El cicloturisme no és per res una competició
Fa bastant temps, concretament l’any 1990, vaig tenir la sort de col·laborar amb els doctors Teo Cabanes, Bartomeu Marí i Joan Gasull, en l’edició del llibre “Ciclisme”, del Consell de Mallorca, avui desgraciadament ja exhaurit.
Entre d’altres temes, vaig desenvolupar el cicloturisme, comentant: “Sistematitzar el cicloturisme dins uns principis de reglamentació rígida i exclussivista en el seu disseny és un greu error federatiu. Molt ha de canviar l’actual Federació si es vol convertir en l’instrument que la realitat actual necessita. La majoria d’usuaris de la bicicleta es troben al marge de l’actual trama organitzava oficial, ineficaç per entendre i protegir l’ús de la bicicleta més enllà de la seva utilització merament esportiva”.
Anys després, dins els ambients federatius es segueix desconeixent l’autèntica filosofia d’aquest esport.
“El cicloturisme -com diu el bon amic Miquel Riera i Alzamora- no és una competició, no és una cursa, no és una contra-rellotge. Per a totes aquestes modalitats hi ha una paraula concreta i ben definida i no emmascarada de cicloturisme. No veig la diferència, entre una cursa de qualsevol de les diverses categories i els resultats d’aquestes cicloturistades que s’anuncien al tríptic per enguany. En dóna la impressió què aquestes cicloturistades, són una vertadera competició de ciclistes, que moltes vegades no han triomfat a les curses en les que han participat i es treuen el neguit amb aquesta modalitat”.
El cicloturisme és, i ha de ser, l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar al ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va.
El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És sinònim de llibertat i d’independència. El cicloturista és un esportista que pedaleja per gust, que sap posar el seu amor propi a l’altura de les satisfaccions del turisme intel·ligentment comprès, que no es limita a fer el recorregut dins un temps satisfactori, que s’atura quan li sembla i observa el paisatge i en gaudeix d’ell, que no necessita tribunes ni espectadors, n’hi ha d’estar pendent d’un cronòmetre.
Aquesta és l’autèntica filosofia de la Baixada a Sóller-Memorial Jaume Oliver, la cicloturistada més antiga de les Balears, organitzada pel Club Ciclista Defensora Sollerense.
Sembla que, de nou, el cicloturisme no té cabuda dins els esquemes federatius.
#Foravila