Jordi Oliva (Aliança Mar i Terra): “Mallorca ja no necessita només conservació, necessita regeneració”

L’Aliança Mar i Terra de Mallorca s’ha presentat públicament aquesta setmana com una proposta pionera per afrontar de manera integral la crisi hídrica, ecològica i social de l’illa. Coordinada per Jordi Oliva i impulsada per set entitats ambientals i socials de referència, la iniciativa defensa una mirada conjunta “de la muntanya a la mar” per regenerar el territori mallorquí.

P.- L’Aliança Mar i Terra parla d’un “punt d’inflexió històric” per a Mallorca. Quin és avui el principal risc si continuam amb el model territorial actual?

R.- Especialment a nivell ambiental, que és el focus principal de la proposta de l’Aliança i allò que nosaltres coneixem més de prop, però també a nivell social, Mallorca viu un moment molt delicat. Nosaltres parlam tant dels àmbits marins com dels terrestres i consideram que ja no ens trobam en una situació en què basti fer únicament conservació, com s’ha fet tradicionalment. Ara mateix hem d’anar més enllà i començar a parlar clarament de regeneració de l’illa.

El que observam és que els impactes acumulats sobre el territori, l’aigua, la biodiversitat i fins i tot sobre la cohesió social són cada vegada més evidents. Per això parlam d’un punt d’inflexió, perquè si continuam perpetuant el model actual, els efectes seran cada vegada més difícils de revertir. El que proposam és començar a construir una mirada integral que permeti recuperar els equilibris ecològics i socials de Mallorca.

P.- Per què creieu que era necessari crear una aliança transversal entre entitats marines, agrícoles i socials? Què no s’estava aconseguint treballant per separat?

R.- Tradicionalment, totes aquestes feines s’han desenvolupat de manera molt fragmentada. Cada entitat feia una feina molt valuosa dins el seu àmbit concret, ja fos marí, agrícola, educatiu o de conservació, però sovint faltava una visió comuna i una estratègia compartida a escala de territori.

El que cercam amb aquesta Aliança és precisament unir esforços i multiplicar els impactes individuals de cada organització. Quan diferents entitats treballen plegades sota una mateixa visió estratègica, cada projecte deixa de ser només una iniciativa aïllada i passa a formar part d’una transformació molt més ampla.

Entenem que aquest enfocament ens permet amplificar els projectes existents i integrar-los dins una mirada global sobre Mallorca. Això ens ajuda a traçar un rumb compartit cap a la resiliència de l’illa, entenent que els problemes ecològics i socials no es poden afrontar de manera separada.

P.- Definiu Mallorca com una “bioregió insular”. Com es tradueix aquest concepte perquè la ciutadania el pugui entendre?

R.- És una molt bona pregunta, perquè el concepte de bioregió pot semblar abstracte si no s’explica bé. Quan nosaltres parlam de bioregió ens referim a un territori que no es defineix per fronteres administratives o polítiques, sinó per les seves característiques ecològiques, geogràfiques i paisatgístiques. Això implica entendre Mallorca com un sistema viu i interconnectat. I dins aquest sistema també hi forma part la comunitat humana. És a dir, no separam les persones de l’ecosistema, sinó que entenem que tots formam part del mateix conjunt.

Per això insistim tant en aquesta connexió entre mar i terra. Quan observam el paisatge no miram només fins on arriba la línia de costa, sinó tot el recorregut dels ecosistemes i de l’aigua. Les intervencions que es fan a terra afecten directament els ecosistemes marins, fins i tot a grans profunditats. La salut de la mar depèn en gran part de com gestionam la muntanya, el Pla i les activitats agrícoles i humanes del territori.

P.- Una de les idees centrals és que la muntanya condiciona la salut de la mar. Quins exemples evidencien aquesta connexió?

R.- Aquesta idea és una part central de la narrativa que ha ajudat a construir l’Aliança. El que passa a terra afecta directament la mar i això és una realitat ecològica molt clara.

