més tard. Per tant, d’un any a l’altre hi ha variacions, però sí que gradualment anàvem baixant.

Aquest any, però, l’avançament ha estat d’uns deu dies i això ja és molt més significatiu. Hem tengut unes condicions de calor molt fortes. Les nits no baixàvem de 30 graus i no hi ha hagut pràcticament frescor nocturna. Durant el dia hem tengut temperatures molt fortes, de quasi 40 graus, i això s’ha notat molt en les plantes.

P.- Precisament, com està afectant aquesta calor tan intensa la vinya?

R.- Les plantes ho han notat molt, sobretot les varietats més tardanes. Les varietats locals encara no han entrat i són les que ara hem de veure com evolucionen. En canvi, les foranes s’han avançat molt, però han aguantat bé.

És una situació que ens fa estar molt pendents del que passa. Jo estic pràcticament les 24 hores controlant el temps i tota la informació meteorològica, perquè ara mateix és una qüestió molt important per a nosaltres.

Un altre punt a tenir en compte és la feina al camp, nosaltres ara mateix estam veremant de quatre hores del matí fins a les dotze, amb frontals. L’equip de camp ja es planteja començar a veremar encara més prest, perquè no té sentit anar a fer feina a segons quines hores amb les temperatures que tenim.

Abans, quan començàvem la verema, a primera hora del matí feia fresca. Ara ja podem començar amb 23 o 24 graus i la temperatura puja molt ràpidament. Si començàvem a les sis del matí, a les deu o les onze ja feia una calor molt forta, i arribar fins al migdia era infernal.

Fa dos o tres anys ja vàrem començar a avançar els horaris i ara ens plantejam si l’any que ve haurem de fer una passa més. Encara hem de veure si el que hem viscut enguany és una situació molt puntual o si és una tendència que continuarà.

P.- I aquesta calor, com està afectant els sucres i l’acidesa del raïm?

R.- Jo pensava que estaríem molt pitjor amb l’acidesa. Després de tants d’anys de calor i amb les temperatures que hem tengut aquest estiu, pensava que l’acidesa baixaria molt més i que trobaríem uns raïms molt més potents.

Pensava que entraríem amb graus més elevats i amb acideses molt més baixes, però no ha estat així. La veritat és que estam molt contents. Analíticament el raïm està molt bé i l’acidesa està molt semblant a la d’altres anys.

Això m’ha sorprès moltíssim, perquè amb aquesta calor tan bèstia pensava que l’efecte seria molt més dràstic. De moment, però, no ho estam veient així. Estam aproximadament a la meitat de la verema i encara ens queda una part important de les varietats locals, per la qual cosa haurem de veure com evolucionen aquestes durant les pròximes setmanes.

P.- Quines varietats s’estan comportant millor davant aquestes condicions climàtiques?

R.- De varietats locals tenim Mantonegro, Callet i Escursac entre les negres, i també tenim el Giró Ros entre les blanques. Pel que fa a les varietats foranes, el Giró Ros ja ha entrat i la veritat és que ha vengut molt bé. Està molt bé tant analíticament com pel que fa al raïm.

Ara està entrant també el que té més volum, evidentment, el que representa més quilos. I, en general, amb les varietats foranes l’únic que he notat és que s’han avançat molt. Però, analíticament, les veim molt bé.

Jo pensava que la calor els afectaria molt més i m’ha sorprès que hagin aguantat tan bé. S’han avançat molt, però pràcticament han aguantat bé les condicions.

P.- Això pot fer que en el futur aposteu encara més per les varietats locals?

R.- Nosaltres ja fa uns set o vuit anys que anam apostant molt per les varietats locals. És una qüestió de territori, però també és un tema comercial. La gent que ve de fora està interessada a provar varietats mallorquines i a conèixer vins que siguin d’aquí.

Això no vol dir que no puguem continuar treballant amb varietats foranes. Els Syrah, els Merlot i altres varietats estan molt bé i ens ajuden a complementar les varietats nostres. Personalment, però, jo crec molt en les varietats locals.

