L’alzina: un gust amarg i dolç
L’alzina fou un dels arbres sagrats més respectats dins l’antiguitat per la majoria de religions en representar força, solidesa i longevitat. Segons compten les tradicions la clava, o massa, d’Hèrcules (el més gran dels herois mítics per la seva força sobrehumana) era de fusta d’alzina, com també la creu on els jueus varen crucificar Jesucrist.
L’alzina és un formós arbre molt present dins la Serra de Tramuntana i altres indrets de Mallorca, Menorca i Eivissa. Els mallorquins coneixem bàsicament, a Mallorca, dos tipus d’alzines, la que fa aglans dolços (Quercus ilex subsp. ilex) i la que els fa amargs (Quercus ilex subsp. Bellota), i vos puc assegurar, per experiència pròpia, que si sembres aglans dolços et sortiran alzines amb aglans amargs; no hi ha manera. Això podria significar que els aglans dolços venen d’una variació genètica produïda per la intervenció humana, com ja va passar també amb l’olivera que, segons Josep Rullan i Mir (autor, entre d’altres, de la “Història de Sóller”), prové de fer set empelts d’ullastre, sobre el mateix ullastre, fins que es convertí en olivera.
El botànic Francesc Bonafé
Segons el pare Francesc Bonafè (EPR), un dels meus professors de botànica, autor de la “Flora de Mallorca”, l’escorça de les alzines joves bullida en aigua al 2%, durant mitja hora, serveix per curar les llagues de la boca i de la gargamella, aturant també les hemorràgies de les genives, i al 4% neteja el pus de les ferides externes i també serveix per a les sedes i banys de seient.
Les seves fulles serveixen com a tònic contra la debilitat, molèsties del fetge, diarrees, incontinència de l’orina durant la nit i fluixos de sang de la dona. S’assequen les fulles i es redueixen a pols. Una cullerada d’aquesta pols es mescla amb una tassa d’aigua i es fa bullir durant un quart d’hora, posteriorment es pren en tassetes quatre o cinc vegades al dia. En irrigacions cura els fluixos de sang i també les petites hemorràgies uterines o vaginals.
#Foravila