Tomeu Massuti (Open Cosmos): “Les dades espacials seran imprescindibles per gestionar millor el territori”

El llançament de Posidònia ha situat les Illes Balears dins el mapa de la tecnologia espacial. Desenvolupat per Open Cosmos, aquest és el primer satèl·lit impulsat des de l’arxipèlag i formarà part d’una nova constel·lació europea d’observació de la Terra capaç d’obtenir informació gairebé en temps real. El responsable del projecte, Tomeu Massuti, explica com aquesta tecnologia contribuirà a millorar la gestió del territori, la resposta davant emergències, la sostenibilitat turística i la recerca, alhora que obre noves oportunitats per al sector aeroespacial balear.

P.- El primer de tot, què representa per a les Illes Balears tenir, per primera vegada, un satèl·lit propi en òrbita?

R.- És una fita molt important perquè, per primera vegada, les Illes Balears entren dins el mapa de la tecnologia espacial. Fins ara podíem utilitzar dades de satèl·lits d’altres missions, però ara disposarem d’un satèl·lit desenvolupat específicament dins aquest projecte, que ens permetrà obtenir informació pròpia i adaptar-ne l’ús a les necessitats del territori. Més enllà del valor simbòlic que suposa tenir un satèl·lit balear en òrbita, el més rellevant és que aquesta infraestructura servirà per desenvolupar aplicacions que ajudin a gestionar millor el territori, el medi ambient i altres àmbits estratègics. És un primer pas perquè les Balears participin activament en el sector espacial i en la generació de dades útils per a la presa de decisions.

P.- Ara que Posidònia ja és en òrbita, quines són les primeres passes? Quan començarà a enviar dades útils que es puguin aplicar?

R.- Ara comença una fase molt important, que és la posada en servei del satèl·lit. Encara que ja sigui en òrbita, primer s’han de comprovar tots els sistemes, calibrar la plataforma i també els instruments que porta a bord, especialment les càmeres. Durant les pròximes setmanes es farà tota aquesta feina perquè les imatges que capti tenguin la qualitat necessària. Una vegada completat aquest procés, ja es podran començar a obtenir imatges que serviran per desenvolupar aplicacions concretes. L’objectiu és que aquestes dades siguin realment útils i es puguin transformar en informació que ajudi a gestionar millor diferents aspectes del territori.

P.- Sovint es parla dels satèl·lits com una tecnologia molt llunyana. Què farà exactament Posidònia i per què ens hauria d’importar?

R.- El satèl·lit incorpora diferents instruments d’observació, principalment càmeres que no només capten la llum visible, sinó també altres longituds d’ona, com ara l’infraroig. Cada tipus de superfície, cada material o cada espècie vegetal reflecteix la llum d’una manera diferent. Gràcies a això és possible detectar canvis que a simple vista serien invisibles. Per exemple, es poden identificar diferències entre tipus de cultius, detectar si una planta presenta algun estrès o observar modificacions en l’estat del territori. Les imatges, per si soles, no són la finalitat, sinó que serveixen perquè posteriorment es transformin en informació útil. Aquesta informació és la que permet prendre decisions sobre la gestió del territori, del medi natural o de qualsevol altra aplicació que es desenvolupi a partir d’aquestes dades.

P.- Pot ajudar també a actuar en casos d’emergència, com un incendi o una inundació?

R.- Sí, i aquesta és una de les aplicacions més importants. El satèl·lit és capaç d’obtenir imatges d’una amplada aproximada de trenta quilòmetres en cada passada, de manera que cobreix una superfície molt extensa del territori. Quan la constel·lació estigui completament desplegada, es podran obtenir diverses imatges al dia d’un mateix punt. Això permet disposar d’una informació molt actualitzada sobre el que està passant. Però encara més important és la rapidesa amb què aquesta informació arriba als equips que l’han d’utilitzar. El satèl·lit incorpora sistemes de processament a bord, és a dir, que una part de l’anàlisi de les imatges es fa directament a l’espai abans d’enviar-les a la Terra. Això permet disposar de la informació pràcticament en temps real i actuar molt més ràpid davant una emergència.

P.- També es parla de millorar la gestió turística. Com pot un satèl·lit ajudar en aquest àmbit?

R.- Les dades que proporciona el satèl·lit es poden combinar amb moltes altres fonts d’informació per obtenir una visió molt més completa del territori. Això pot ajudar a entendre millor la pressió que suporten determinades zones, a gestionar millor els recursos i també a optimitzar aspectes relacionats amb la sostenibilitat. No es tracta només d’obtenir imatges, sinó de convertir-les en informació que permeti prendre decisions més eficients, tant des del punt de vista de la gestió territorial com de la gestió energètica i econòmica vinculada al turisme.

