Ara llegint
“Entre el caliu i la cendra, memòries de Guillem Colom Ferrà (1890 – 1970)”

“Entre el caliu i la cendra, memòries de Guillem Colom Ferrà (1890 – 1970)”

Un bon amic meu va tenir la desgràcia de passar la COVID a l’UCI d’un hospital. Foren moments molt confusos i mals de passar perquè la cosa no anava de bromes.  De seguida que va sortir-ne per passar a planta, el  vaig anar cridant per saber noves i en una d’aquelles trucades em digué que estava llegint un llibre que li agradava molt. Em recomanà la seva lectura i així ho he fet. Es tracta de l’obra del poeta Guillem Colom i Ferrà “Entre el caliu i la cendra, memòries de 1890 – 1970”.  Fou un llibre que es va fer en una edició limitada, però que gràcies a Gracià Sánchez, propietari de “El Gall Editor”, el vaig poder aconseguir perquè la seva editorial n’havia feta una reedició. Genial. Ja podia seguir el suggeriment del meu amic i, per descomptat, conèixer les memòries del poeta solleric Guillem Colom.

Normalment  la persona que fa les crítiques literàries a foravila.net és en Guillem Puig, savi mestre i enamorat de la lectura. Jo no pretenc fer-ne una crítica.  Seria molt agosarat per la meva part.  Més aviat el contrari. Vull expressar la meva opinió vers aquest llibre i  retre testimoniatge de la meva alegria per tot allò que m’ha comportat fins al dia d’avui. Coses tan simples com importants.  Per exemple:  el meu   estimat amic va superant la malaltia, m’he pogut capbussar dins aquesta magnífica i il·lustrativa obra i, per descomptat, agrair a Gracià, de “El Gall Editor”, el regal que m’ha fet i que a més m’ha portat a casa. Gràcies a tots per l’amistat demostrada sempre.

La idiosincràsia dels sollerics

“Entre el caliu i la cendra. Memòries 1890 – 1970″.  Ha estat un llibre que m’ha ajudat molt a entendre la idiosincràsia dels sollerics d’aquell temps. Té coses i passatges molt tendres i descriptius  de la meva gent sollerica quan jo encara no era nat. Amb un magnífic pròleg de Miquel Ferra i Martorell, el poeta Guillem Colom i Ferrà mostra la seva part més humana des de la seva infantesa, amb belles cites a personatges com el metge, l’apotecari i el secretari de l’ajuntament, entre molts d’altres. En una part d’elles descriu, a manera d’exemple,  com morí el ca del metge, atropellat per una roda de carro, i quina fou la seva reacció envers l’estima que sentia per aquest animal amb el qual diàriament compartia una ensaïmada.  Francament molt tendre i escrupolós amb la seva narració, com no podia ser d’una altra manera, vista la facilitat d’escriptura del reconegut poeta i mestre de la paraula.

En el decurs de la lectura, Guillem Colom ens encisa amb un català perfecte i sovint mal d’entendre per una persona del carrer com jo mateix. Aquest fet, però, convida al lector a fer un esforç  per no perdre’s ni un sol mot del seu relat i així no perdre el fil de la lectura vivint paraula a paraula el present que relata Colom que si fos el dia a dia de la persona que té a mans el llibre en qüestió.

Són molts els personatges que descriu Guillem Colom i les vivències en primera persona  que comparteix amb nosaltres. Bon humor i gran capacitat de compartir la seva vida des de ben petit, escrites des del cor, però amb el toc simpàtic i recurrent  que requereix un llibre que narra els temps passats i ens retrotreu al pretèrit d’una persona infantil de poble que visqué, en primera persona tot allò que ens compta.

Portada del llibre “Entre el caliu i la cendra, memòries (1890 – 1970)

En definitiva, avui tinc tres gaudis a  celebrar com us he dit al principi, però del que més content estic, sense por a equivocar-me, és la recuperació d’en Toni. Un lluitador i bona gent que s’ha guanyat amb escreix combatre el virus i prest reprendre la seva vida normal com a docent. És una persona de gran criteri i fortalesa. Un dels que no s’estilen gaire.

Del poeta Guillem Colom, home de lletres i de saviesa inimaginable, poc us puc dir que no sapigueu. Els seus sentiments més personals són al llibre “Entre el caliu i la cendra” editat per El Gall Editor.

Mercès també Gracià per aquesta publicació. El millor regal, un llibre.

#Foravila

@Foravila_IB

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt