Jaume Alemany: “Durem 12.000 crespells a la presó”

Allò que les persones considerem com a realitats centrals o més importants de la vida, solem envoltar de paraules, actituds i comportaments de respecte, veneració, difusió i amor especials. Els cristians saben que Crist és el centre de la història i la Pasqua és el centre de la vida de Crist. Aquests dies ens hem aproximat al dia a dia del delegat de pastoral penitenciària mossèn Jaume Alemany qui, a més de ser rector de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Palma, realitza una tasca cultural i social a Mallorca i fora d’ella.

Fa molts d’anys que es dedica amb esperit altruista a l’altri, a l’ajuda desinteressada per il•luminar el camí a les persones més vulnerables de la nostra societat. Per exemple, el seu model vital transita dins les parets de la presó de Palma , un espai privat de llibertat per un milenar de persones. Estar intern en un centre penitenciari és una circumstància de vida.

Pregunta.- Com arriben les persones a la presó?
Resposta.- Les persones arriben a presó a partir d’una sèrie de circumstàncies psíquiques, físiques, familiars, culturals, socials que, moltes vegades, dins del mateix centre s’agreugen si no té l’ajuda específica. Els interns tenen llaços familiars i humans que necessiten reactivar a la presó. Una persona a la presó pot estudiar, aprendre una professió, exercir una feina i ser remunerat per això, pot ajudar els altres, pot somriure, pot plorar. Per estar a la presó, no vol dir que la persona sigui violenta, ni dolenta.

P.- Quan va començar la campanya de la recollida solidària de crespells per als presos?
R.- Ara farà dues dècades d’aquesta generosa iniciativa que té per motiu endolcir la boca dins el trànsit agre que fa una persona dins la presó i també seguir les tradicions més nostrades a Mallorca per Pasqua, temps de conversió i de reflexió profunda. La celebració de la Pasqua és al centre i al cor de l’experiència bíblica, ja que està relacionada amb l’esdeveniment fundador del poble de Déu: l’èxode i l’aliança. Com diu bé el filòleg Antoni Janer “El crespell podria ser el resultat de l’evolució d’un antic pastís grec, la denominació del qual, krepis (“sola de sabata”), evocava la seva forma fina i plana. Avui se’ls sol donar forma d’estrelles, cors o dibuixos d’animals”. Per aquest motiu volem que la gent es sumi a la recollida solidària: per fer el bé i mantenir les tradicions que venen d’enrere.

P.- Qui participa d’aquesta iniciativa de Pasqua?
R.- La campanya arriba a totes les parròquies de Mallorca, organitzades segons el model de diòcesi de Mallorca, en arxiprestats i així la logística és més directa i fàcil. Parròquies i particulars es solidaritzen cada any i ja en portam vint. A més, des de fa anys s’han sumat a la iniciativa escoles del nostre entorn que fan fins i tot tallers de crespells a les aules. L’educació és una eina molt potent i fonamental per conscienciar, però també per salvar aquesta societat, a moments malalta, que comet actes censurables i el camí és la presó. No cal dir que les escoles fomenten la importància de les relacions, de l’amor i de la solidaritat amb els demés. A més a més dels centres educatius conscienciats, per la Quaresma a Mallorca hi ha celebracions del perdó: hi ha parròquies que provoquen als feligresos dient-los que preparin aquests crespells per a presos. En general, la voluntariat hi és, però a vegades hi ha reticències.

P.- Quin missatge dona vostè?
R.- El meu missatge a la gent en temps de Pasqua és el següent: viviu amb ànim, construint espais d’esperança a tot Mallorca: en la vida personal, transmetent energia positiva. A la família, sobretot amb els febles que hi ha en ella. En la societat defensant la dignitat humana per a tots. A la terra, defensant la natura, com a mare. Al món, a Mallorca, vivint solidàriament amb els grups humans desfavorits i els pobles empobrits, com també amb els interns a les presons. Ells també es mereixen el perdó i és per això que aquesta iniciativa solidària dels crespells és una molt bona catequesi per als joves.

P.- Podria posar algun exemple de reticències?
R.- Un cas que tinc gravat a la ment és el d’una mare amb un infant quan el menut li va preguntar el següent: si aquesta gent ha fet coses dolentes, per què li hem de donar aquest menjar dolç? La mare li va contestar: sí, han fet coses dolentes, però tenen tot el dret com tu del menjar, de no perdre la dignitat malgrat estiguin privats de llibertat. Per la meva part, persones que contribueixen amb aquest esperit didàctic, humà i per què no, catequètic, mereixen tota la meva consideració i atenció. La consciència humana és una lluita diària en els joves.

P.- Quants de crespells s’elaboren cada any?
R.- Es fan darrerament unes 12.000 unitats gràcies a tota una xarxa de persones que voluntàriament ens ajuden a consolidar, any rere any, aquesta iniciativa. Hi ha logística de tot tipus, des del punt de vista de la producció de crespells (particulars, forns, entitats, associacions, parròquies, moviments cristians) fins al repartir a la presó els mateixos dolços. Penseu que totes les unitats s’han de posar fins un màxim de cinc dins bosses.

P.- Per què es fa des de fa vint anys aquesta iniciativa solidària que ha romput esquemes en molta de gent a Mallorca?
R.- És una autèntica provocació. Els presos també es mereixen una mossegada dolça entre tants agres que els toca menjar. Aquesta activitat es porta a terme perquè els presos s’adonin que són importants per a molta gent del carrer. Per a molts, més que delinqüents, són persones. Persones que tenen dret a refer la seva vida després d’una mala experiència. Hi ha presos que poden haver fet una cosa dolenta en la vida d’una empresa, i se’ls ha condemnat, però segueixen sent bona gent i amb un cor brillant per donar llum al món; un món que necessita humanitzar-se per moments.

