Maria de Lluc Fiol: “A les escoles s’hauria d’ensenyar a tocar la xeremia i el flabiol”

Maria de Lluc Fiol és, des del passat mes de gener, la presidenta dels Xeremiers de Sóller, una agrupació amb més de 20 anys d’experiència a la seva esquena que en uns dies rebrà el guardó Reconeixement de Mèrits que atorga el casal cultural de Can Dulce. Fiol va ser una de les xeremiers que dissabte passat va prendre part XVIII Trobada de Xeremiers que cada any es celebra a Sóller a l’entorn de les festes patronals de Sant Bartomeu.

Pregunta.- Quan arrancà el seu contacte amb els Xeremiers de Sóller?
Resposta.- Sempre he tengut contacte amb la cultura popular i, sobretot, amb Aires Sollerics a través de les meves germanes. I quan el Firó va començar a tenir tant d’èxit i va sorgir el tema d’unir el so de les xeremies amb el Firó, m’hi vaig apuntar.

P.- Què creu que han aportat els Xeremiers d’ençà de la seva creació, fa més de vint anys?
R.- En el Firó no hi havia banda sonora, ni tampoc elements del patrimoni cultural de Mallorca. Només referents externs. I introduir els xeremiers per encetar la festa, juntament amb el flabiol i el tamborino, ha estat una gran consecució.

P.- És cert que a altres pobles ha ocorregut el mateix?
R.- Hi havia una antiga generació de xeremiers a punt de desaparèixer. I sí que és veritat que, en paral·lel, a molts pobles de Mallorca varen sortir moviments per a la recuperació d’aquests instruments tradicionals.

P.- Està garantida la seva pervivència en el futur?
R.- En aquest moment és la nostra responsabilitat, però jo pens que a les escoles se n’hauria de poder aprendre, amb un fonament previ de lectura musical. En el Conservatori de Mallorca es varen crear estudis de música popular, però després es varen desmantellar. No hi ha suficient protecció.

P.- Què destaca de l’evolució dels Xeremiers de Sóller?
R.- Per exemple, que hem enregistrat diversos discs compactes (per Nadal en sortirà un de nou), que des de 2005 feim la trobada anual, que hem mantingut estret contacte amb grups similars al nostre i que hem fet molts de viatges: Turquia, Alemanya, Escòcia, Itàlia, França, Galícia, Astúries… Ah, i que sempre hem tengut un director musical que ens ha ajudat en la formació, a afinar i a ser coherents.

P.- Quants de sonadors sou actualment?
R.- Amb el temps ha anat entrant i sortint gent, però de fixes som aproximadament una desena.

P.- Què suposa per al grup que Can Dulce us hagi concedit el Reconeixement de Mèrits?
R.- Crec que és un reconeixement a la feina feta. Amb Can Dulce sempre hem tengut molt bona col·laboració, sobretot quan hem tengut problemes d’espai. Fa molts d’anys que assajam al Victòria, però quan tenim necessitat també anam a Can Dulce. Les classes varen començar allà.

P.- Dissabte va tenir lloc la Trobada de Xeremiers. Què suposa aquest acte?
R.- Al poc temps d’haver-nos constituït va sorgir aquesta iniciativa i cada any hem fet una trobada, concretament d’Escoles de Xeremiers i Flabiolers on tothom hi està convidat. Cada any solem congregar entre 90 i 100 sonadors. Enguany hem comptat amb la presència especial d’un grup de Muro amb qui sempre hem tengut un contacte molt estret i hem retut homenatge al nostre lutier de confiança i company, Tolo Amengual.

P.- Algun projecte?
R.- M’agradaria que s’ensenyàs a tocar la xeremia a Sóller i ara tenim entre mans una col·laboració entre grups d’Occitània, Catalunya i les Illes.