Ho explicam sovint amb la metàfora de les gotes d’aigua que neixen a la Serra de Tramuntana i comencen a baixar cap a la costa. Aquesta aigua travessa diferents espais del territori, com muntanyes, torrents, camps agrícoles, finques productives o zones urbanes. Segons com es gestioni aquest territori, la qualitat de l’aigua que arriba a la mar canvia completament.

Per exemple, quan les finques agrícoles treballen en ecològic o aplicant tècniques regeneratives, l’aigua arriba amb menys contaminants, menys sediments i molta més qualitat ambiental. Això té un impacte directe sobre la salut dels ecosistemes marins.

Un cas molt clar és el de la Posidònia oceanica. Les entitats marines poden fer feina estudiant i impulsant la replantació de praderies de posidònia, però si no reduïm les pressions que arriben des de terra, aquesta feina perd gran part del sentit. Per això és tan important treballar conjuntament amb les entitats de terra i intervenir sobre la qualitat de l’aigua i la gestió del territori.

P.- L’Aliança aposta per una “col·laboració radical” i una governança compartida. Com evitareu que quedi només en una declaració d’intencions?

R.- Ja hi ha exemples pràctics que demostren que aquests models funcionen. A nivell marí, per exemple, hi ha processos participatius que fa anys que estan en marxa, com els de Sa Dragonera Blava o iniciatives impulsades a Sóller i Pollença.

En aquests processos, la comunitat participa activament en qüestions com l’ampliació d’àrees protegides, la regulació dels usos o l’aplicació correcta de les normatives de protecció marina. No és una governança feta des de dalt, sinó una feina construïda amb la implicació directa del territori i de la ciutadania.

Aquestes experiències ens serveixen també per compartir metodologies i bones pràctiques entre entitats i territoris diferents. L’Aliança neix precisament amb aquesta voluntat de cooperació real i de suport mutu entre organitzacions.

P.- El Projecte Pilot Blau planteja actuar simultàniament sobre posidònia, agricultura i aigües residuals. Per què és important abordar aquests problemes de manera integrada?

R.- El Pilot Blau és la primera gran prova pràctica d’aquesta connexió entre mar i terra. És un laboratori d’intervenció a escala real que ja fa tres anys que està en funcionament. Per una banda hi ha tota la feina que es fa amb finques agrícoles i productors per ajudar-los a transicionar cap a models ecològics i regeneratius. Aquesta part inclou formació, acompanyament i introducció de noves tècniques agrícoles més sostenibles.

Paral·lelament també es treballa en la restauració de praderies de posidònia i en la millora dels ecosistemes marins. El que volem demostrar és que gestionar correctament l’aigua des de terra és la manera més eficient i efectiva de tenir cura de la mar. Aquest projecte també està molt enfocat a generar aprenentatges i experiència pràctica que després es puguin aplicar a nous projectes i a altres zones de Mallorca.

P.- Creieu que el model econòmic actual és compatible amb la regeneració ecològica que proposau?

R.- No. Està clar que el model actual no és el model que volem perpetuar. La proposta de l’Aliança parteix de la idea de regenerar també el retorn econòmic i començar a parlar d’una economia regenerativa. Necessitam models de negoci que respectin els límits ecològics del territori i que generin impactes positius sobre el paisatge, la biodiversitat i les comunitats locals.

Això també implica començar a qüestionar determinats discursos de creixement constant. El que volem és generar valor a través de la producció local, la sobirania alimentària i activitats econòmiques alineades amb la salut del territori.

Ara mateix tenim més experiència acumulada sobretot en la part del retorn natural, però a partir de la tardor volem incorporar actors que tenen un pes important en el model socioeconòmic de l’illa per començar a impulsar aquests canvis de manera més profunda.

P.- També parlau de sobirania alimentària i d’un sector primari resilient. Quin paper han de tenir pagesos i pescadors dins aquesta transformació?

