La popular àguila peixatera

La riquesa de la nostra fauna mallorquina depèn de molts factors mediambientals, de la diversitat del nostre ecosistema al bell mig de la mar Mediterrània. Una de les aus que més m’atrau és l’àguila peixatera que es pot veure a molts indrets, especialment a l’Albufera de Mallorca. És un aucell gros. Des de lluny es pot confondre amb una gavina. El dors fosc i els baixos blancs. Quan porta un peix dins les urpes, crida, com si volgués anunciar la seva arribada.

Els nius que conforma són fets de branques i trossos de llenya. L’estructura del niu és sòlida i àmplia. Si els observes de ben enfora pot semblar que té una forma irregular de llenya seca.

No hem d’oblidar que l’àguila peixatera és un aucell cosmopolita que viu per quasi tot el món. Les àguiles migren i crien dins tota Europa, allà on les condicions els són favorables. Durant l’hivern, però, fugen dels llocs on les aigües tornen gel i no poden escapar.

A les nostres illes, en podem veure a les costes i a les zones humides: a S’Albufera de Muro i s’Albufera de Pollença, a Ses Salines de Campos, d’Eivissa i de Formentera, a S’Albufera des Grau de Menorca. Allà on podem trobar peixos per menjar com llisses i mújols, quasi no menja una altra cosa, les àguiles pesquen a la mar, però s’estimen més les aigües tranquil·les dels embassats.

L’àguila peixatera o foradadora d’aigua és un aucell de presa i presenta les característiques del grup: bec corbat i dur, urpes esmolades, ulls vius. És ben comú als nostres penya-segats marins, com demostra la nostra toponímia mallorquina: quasi a qualsevol lloc trobam: el Penyal de s’Àguila  o el Niu de s’Àguila. Són ben grans de grandària, ales digitades, vol planat, és una espècie única al seu gènere, a la seva família de pandiònides. Les potes, llargues, amb escates al tars, amb dits més aviat curts, però forts i ben armats, oposables dos a dos, constitueixen una arma molt eficaç per a la pesca. Sobrevola l’aigua de deu a cinquanta metres, l’atac és impressionant.