L’ADN de l’aigua confirma l’escassetat de grans taurons a la mar Balear
Les aigües de Cabrera i del Banc Emile Baudot presenten una diversitat d’elasmobranquis —taurons i rajades— més baixa del que correspondria a un ecosistema mediterrani d’aquestes característiques. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi desenvolupat durant els anys 2024 i 2025 per Shark Med i la Fundació Save the Med, que ha emprat per primera vegada en aquest àmbit tècniques d’ADN ambiental (eDNA) per determinar quines espècies freqüenten aquestes zones.
L’anàlisi ha permès identificar 13 espècies, cinc de taurons i vuit de rajades, a partir d’unes 80 mostres d’aigua. Entre els taurons detectats hi ha el gató, la tintorera, la mussola, el bocadolça i el centurió. Pel que fa a les rajades, s’hi han identificat espècies com la ferrassa, el bonjesús, la rajada de Sant Pere, la rajada blanca, el clavell, la manta i el tremoló.
La ferrassa i el gató varen ser les espècies que aparegueren amb més freqüència, presents en 21 i 17 de les 80 mostres, respectivament.
Una tècnica no invasiva
L’estudi s’ha basat en l’anomenat ADN ambiental o eDNA, una tècnica que permet detectar els animals a partir de les restes genètiques que deixen a l’aigua, com ara fragments de pell, escates o fluids. Les mostres es filtren i posteriorment són analitzades al laboratori per comparar-ne el material genètic amb bases de dades de referència.
Un dels principals avantatges d’aquest sistema és que no requereix capturar ni manipular els animals i permet detectar espècies poc abundants o difícils d’observar amb altres mètodes. L’inconvenient és que l’ADN es degrada ràpidament a la columna d’aigua, de manera que les mostres ofereixen sobretot informació sobre animals que han passat recentment per la zona.
Les campanyes es varen desenvolupar en dotze punts i es varen repetir al llarg dels dos anys per intentar detectar possibles variacions estacionals. Per millorar el mostreig, els investigadors varen utilitzar un robot capaç de filtrar aigua a diferents profunditats.
Tot i les dificultats provocades pels corrents i l’onatge al Banc Emile Baudot, es varen obtenir mostres suficients per completar l’estudi. Els resultats es varen contrastar amb una base de referència que inclou el perfil genètic de 39 espècies de taurons i 23 de rajades presents a la Mediterrània.
El Banc Emile Baudot, un punt d’interès
La recerca ha constatat que la major diversitat d’elasmobranquis es concentra a la zona situada entre Cabrera i Mallorca. La tintorera, per exemple, ja havia estat detectada en estudis anteriors de Shark Med mitjançant sistemes de vídeo submarí amb esquer.
Tanmateix, algunes de les espècies més interessants varen aparèixer precisament al Banc Emile Baudot, una muntanya submarina situada al sud de Mallorca. És el cas del bocadolça i, especialment, del centurió, una espècie emblemàtica i poc comuna.
La presència del bocadolça ja havia estat documentada en aquest mateix indret mitjançant sistemes de vídeo submarí a més de 100 metres de profunditat. La detecció del centurió reforça, segons els investigadors, la importància del banc submarí com a àrea de conservació de biodiversitat marina.
Però el resultat més preocupant és el que no s’ha detectat. Les mostres no han trobat rastres de salroig, marraix, tauró blanc ni taurons martell, espècies que històricament havien format part de la fauna mediterrània o que, per les característiques de l’hàbitat, haurien de poder freqüentar aquestes aigües.
Els investigadors consideren que aquesta absència és un indicador de l’extrema escassetat que pateixen actualment els grans taurons a la Mediterrània.
Reclamen més protecció
Les conclusions apunten a una baixa diversitat i abundància d’elasmobranquis a les zones estudiades i posen sobre la taula la necessitat d’aplicar mesures de protecció més estrictes. Aquesta necessitat és especialment rellevant en el cas del Banc Emile Baudot, que, per les seves característiques, podria actuar com un hàbitat de gran importància per a espècies de mar oberta.
L’estudi també posa de manifest la utilitat de combinar diferents sistemes de seguiment. Shark Med i Save the Med preparen noves campanyes que combinaran eDNA, càmeres submarines amb esquer i immersions científiques, amb l’objectiu d’obtenir una fotografia més completa de l’estat de les poblacions de taurons i rajades de les Illes.
La detecció futura de grans taurons seria, segons els responsables de la recerca, una de les millors evidències d’una possible recuperació de l’ecosistema marí balear. Mentrestant, les dades obtingudes dibuixen una situació que els científics consideren preocupant i que reforça la necessitat de preservar els hàbitats marins de major valor ecològic.