Pere Perelló: “Dedicar-te al teu poble és una de les millors coses que et poden passar. Té un efecte terapèutic i retroalimenta”

Pere Perelló i Payeres (sa Pobla, 1960) es va acomiadar recentment de la seva activitat laboral després de més de quaranta anys de trajectòria, en un emotiu acte que li va tributar l’Ajuntament de sa Pobla a la sala de plens de la Casa Consistorial, plena de familiars, companys i amics que li varen voler transmetre els seus millors desitjos en aquesta nova etapa de la vida.

Fent un breu resum de la trajectòria laboral de Perelló, es desprèn que aquesta ha estat sempre lligada al servei del poble que el va veure néixer i, fins i tot, durant una etapa, al servei de la nostra comunitat autònoma.

Policia local, historiador i expert en seguretat pública, l’any 1982 va ingressar al cos de la Policia Local de sa Pobla. Fou nomenat oficial el 1992 i sotsinspector el 2001. Entre els anys 2002 i 2013 va ocupar la prefectura del cos policial del municipi. Durant la legislatura 2015-2019 exercí el càrrec de director general d’Emergències i Interior del Govern de les Illes Balears. En aquest període va promoure i coordinar, amb l’aprovació del Parlament balear, diverses lleis i decrets encaminats a la millora dels serveis de la seva àrea. La seva darrera etapa laboral ha transcorregut exercint la segona activitat com a funcionari a l’Arxiu Municipal de sa Pobla.

Una altra de les grans passions de Pere Perelló, més enllà de la seva activitat professional, és la d’historiador local i escriptor. Ha publicat obres com Volar a Àfrica (Inforraiguer, 2009), Viure a la frontera (Inforraiguer, 2010), La presència anglesa a la gran Albufera del Nord de Mallorca (Inforraiguer, 2015), Cinc homes de poble —en col·laboració amb diversos autors— (Fundació Goethe, 2016) i Els magrebins a les Illes Balears. Entre el costum, la cultura i la religió (Lleonard Muntaner Editor, 2024). Així mateix, ha publicat nombrosos treballs de recerca històrica i articles d’opinió en diferents mitjans de comunicació escrits i digitals.

La seva tasca i aportació en l’àmbit professional li han valgut diverses distincions i reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Seguretat Pública en l’apartat de pràctiques policials (Saragossa, 2009), la Medalla al Mèrit Policial amb distintiu blanc atorgada per l’Ajuntament de Palma (2010), el Premi Nacional a la Gestió Policial de la Societat Diversa dels Premis Daniel Wagman (Lleida, 2014), la Medalla a la Gestió Institucional de la Seguretat Local (Alcalá de Henares, 2017) i la Medalla al Mèrit Policial amb distintiu blanc de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (2020).

Pregunta.- Com va viure l’acte de comiat que li va tributar l’Ajuntament de sa Pobla?

Resposta.- Sentia gratitud i em vaig sentir molt acompanyat. Bastava veure les cares de la gent. Han estat molts anys i moltes etapes, i totes hi estaven representades, d’alguna manera. Evidentment, em vaig emocionar en recordar els policies que ja han mort, així com també els alcaldes amb qui vaig treballar i que un dia també ens deixaren. Tenia la sensació d’haver fet la feina ben feta, amb tota la intensitat que he pogut. Al mateix temps, em sentia orgullós de la Policia Local poblera i de la gent del meu poble. Quan va acabar l’acte, vaig agafar aire i em vaig sentir tranquil i serè. La memòria del que has viscut dona sentit al camí de la vida.

P.- Coneixent les seves aficions i passions, amb quines idees o projectes afronta aquesta nova etapa?

R.- Ui… Estan en marxa dos treballs de recerca relacionats amb sa Pobla de Huialfàs i amb l’Arxiu Municipal. Després vindran treballs relacionats amb sa Marjal i la terra, i alguna excursió o viatge pendent. També tenc pensat, en algun moment, asseure’m i no fer res, excepte contemplar i respirar tranquil·lament.

P.- Quina reflexió fa sobre el que ha estat la seva vida laboral?

R.- Servir, treballar i dedicar-te a la comunitat, al poble o al barri és una de les millors coses que et poden passar. Té un efecte terapèutic i retroalimenta. Tens a les mans la grandesa i les misèries humanes en el seu grau màxim d’expressió. Et fa assertiu, t’ajuda en la pròpia fragilitat i a suportar millor les pors que tenim tots. La policia local és un engranatge bàsic de la seguretat pública, molt infrautilitzat i limitat per la normativa vigent. Només puc dir que ha estat un privilegi i així ho sent.

P.- Quina etapa de la seva professió li ha proporcionat més satisfaccions?

R.- La suma de totes, perquè es complementen. Sincerament, el més satisfactori han estat les mirades de la gent, les millors sempre amb la complicitat del silenci. El més dur, quan algú ha mort o quan, malgrat l’esforç, no aconseguies el teu objectiu. Conviure amb la violència és dur, i les abraçades i els somriures ho curen tot.

P.- Què el va induir a ingressar al cos de la Policia Local?

R.- L’any 1982, sa Marjal i la pagesia mallorquina no anaven bé; ara tampoc no funcionen. Necessitava una feina, la vaig provar i vaig saber, des del primer dia, que la policia era el meu lloc.

P.- Com a investigador, historiador i escriptor, què li ha aportat la seva darrera etapa professional a l’Arxiu Municipal de sa Pobla?

R.- La meva passió secreta és la història del meu poble i del meu país. I treballar a l’arxiu ha estat tocar el cel amb un dit. La qüestió és que continuaré treballant en temes d’història i de la vida.

P.- Quins projectes li faria il·lusió veure realitzats en aquesta nova etapa?

R.- Amb Joan Llabrés tenim començat un projecte sobre l’emigració poblera arreu del món. Pot durar dos o tres anys, si el podem acabar. Ara comença una nova etapa. Mentre no perdi la curiositat ni la il·lusió, caminarem còmodes i bé. Si puc ajudar a no perdre la identitat mallorquina ni la llengua catalana heretada de pares i padrins, ho faré amb el cor i l’esperit ben tranquils.