Octubre, quan el camp entra de ple dins la tardor
Octubre arriba amb la sensació inequívoca que l’any agrícola entra en una nova etapa. Els horabaixes s’escurcen de manera ben visible i, quan encara sembla que el dia hauria de durar una mica més, a les set i mitja ja fa fosca negra. La pluja, les primeres serenes i la davallada de les temperatures van canviant el paisatge i també el ritme de les feines pageses.
És el mes que tanca bona part del cicle agrícola i prepara el camp per a l’hivern. No debades la tardor ha estat coneguda també com la primavera d’hivern, la santmiquelada, l’autumne o la rerevera. És una estació de maduresa, però també de preparació: es deixa enrere el bon temps i es comença a caminar cap a la foscor i el fred de l’hivern.
A les Illes Balears, aquesta època ha estat tradicionalment marcada per les fires de caràcter agrari, on els pagesos aprofitaven per adquirir eines, animals i altres elements necessaris per afrontar el nou cicle de feina. A la conca mediterrània, a més, la tardor era temps de tancar comptes, pagar deutes relacionats amb la compra d’animals i concloure els contractes anuals de terres. El camp començava així, a poc a poc, un nou cicle.
Deixar enrere el reg i preparar el farratge
Una de les primeres coses que canvia és la necessitat de regar. Després de les pluges, amb les jornades més curtes i les serenes que ja comencen a caure, la terra conserva prou humitat i el reg pot quedar aparcat. El camp demana ara altres atencions.
Si s’hi té alfals d’estiu sembrat, octubre permet fer-ne la darrera segada. És el moment de fer les garbes i guardar-les per als mesos freds, quan el farratge serà més escàs. El que ara s’arreplega servirà per alimentar el bestiar quan la terra ja no ofereixi amb tanta generositat el menjar de l’estiu.
També és bon moment per sembrar farratge dins els sementers on hi hagi arbres que no donen fruit durant l’hivern, com els ametllers i els garrovers. D’aquesta manera, l’espai entre els arbres es pot aprofitar durant els mesos de menor activitat vegetativa.
I mentre les eines tornen a sortir del magatzem, convé recordar el respecte que tradicionalment ha envoltat els estris de feina. Per a la gent de camp, les eines eren gairebé sagrades. Malmenar-les o maleir-les podia portar desventura i, segons les creences populars, qui les cremava estava condemnat de per vida.
Sembra d’hort per als mesos freds
L’hort és un dels grans protagonistes d’aquest mes. La terra encara conserva l’escalfor acumulada durant l’estiu i, combinada amb la humitat de les darreres pluges, ofereix unes condicions molt bones per a la germinació.
És temps de sembrar lletugues i faves tendres, que poden néixer ràpidament. També hi tenen cabuda les pastanagues, el julivert, les cebes —saboses, bordes, blanques i mallorquines—, els porros, les remolatxes, l’enciam, l’escarola, les endívies i els pèsols.
Dins l’hort també podem sembrar espinacs i bledes, plantes capaces de suportar les serenes i qualque gelada. I si volem tenir cols i colfloris per a les festes de Nadal, octubre és un bon moment per deixar-les encaminades.
En lluna vella, segons el calendari tradicional de les feines agrícoles, és temps de trasplantar espàrrecs, lletugues, cols de tota casta, apis, fraules, grells, enciams i escaroles. Amb lluna nova, en canvi, és un bon moment per empeltar d’estella la vinya i fer la muda del nesprer.
També podem sembrar groselles i ruibarbre, dues plantes que tenen el seu lloc dins els horts de tardor.
Arbres nous i terra preparada per a l’hivern
La tardor és també una època adequada per plantar arbres nous. A les Balears és un dels períodes més plujosos de l’any i, per tant, les noves plantacions poden disposar de bona humitat sense haver de patir les fortes calors de l’estiu.
La clau és que durant el primer any l’arbre tengui aigua suficient i no hagi de suportar temperatures excessivament altes. Amb menys calor i més humitat, les arrels poden afermar-se millor abans que arribi la primavera.
Al camp, a més, s’acaba la verema en aquells indrets on encara quedi raïm per collir i comença una de les feines més feixugues i pacients: llaurar.
Octubre és temps de fruita
El rebost s’omple de colors i aromes. Les atzeroles, els ginjols i els caquis són en plena collita, igual que els codonys, les figues de moro, els kiwis, les magranes, les nous, les olives verdes i moltes varietats de pomes.
També arriben les darreres peres i raïms i comencen a aparèixer les primeres arboces, clementines, llimones i nesples.
Les llimones tardanes ja es troben a punt i podem començar a collir-ne. També podem tastar alguna mandarina o clementina que encara no sigui completament madura però que ja comenci a tenir dolçor.
Els caquis, per la seva banda, s’han de collir en el moment adequat. No convé deixar-los madurar massa damunt l’arbre, perquè després serà difícil traginar-los sense fer-los malbé.
És també temps de codonys i peres tardanes. El codony, a més de ser un aliment, ha tengut tradicionalment altres usos domèstics: dins caixes i guarda-robes servia com a perfum natural. I a la cuina es converteix en un dels dolços més característics de la tardor: el codonyat. També se’n pot fer gelea aprofitant el cor i la pell del fruit, que es fan bullir amb l’aigua emprada per coure’n la polpa i després es mesclen amb sucre.
Les pomes del ciri, si no han rebut cops, es poden estendre damunt canyissos per conservar-les durant bona part de l’hivern.
