Ara llegint
Arbre de roca o cireretes de pastor

Arbre de roca o cireretes de pastor

L’arbre de roca (Amelanchier ovalis) del el seu nom científic al mot francès emprat per designar-lo, mentre que ovalis fa referència a la forma ovalada de les seves fulles.

Es tracta d’un curiós arbre o arbust. Moltes vegades no passa de mata, però també pot assolir l’alçada de fins a tres metres. Les branques són flexibles i resistents, les més tendres són vermelloses. Les fulles caduques, a l’hivern, son coriàcies, ovals, obtuses i dentades. Les flors són blanques en raïms de quatre a vuit flors i surten del centre d’un feixet de fulles. De les flors compareixen els fruits globulosos, del tamany d’un pèsol gros. El color dels mateixos és prou característic, d’un negre blavenc. Són dolços i comestibles, coronats per les dents persistents del calze.

Aquesta planta floreix el mes de març, quan té les fulles encara tendres i turmentoses. Els fruits es poden recol·lectar el mes de juliol.

Imatge de l’arbre de roca. (Autor: Adolfo Arranz)

L’arbre de la roca el podem trobar a penyes i escletxes dels cims de les nostres muntanyes, sobretot a la Serra de Tramuntana.

Per el que fa al nom, a més d’arbre de roca els pagesos l’anomenen com bec de gall, bellumera, borrinyoles, cireretes de pastor, corner, mallenguera o pomerola.

A les nostres illes sols la podem trobar a la de Mallorca i a llocs com hem dit abans, molt concrets. La distribució geogràfica comprèn Europa central i meridional, Àsia occidental i Àfrica septentrional.

Pertany a la família de les rosàcies, que a les nostres terres compten amb 45 representants, entre ells moltíssims arbres fruiters, pomeres, pereres, ametllers, cirerers… Pel que fa al gènere amelanchier és únic a les nostres illes.

El decuit de totes les seves parts, però sobretot de l’escorça, serveix per rebaixar la sang.

#Foravila     

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt