La taronja nàvel, la més dolça
Després de les saboroses clementines i les vitaminants mandarines, les taronges nàvels són les primeres que arriben als nostres mercats, amb la clàssica dolçor que les diferencia de les restants més de 200 varietats que es poden trobar dins l’estat espanyol. Per aquestes contrades, cercant i cercant, en podem arribar a aconseguir entre una dotzena i una dotzena i mitja, a pesar que algunes ja no es comercialitzen habitualment.
Si no tenim la sort de gaudir d’un saludable hort, hem d’intentar comprar els productes locals directament als pagesos, als mercats o als petits comerços, sempre fruita de temporada, a granel, sense xarxes, ni brillantors que es produeixen per dur incorporada una capa de cera a la pell, triant les més oloroses i amb el capoll verd, que denota que estan collides recentment.
Lamentablement les grans superfícies comercials estan envaïdes de taronges nàvels importades d’arreu del món, molt especialment de la república àrab d’Egipte, el que indubtablement ha generat nombroses protestes dels pagesos per aquesta inacceptable actuació del govern que ha augmentat un 83%, en el cinc darrers anys, quan les millors són les nostres i les valencianes.
En principi crec que tots estem d’acord que no és normal que els aliments i la fruita que mengem diàriament venguin de lluny, minvant així la nostra economia, fomentant l’abandonament dels nostres horts. La tasca que fan dia a dia els nostres pagesos és molt important per a la conservació del nostre entorn; per tant els consumidors també hauríem de correspondre comprant els productes d’aquí, contribuint així a la conservació del medi ambient.
A més, diversos estudis recents evidencien un descens del consum de fruita: actualment, només el 37’8% de la població en consumeix diàriament, i moltes vegades fins i tot per sota de la quantitat mínima diària recomanada, que és de tres peces.
Jo menjo fruita local i recomano als lectors que en comprar-ne sigui de la mateixa localitat, o de qualsevol illenca propera, mai de cap altra part del món. I menjo fruita local i de temporada també perquè és més bona i perquè m’agrada passejar pel mercat, per la cooperativa o comprar directament als mateixos pagesos.
#Foravila