Per exemple, el Mantonegro i altres varietats que tenim aquí es complementen molt bé amb altres varietats. Per tant, de moment nosaltres continuam apostant per les varietats locals i tot el que anam sembrant va en aquesta línia.

P.- Com està modificant el canvi climàtic la manera de treballar les vostres vinyes?

R.- Pel que fa als tractaments, nosaltres no hem notat que hagin canviat gaire. Fa uns quinze anys que estam en ecològic i els tractaments que feim són pràcticament els mateixos que els darrers anys. En aquest sentit, no ha variat gaire.

El que sí que ha canviat és sobretot la manera d’organitzar la verema. Com que les temperatures es disparen molt, no es pot fer feina a segons quines hores. Abans es podia començar a les set del matí i arribar fins a les tres de l’horabaixa, però vàrem veure que estar a les dotze o a la una enmig del sol era inhumà.

Per això fa dos o tres anys ja vàrem començar a fer feina a les quatre del matí. Ara fins i tot ens plantejam avançar més l’horari. És una qüestió que tenim damunt la taula i que probablement haurem de valorar de cara a l’any que ve.

P.- Aquesta verema tan primerenca ha modificat el funcionament del celler?

R.- No. La feina al celler és totalment igual. No he notat cap diferència respecte d’abans. El canvi principal es produeix a la vinya i en els horaris de feina, però una vegada el raïm entra al celler, el funcionament és el mateix.

P.- Des del punt de vista econòmic, aquesta situació climàtica suposa més costos per als viticultors i els cellers?

R.- En el nostre cas, com que ja estam en ecològic, no not que el canvi de clima ens afecti especialment a nivell econòmic. El preu del raïm és més car i els tractaments també tenen el seu cost, perquè en ecològic hi ha molta feina preventiva, però nosaltres ja treballam així des de fa molts anys.

De fet, enguany el fet que no hagi plogut gens o pràcticament gens fins i tot ens ha beneficiat en aquest sentit. Quan fas un tractament ecològic i just després et cau una ploguda, és molt costós perquè pots haver de repetir-lo.

El problema és que, amb la calor, determinades condicions poden activar els fongs. En el nostre cas, però, el fet que no hagi plogut ha estat beneficiós perquè no hem tengut aquest problema. És una situació complicada per altres motius, però en aquest aspecte concret ens ha ajudat.

P.- Quines expectatives teniu per als vins de la verema 2026? I què és el que més us preocupa ara mateix?

R.- De moment estam molt contents i som bastant optimistes amb el que estam veient. El raïm està entrant molt bé i, sobretot, m’ha sorprès que estigui tan sa i que analíticament estigui tan bé després de la calor que hem tengut.

Ara mateix, però, el que més em preocupa és poder entrar tot el raïm que ens queda. Jo crec que encara ens queden dues o tres setmanes importants i estic molt pendent de la meteorologia.

Estic connectat a moltes xarxes d’informació sobre pluja, pedra i altres fenòmens meteorològics que passen a Mallorca. Estic molt pendent de les imatges i de les previsions, perquè ara mateix el principal risc és que pugui caure una pedregada.

Ara el que més em preocupa és poder entrar tot el raïm i que no hi hagi cap pedregada durant aquestes dues o tres setmanes que ens queden. Si ens pegàs una pedregada ara, podríem perdre un percentatge important de la collita.

A més, si el raïm està molt madur i rep una pedregada, és molt difícil de salvar. Si l’entres ràpidament al celler encara pots intentar fer-hi alguna cosa i, almanco, aprofitar una part de la collita, però si queda molt afectat, ja saps que l’has perdut.

Per això ara toca intentar lluitar amb el que puguem i estar molt pendents del temps. Ja hem entrat una part dels blancs, però encara ens queda molt de raïm, sobretot les varietats negres. I, evidentment, ens interessa que tot arribi bé al final de la verema.

De moment, però, estam molt contents amb com està anant la campanya i amb la qualitat del raïm que està entrant.