P.- Posidònia forma part de l’Open Constellation. Quins avantatges té formar part d’una constel·lació de satèl·lits?

R.- La principal diferència és la freqüència amb què es poden obtenir dades. Si només es disposa d’un únic satèl·lit, és possible que una mateixa zona només es pugui observar cada quatre o cinc dies. En canvi, quan diversos satèl·lits treballen coordinadament dins una constel·lació, aquesta freqüència augmenta molt. En una primera fase ja es podran obtenir imatges pràcticament cada dia i, a mesura que es despleguin més satèl·lits, serà possible arribar a tenir diverses observacions diàries d’un mateix punt. Això dona molta més continuïtat a la informació i permet seguir l’evolució dels fenòmens gairebé en temps real.

P.- Aquest projecte pot generar noves oportunitats de recerca i d’empresa a les Illes?

R.- Sens dubte. Des del començament s’ha volgut implicar grups d’investigació perquè participassin tant en la definició de les aplicacions com en el desenvolupament de les eines que utilitzaran aquestes dades. Durant més d’un any i mig ja s’ha treballat amb informació procedent d’altres satèl·lits per preparar aquests desenvolupaments. Ara, amb les dades de Posidònia, es podran validar i ampliar totes aquestes aplicacions. Això permetrà impulsar tant la recerca bàsica com la recerca aplicada, però també obrirà noves oportunitats perquè empreses desenvolupin productes i serveis basats en dades espacials.

P.- Quin retorn econòmic pot tenir una inversió com aquesta?

R.- Les dades que es manegen a nivell europeu indiquen que aquest tipus de projectes acostumen a tenir un retorn molt superior a la inversió inicial. En molts casos es calcula que per cada euro invertit es poden generar aproximadament quatre euros de retorn per a la societat, gràcies a totes les aplicacions, els nous productes i l’activitat econòmica que es crea al seu voltant. Fins i tot hi ha exemples de projectes espacials que han arribat a multiplicar per deu aquesta inversió. Al final, nosaltres desenvolupam una part de la tecnologia, però al voltant d’aquesta infraestructura es crea tota una cadena de valor formada per empreses, investigadors i desenvolupadors que poden generar nous productes comercialitzables.

P.- Quan es parla d’intel·ligència artificial aplicada als satèl·lits, de què estam parlant exactament?

R.- Significa que el satèl·lit és capaç de processar una part de la informació abans d’enviar-la a la Terra. Porta sistemes de computació amb prou capacitat per executar algoritmes entrenats prèviament. Quan captura una imatge, aquests algoritmes poden identificar directament la informació que interessa. Per exemple, poden detectar quines parts de la imatge estan cobertes per núvols i quines no, de manera que només es treballa amb la informació útil. També poden identificar objectes concrets o situacions determinades, com la presència de vaixells, i enviar directament aquesta informació juntament amb les seves coordenades. Tot això fa que el temps necessari per obtenir resultats sigui molt menor.

P.- Amb el canvi climàtic i l’augment dels fenòmens extrems, creu que aviat serà impossible gestionar el territori sense dades espacials?

R.- Independentment del canvi climàtic, avui el territori està molt menys gestionat directament que fa dècades. Abans hi havia molta més gent treballant al camp i al bosc, persones que coneixien perfectament el territori i que feien un seguiment continu del seu estat. Actualment això ha canviat molt i ja no hi ha prou persones per controlar tota la superfície que tenim. Per això cada vegada és més necessari disposar de sistemes de monitoratge que complementin aquesta manca de presència sobre el terreny. Les dades espacials permeten observar contínuament grans extensions de territori i aporten una informació molt valuosa per gestionar-lo millor i detectar problemes abans que es facin més greus.

P.- Després de Posidònia, quin hauria de ser el següent pas per a les Illes Balears en el sector espacial?

R.- El més important és donar continuïtat a aquest tipus de programes. Les Balears tenen l’oportunitat de convertir-se en un centre de desenvolupament d’aplicacions basades en dades espacials, especialment per donar resposta a problemàtiques pròpies del Mediterrani. La idea és generar coneixement aquí, transformar-lo en productes i aplicacions útils i, posteriorment, poder exportar aquesta experiència a altres territoris que comparteixen reptes similars. Aquest tipus de projectes mobilitzen molta indústria, fomenten la innovació i creen un ecosistema tecnològic que pot tenir un impacte molt positiu tant des del punt de vista econòmic com científic.