El bruc, malmenat pels carboners

El bruc (Erica arborea) és un que arbust pot assolir l’alçada de fins a tres metres. Creix amb les tiges dretes, ramificades, blanquinoses, eriçades de pèls abundants, curts i llargs, ramificats i plumosos. Les fulles són estretes, glables, amb un solc dorsal i les flors blanques amb certes tonalitats rossenques, oloroses i petites, de fet no sobrepassen els tres mil·límetres d’amplària i de llargària.

El seu nom científic prové del grec ereikein, que significa trencar, per les seves tiges trencadisses; i arborea és perquè arriba a assolir les dimensions d’un arbre.

Pel que fa a la distribució mundial el bruc -o el bruc mascle, com l’anomenen els menorquins- el podrem trobar a l’Europa mediterrània, l’Àsia occidental i l’Àfrica septentrional.

De fet, a Menorca aquesta espècie es pot confondre amb el bruc femella (Erica scoparia). Els diferenciarem per les flors, que en el bruc són més blanquinoses i s’agrupen d’un forma més compacta, i a més els extrems de les branques tenen pèls sobre la tija, mentre que l’Erica scoparia no té pèls a les branques

A les nostres illes podem gaudir del bruc a Cabrera, Menorca i Mallorca. La seva fusta de color vermell, sobretot la de les arrels, serveix per  a la fabricació de pipes.

Pertany a la família de les ericàcies, família que a les nostres illes sols es troba representada per quatre espècies. D’entre elles podem destacar l’arbocera (Arbutus unedo). Pel que fa al gènere erica tenim dos representants més, entre ells el popular xiprell (Erica multiflora).

Tot i que no es trobi en perill imminent de desaparició, sí que podem dir que a les nostres illes és complicat observar exemplars de bruc de gran mida. Els carboners i llenyataires feren desaparèixer exemplars preciosos de bruc.

#Foravila