P.- Més parròquies ara que des de l’inici fa vint anys?
R.- Totes les parròquies de Mallorca estan convidades a col•laborar en aquesta activitat, encara que no totes s’impliquen en la qüestió.Una trentena de parròquies participen i, cada vegada més, se sumen particulars com he dit anteriorment. Fa dos anys vam recollir el màxim nombre de crespells des que vam començar amb aquesta activitat amb 12.000. La importància d’aquest gest és la gent, el canal és la pastoral penitenciària, el missatge és el crespell però, sobretot, vam pensar en el receptor: el vulnerable, el privat de llibertat, el pres.

P.- Quina parròquia s’encarrega de la recollida?
Els arxiprestats són cabdals en la canalització. La parròquia Corpus Christi, que col•labora cada any, s’encarrega de la recollida de crespells. Podríem dir que és l’epicentre. Els dos dies previs i el dissabte de Pasqua els concentren tots a la parròquia de Corpus Christi. Parlem de crespells perquè altres menjars típics de Pasqua es trenquen amb més facilitat i el seu transport seria inviable. El crespell reuneix totes les condicions necessàries: és tradició, és dolç, és típic, no té grans logístiques, transportable, perdurable en el temps, agradable, de molts tipus i mides, familiar.

P.- El dia de la recollida, com s’organitza?
R.- Un cop recol•lectats, s’agrupen per petits, molt petits, grans i molt grans, per tal de fer 1.400 bossetes d’uns quatre o cinc crespells cadascuna. Als mil crespells sempre solem arribar en aquesta iniciativa on solen ser uns mil presos. Aquesta activitat és una excusa per solidaritzar-se amb els presos. Els crespells en si no tenen massa importància. El diumenge de Pasqua, després de la celebració de la missa de resurrecció, portem una bosseta a cada pres dels diferents mòduls. La solen rebre amb un somriure i aquest és el millor regal per a nosaltres. El món que es resumeix amb un somriure ha aconseguit l’objectiu de la presència de la humanitat a la Terra: la felicitat.

P.- Quina és la tasca de la pastoral penitenciària?
R.- Acompanyar. No suplim deficiències. Compartir amb empatia. Una de les penes que comporta la privació de llibertat és la sensació de viure al marge de la societat. Amb aquesta activitat volem deixar-los veure als presos que gran part de la societat es preocupa per ells. Aquesta campanya no només va dedicada als presos, sinó també a la societat. A vegades ens pensem que enviant una persona a presó ja estan resolts els problemes i això no és així. Amb massa facilitat, es fa un paral•lelisme entre delinqüent i dolent quan no hauria de ser així perquè les persones tenen una història i moltes vegades no és tan fàcil. No és qüestió de bons i dolents. Hi ha persones que s’han equivocat com tots ens podem equivocar. Totes les activitats que organitza la Pastoral Penitenciària tenen un cap positiu. Busquem ajudar i sorprendre. Però també ens sorprenen. Realitzem tallers de conferències, de ceràmica i moltes activitats que són profitoses no pel benefici econòmic sinó per a la salut de l’ànima.

P.- La privació de llibertat, amb aquest gest simbòlic, es veu alleujada per Pasqua?
R.- La campanya de recollida de crespells per als reclusos de Palma ajuda a frenar les conseqüències de la reclusió i preparar el camí per a la reinserció. És un gest compartit per moltíssims de voluntaris que venen a dir-los que no tot està perdut. Ajudam també a espatllar la dura rutina penitenciària, retornar a l’intern al seu valor intrínsec, la seva autoestima. Ja no es veu a si mateix com una cosa negativa, sinó com a persona que té alguna cosa que aportar o alguna cosa que canviar dins el seu dia a dia. Aquesta és una funció essencial per a nosaltres des de la pastoral penitenciària. Reforçar la creença en la capacitat de canvi de les persones, independentment de les seves circumstàncies i dels seus errors. Crear relacions diferents, horitzontals, en un espai fortament jerarquitzat com una presó. La recollida solidària de crespells no és més que apropar gent influent de la cultura, la societat, de l’empresa, dels centres educatius, del teixit d’associacions dels municipis a la realitat penitenciària perquè actuïn com a agents sensibilitzadors en els seus espais d’opinió.

P.- Aquesta generosa acció és un reclam, doncs? Té una finalitat d’aixecar la veu?
R.- La petició és una provocació, ho sé, molta gent no vol enviar res a la presó, diuen que allà hi ha persones dolentes. Però els explico la diferència entre el que una persona és i el que una persona fa. Si es fa una cosa malament s’ha de castigar, però no vol dir que deixem d’estimar la persona o que deixi de tenir drets o sentiments. Ningú no està preparat per viure a la presó. La privació de llibertat causa profunds danys en la persona que el viu, entre ells, l’estigma social que significa haver passat per una presó. Si, a més, es manca de xarxes familiars i de relacions de suport, el principi de reinserció es veu perjudicat. Molta de la gent que arriba a la presó vivia situacions prèvies d’exclusió social que la presó contribueix a agreujar.

P.- Per què a la Pasqua?
R.- El missatge de Pasqua és la notícia més humana del cristianisme. Per això l’entenem dificilíssimament. Doncs el més veritable, el més proper, el més fàcil és el més difícil de ser, de fer i de creure. D’un sepulcre pot sortir vida. Nosaltres, homes d’avui, vivim amb el prejudici latent. Els presos ho aprecien molt perquè estan acostumats a la duresa, al rebuig, i a més la nostra societat, en lloc d’evolucionar en positiu, en aquest sentit va en retrocés.