També és el moment de recollir les arboces de les arboceres que creixen als racons més ombrívols de les garrigues. Són bones menjades crues, però també permeten elaborar confitures i licors.
Atzeroles, magranes, nous i pomes completen una de les paneres més variades de l’any.
Les olives canvien de color
A l’octubre, les olives verdes es troben en plena collita. Però el calendari avança i, a mitjan mes, moltes comencen a pintar de negre. És el senyal que s’ha d’anar deixant enrere la recol·lecció de l’oliva verda i preparar la collita destinada a l’oli.
En els racons més càlids ja es pot trobar qualque oliva cendrosa que, ben trempada, pot resultar deliciosa.
Arriba així el moment de treure les teles i preparar les canyes per batre les oliveres. També convé revisar i reparar els paners que hagin quedat malmesos. El camp entra en una nova fase i les eines han d’estar a punt.
Abelles, mel i respecte per les reserves de l’eixam
Si hi ha casetes d’abelles, octubre és moment de treure les bresques per fer la segona collita de mel. Però aquesta feina té una condició fonamental: les abelles han de conservar prou mel per passar l’hivern.
No s’ha d’oblidar que elles no treballen per als humans. La mel és la seva reserva alimentària i els serveix, especialment durant els períodes en què no hi ha flors, per alimentar l’eixam i les seves cries.
La feina de l’apicultor consisteix, per tant, a aprofitar-ne una part sense comprometre la supervivència de la colònia durant els mesos més pobres.
Rosers, jardins i les darreres flors
Dins el jardí, el calendari tradicional també marca feina. En període de lluna vella és un bon moment per sembrar estaques de rosers i podar els més vells.
La poda feta en aquest moment, segons la pràctica tradicional, afavoreix una floració hivernal i evita que els tanys creixin excessivament llargs, amb l’avantatge que poden donar més flors.
I hi ha una flor que actua gairebé com un rellotge del calendari: els estranys ja són ben florits. La seva floració ens recorda que Tots Sants és a tocar.
Ovelles, anyells
Per als qui tenen guarda d’ovelles, octubre també és un mes important. És temps d’arreplegar-les, esmorcar-les i separar els anyells destinats a carn.
Les anyelles que es vulguin conservar es deixaran passar l’hivern amb les seves mares. I per als qui es dediquen a elaborar formatge d’ovella, arriba una època especialment interessant: les ovelles a les quals s’han llevat els anyells es poden començar a munyir.
Si passen un parell de setmanes establades, se’n pot obtenir prou llet per començar a fer un bon grapat de peces de formatge.
Un bosc que comença a moure’s
Les garrigues i els boscs també canvien. Ja s’hi poden veure tords i rupits i, amb un poc més de sort, qualque cega o griva.
La caça d’algunes d’aquestes aus migratòries, però, no s’obre fins dia primer de novembre. I altres espècies, com el rupit, estan protegides i no es poden caçar.
També és ara quan poden aparèixer els primers esclata-sangs i cama-roges, anunciant una de les grans riqueses gastronòmiques de la tardor.
Figues seques i rebost de tardor
Les figues que es varen poder collir i assecar durant l’estiu ara es poden adobar. N’hi ha que es preparen seques amb herbes i també les humides d’anissat, dues maneres tradicionals de conservar i transformar un dels fruits més emblemàtics de la pagesia illenca.
La tardor torna a dur també els menjars de cullera. Amb el fred, tornen a les cuines els cuinats, les sopes i els aguiats, plats més contundents que aprofiten bona part del que ofereix el camp.
Carabasses, cols, colfloris, albergínies, pebres, moniatos, patates i alls comparteixen rebost amb castanyes, magranes, codonys, figues, mandarines, caquis, pomes, peres, nous, ametlles i avellanes.
I els bolets tornen a ser els grans protagonistes del bosc: esclata-sangs, picornells, llenegues, bolets de bou, gírgoles i moltes altres espècies poden acabar dins arrossos, fideus, aguiats, remenats o torrats, acompanyant carn, peix o ous.
La mar també comença a oferir alguns dels seus productes de tardor, amb les primeres llampugues, verderols i bones sípies.
Tots Sants i Les Verges
Octubre és un mes de poques festes en comparació amb altres moments de l’any, però a Mallorca n’hi ha una de particularment arrelada: Les Verges, dia 21 d’octubre, dedicada a santa Úrsula i les Onze Mil Verges.
La revetla, el vespre del dia 20, era tradicionalment nit de serenates. Els joves sortien a cantar davant les cases de les fadrines conegudes o estimades, sovint acompanyats d’instruments. A canvi, les al·lotes oferien bunyols i vi dolç.
El costum ha perdut força amb els anys, però encara en queden vestigis.
El dia de Santa Úrsula també se celebrava la capta del penjoll, quan grups d’infants anaven de casa en casa a demanar el penjoll, un present format per fruits de temporada enfilats.
I, mentre octubre avança, s’acosta Tots Sants, una de les fites que tradicionalment marquen el final del bon temps. La tardor mostra aleshores la seva cara més madura: arbres gairebé despullats, terres humides, capvespres curts i un rebost que s’ha anat omplint a poc a poc amb allò que la terra, els animals i la mar han volgut donar.
Octubre és, en definitiva, un mes de recollir i preparar. Es cull el que la terra ha produït, es guarda allò que farà falta a l’hivern, es sembra el que haurà de donar menjar durant els mesos freds i es posen a punt eines, animals i terres. És el moment en què el camp deixa enrere l’abundància de l’estiu i, sense aturar-se mai del tot, comença a preparar silenciosament la primavera que encara queda lluny.