R.- El primer objectiu és aconseguir que el sector primari pugui prosperar. Sense pagesos i pescadors no hi ha transformació possible.

En l’àmbit marí, una part important de la feina consisteix a impulsar àrees marines protegides d’interès pesquer i promoure la pesca artesanal i responsable. Això és essencial si volem garantir que en el futur puguem continuar consumint peix local i mantenir viu el sector pesquer.

Pel que fa a la terra, la idea és que el sector primari estigui orientat cap a la producció ecològica i les tècniques regeneratives. Aquest model no només millora la salut dels sòls i dels ecosistemes, sinó que també té un impacte directe sobre la salut de les persones i sobre la qualitat dels aliments.

P.- És la primera vegada que set entitats s’uneixen de manera estable. Quines han estat les principals dificultats a l’hora de construir aquest consens?

R.- Estam parlant de set entitats molt diferents. Hi ha quatre fundacions i tres associacions, totes amb molts anys o fins i tot dècades de trajectòria i amb àmbits d’experiència diferents.

El primer gran repte va ser establir un model de governança en què totes les organitzacions se sentissin còmodes, escoltades i representades. Això ha requerit molt de diàleg i molta capacitat d’escolta.

Després, a mesura que hem anat dissenyant nous projectes, també hem après a definir millor quin pes i quin paper ha de tenir cada àmbit dins cada iniciativa concreta. Tot aquest procés ha estat molt enriquidor precisament perquè el grup motor és molt divers i aporta mirades complementàries.

P.- El finançament és sovint el gran obstacle dels projectes ambientals. Com es pensa sostenir econòmicament aquesta estratègia de regeneració?

R.- El finançament és una part absolutament indispensable per mantenir aquest procés viu i actiu. En aquesta primera etapa hem comptat amb el suport de la Fundació Commonland, que ens ha ajudat tant econòmicament com metodològicament, especialment amb el marc dels quatre retorns.

Ara mateix estam treballant per construir un portfoli de projectes transversals i col·laboratius entre les diferents entitats. La idea és poder combinar capital privat, filantropia i també fons públics quan sigui possible.

També anam amb molta cura de no competir amb les convocatòries habituals que les entitats del tercer sector ja utilitzen individualment. El que sí és cert és que treballant conjuntament les entitats poden optar a nivells de finançament que per separat serien molt més difícils d’assolir. Per ara hem pogut garantir aquests primers anys gràcies sobretot a la filantropia i al suport de fundacions que han confiat en els projectes pilot.

P.- La Finca d’Ariant, on heu fet la presentació, simbolitza la compatibilitat entre conservació i activitat humana. Creieu que aquest model és escalable a altres zones de Mallorca?

R.- Sí, totalment. De fet, és exactament el tipus de gestió territorial que ens agradaria veure reproduït a altres indrets de Mallorca. Ariant combina conservació de biodiversitat amb activitat productiva basada en tècniques regeneratives. És un exemple molt clar d’aquest enfocament integral que defensam, protegir el territori mentre al mateix temps es generen activitats econòmiques compatibles amb la salut dels ecosistemes.

És un projecte molt inspirador i demostra que, si es posen els projectes adequats als llocs adequats, el territori pot prosperar d’una altra manera. Precisament això és el que volíem mostrar durant la presentació de l’Aliança.

P.- Si d’aquí a deu anys aquesta Aliança ha tingut èxit, com us agradaria que fos Mallorca?

R.- M’agradaria que la gent recuperàs un sentit d’orgull i de pertinença cap a Mallorca. Que poguéssim tornar a sentir que vivim en una illa amb qualitat de vida i amb uns ecosistemes que tornen a funcionar correctament. També m’agradaria que desaparegués aquesta sensació constant de saturació que avui percebem a molts indrets de l’illa. En definitiva, el que volem és una illa viva, amb comunitats resilients i amb uns ecosistemes sans.