Valentin Moldovan, compositor de la Missa Iesu Christi: “La música ens ajuda a pensar, a empatitzar i a estar en pau”

Valentin Moldovan Toni és un pianista i compositor de 37 anys d’edat que aquest dissabte presenta en concert una missa, la “Missa Iesu Christi” que acaba de crear i que es podrà escoltar per primera vegada al Convent dels Sagrats Cors de Sóller de la mà del cor Pro Musica Chorus, dirigit per Pep Alarcón, amb ell mateix com a pianista i amb l’ajuda d’altres músics.

Professor del Conservatori Professional de Música de Mallorca, Moldovan no és nou en el món de la composició, però sí en la creació d’una missa. És el pianista acompanyant habitual dels cors Pro Musica Chorus de Sóller i Miquel Tortell de Muro en els seus concerts.

Pregunta.- Com és que un compositor, en ple segle XXI, s’enfronta a la creació d’una missa?

Resposta.- El 2016, quan va morir ma mare, ja se’m va ficar al cap escriure-li una missa, però després diríem que em va fugir del cap i no hi vaig pensar més, degut a altres ocupacions. Però es veu que la idea seguia estant allà. I, mig en broma, mig seriosament, parlant amb en Pep Alarcón, que és el director de les corals de Sóller i de Muro, va anant prenent forma la idea de composar una missa i que fossin aquests cors els que l’estrenassin. I així serà, i sincerament, la missa no està finalment dedicada a ma mare.

P.- Quan es podrà sentir la seva composició?

R.- L’estrena serà aquest dissabte, 5 d’abril, a les 20 hores en el Convent dels Sagrats Cors de Sóller i amb la coral de Sóller, Pro Musica Chorus. La setmana següent, el dissabte 12 d’abril, la interpretarà a Muro la Coral Miquel Tortell a l’Església de Santa Anna a les 20 hores, totes dues dirigides per Pep Alarcón. I estaria encantat si alguna altra coral la vol cantar.

P.- D’on prové la necessitat de crear música?

R.- Tenc aquesta necessitat, des de ben petit. De la mateixa manera que vaig aprendre a interpretar, també vaig aprendre a composar. La improvisació sempre ha estat molt present en la meva vida i en la meva formació, així com també el món coral. Des que vaig començar els estudis superiors de música ja m’hi vaig anar dedicant més seriosament; això va ser l’any 2006.

P.- És aquesta la seva obra més ambiciosa fins ara?

R.- Sí, de moment sí que ho és. Fer música perquè la interpretàs una coral sempre m’havia fet molta il·lusió.

P.- Per què una missa?

R.- Tant de bo que hi hagués més gent que es posàs a composar música d’aquestes característiques. Pens que és un moment que necessitam molt d’aquest art, que ens recordi que és important pensar, empatitzar, reflexionar, aturar-se, meditar. Ho necessitam com a societat, siguis o no siguis religiós. Això és el de menys. Estar en pau i entendre com és d’important que ens entenguem els uns als altres. I aquesta obra és la meva reflexió diverses coses que la figura de Jesús em suggereix.

P.- Com qualificaria la seva obra?

R.- És una obra de tall romàntic, però composada ara, en ple segle XXI. Està fora de les avantguardes. He fet com un dels meus compositors preferits, Rachmaninov, que va seguir composant a l’antiga quan els seus coetanis tenien l’objectiu de veure qui era més innovador.

P.- Quines són les seves influències més importants?

R.- No hi ha res nou en el que he fet, no he inventat res; no era la meva intenció. Escoltar el cor és per a mi el més important i és el que he fet. Un fuster, quan fa una cadira, té l’opció de fer una cadira com les altres o fer-ne una que ningú no havia vist mai abans. Jo he fet el que em dicta el cor i he begut de la música clàssica, amb influències de la música moderna, del jazz i també de la música folklòrica del meu país d’origen. A més, sent devoció pels romàntics, sobretot de Rachmaninov i Schumann.

P.- Conserva records de Romania?

R.- Vaig néixer allà, però als 5 anys ja era a Mallorca. Som més mallorquí que romanès, tot i que tenc les meves coses… Vaig anar a escola aquí i també al conservatori.

P.- Té antecedents familiars relacionats amb la música?

R.- Mon pare era clarinetista i volia que jo també ho fos, però no va tenir èxit. A ca nostra s’escoltava molta música, tot lo dia. I mon pare em feia tocar amb ell, en una època on l’accés a les partitures no era barat ni fàcil. Per això, sense partitures a mà, hi havia molt d’espai per a la imaginació i la creació i, per això, tenc facilitar per la improvisació.

P.- Somniava en ser compositor?

R.- Idò mira per on que quan estudiava tenia clar que el meu objectiu era ser concertista. I, després d’estudiar, quan ho vaig aconseguir i vaig anar de gira, vaig arribar a la conclusió que no n’era feliç de ser-ho. Alguna cosa no anava bé. I va ser quan me’n vaig adonar que el que realment m’agrada és acompanyar amb el piano. I ja duia un temps fent-ho: instrumentistes, exàmens, concerts, corals… Però va ser en aquell moment que me’n vaig adonar, i és on gaudesc més de la música.

P.- Quan va començar a fer-ho?

R.- La primera coral, diríem oficial, que vaig acompanyar va ser la de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) que dirigeix Irina Capriles. Després també he estat amb Joan Company, José M. Moreno i Pep Alarcón. La missa va néixer precisament d’un comentari fet amb Pep Alarcón: anem a fer alguna cosa per a la coral. I crec que serà una oportunitat interessant per a les dues parts.

P.- Té algun altre projecte entre mans?

R.- Tenc algunes cosetes, sí. Per exemple un rèquiem. I també tenc un encàrrec d’una banda de música; però encara no puc dir quina és. A més, ben aviat publicaré 7 discs compactes. Vaig ser pare ara fa 3 anys i hi ha un món poc explorat de música per a infants que és molt interessant. També he escrit un conte infantil, que aviat sortirà al carrer. Tot són fonts d’inspiració.

P.- Part de la seva música es pot escoltar a Spotify. Surt rendible aquesta plataforma per a un músic?

R.- Si vols viure d’això t’hi has de dedicar al 100 % i sí que surt a compte. Però no és el meu cas. Jo no tenc una dedicació tan exclusiva.

P.- Pot la intel·ligència artificial arribar a substituir els compositors?

R.- Jo esper que no, però a la vegada també ho veig bastant possible. L’ésser humà ha tornat molt vago i és més senzill que li facin la feina, que no fer l’esforç de fer-la. Ara bé, he de dir que jo no faria mai que la màquina fes la feina per jo endur-me el mèrit. Si la intel·ligència artificial acaba substituint els creadors, haurà estat per culpa de l’ésser humà.