La comunitat científica demana una nova llei per garantir la qualitat de les aigües de les Illes
La comunitat científica especialitzada en medi marí reclama l’aprovació d’una llei autonòmica de l’aigua que adapti la gestió dels recursos hídrics a la realitat de les Illes Balears i contribueixi a garantir la qualitat de les aigües costaneres. Aquesta és una de les principals conclusions del document elaborat arran de les II Jornades de Biodiversitat Marina, celebrades l’any 2025, que la Fundació Marilles ha traslladat aquests dies al Govern balear.
El text recull un conjunt de propostes consensuades per millorar la governança de l’aigua, reforçar el control de la contaminació i incrementar la protecció dels ecosistemes marins. Els experts consideren que la qualitat de l’aigua exigeix una actuació coordinada entre les diferents administracions, una millor planificació i un seguiment científic més complet.
Entre les mesures prioritàries destaca la creació d’una Llei balear de l’aigua que defineixi amb més precisió les competències de cada administració, reforci la transparència i afavoreixi la participació ciutadana. També es proposa simplificar el Pla Hidrològic de les Illes Balears i millorar la coordinació entre les àrees de Recursos Hídrics, Salut i Medi Ambient.
La mar i els abocaments
El document també posa l’accent en la necessitat d’ampliar el coneixement sobre l’estat de les aigües marines. En aquest sentit, planteja unificar els protocols de mostreig, establir sistemes de monitoratge continu a les zones més sensibles i intensificar el seguiment de ports, badies i altres punts considerats prioritaris. Igualment, defensa la definició d’indicadors comuns que permetin avaluar de manera homogènia la qualitat de l’aigua.
Els especialistes també reclamen reforçar la vigilància sobre els abocaments contaminants. Entre les propostes hi figura l’establiment d’un règim sancionador més eficaç, l’actualització dels sistemes de control dels punts d’abocament i l’estudi de la possible creació d’un cos de policia de l’aigua. A més, aposten per incrementar la reutilització de l’aigua depurada i modernitzar les infraestructures de sanejament, especialment mitjançant la separació de les xarxes d’aigües pluvials i residuals i la renovació del clavegueram.
El document també defensa una major implicació dels ajuntaments, del tercer sector i dels sectors turístic i portuari en la gestió de l’aigua. Entre les recomanacions s’inclouen la creació d’espais estables de participació ciutadana, una millor circulació de la informació entre administracions i societat i el reforç de les accions de sensibilització sobre els efectes de la contaminació de l’aigua.
El director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban, assenyala que les Illes Balears disposen “del coneixement tècnic i científic necessari” per avançar cap a una gestió més integrada de l’aigua, però considera que el repte és convertir aquestes recomanacions en polítiques públiques que contribueixin a reduir la contaminació i a protegir un recurs essencial tant per a la biodiversitat com per al benestar de la societat.