Apugen preus i abaixen els sous

Per tot arreu la crisi i la Covid-19 han torpedinat el benestar de milers de famílies que han vist com algun, o alguns, dels seus membres, ha perdut la feina, però fins i tot aquelles que no han patit directament la massiva destrucció d’ocupació estan perdent el seu poder adquisitiu a marxes forçades.

I aquest any no queda al darrere. Tornen a pujant els preus abaixant els sous, augmentant l’atur… i les prestacions s’acaben o s’acabaran més prest que tard. El panorama és de cada vegada més negre. Per més inri, augmenta l’edat de jubilació, amb una astuta maniobra per intentar acabar amb les pensions públiques.

Cada any, tant impostos com preus de tots els serveis, pugen un poc més i, en canvi, els nostres sous i les nostres pensions pugen menys, es queden igual o bé baixen i baixaran més. La diferència/preus/salaris es va engrandint i els soferts consumidors perdem poder adquisitiu dia a dia, augmentant el nombre de persones que es troben per sota del llindar de la pobresa.