Ara llegint
L’Alzinar: Dia Mundial de la Salut Sexual i aprendre a respirar bé

L’Alzinar: Dia Mundial de la Salut Sexual i aprendre a respirar bé

Febrer febrerí, el més curt i el més ruï.

A fi de febrer, jornal sencer.

El febrer nou cares té.

Guarda llenya al llenyater per quan arriba el febrer.

Aquest febrer, mira el cel, gaudeix de la lluna i també de Venus, el planeta en honor a la deessa romana de l’amor, que durant tot el mes, especialment avui, diumenge, dia 13, lluirà més brillant que mai!

Dimecres, dia 16, entrem a la Lluna Plena, a les 17-56’ hores, també anomenat pleniluni, que és la fase lunar que té lloc quan la Terra està situada exactament entre el Sol i la Lluna. En aquesta fase es poden produir eclipsis de Lluna. En aquest moment l’angle d’elongació o de fase del satèl·lit és de 0.Ocorre cada 28 dies quan es completa el cicle lunar.

El vinent dijous, dia 24, és el Dijous Llarder i el diumenge, dia 27, si la Covid, succedanis, i autoritats pertinents, ens ho permeten l’esperat CARNAVAL.

De moment, a pesar de la no obligació de portar mascaretes al carrer i la lògica retirada del passaport Covid, seguim patint les conseqüències econòmiques, sanitàries i socials que es deriven de les nefastes polítiques imposades, dins aquest ja massa llarg període asfixiant i embogidor.

Bastant encertat el plantejament de l’escriptor xilè Benjamin Labatut: “Tornar-se boig és una resposta adequada a la realitat actual, i el preu que paguem pel coneixement és la pèrdua de la comprensió”.

Salut sexual amb unes relacions afectiu-sexuals lliures i respectuoses. (FOTO: Pikist)

Demà, Dia Mundial de la Salut Sexual

Demà dilluns, és el Dia Mundial de la Salut Sexual, definida per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) com un estat de benestar físic, mental i social, relacionat amb la sexualitat. Requereix un enfocament positiu i respectuós de la sexualitat i de les relacions sexuals, així com la possibilitat de tenir experiències plaents i segures, lliures de tota coacció, discriminació i violència.

Tot i que la sexualitat no comença a l’adolescència, en aquesta etapa és molt important crear oportunitats per conversar sobre el seu significat, ja que tenen lloc canvis físics i emocionals notables que units al desig o la necessitat de desafiar l’autoritat i el pensament adult, incrementen les possibilitats d’assumir conductes de risc. 

L’educació sexual en els adolescents ha de defensar unes relacions afectiu-sexuals lliures i respectuoses, posar el focus en el plaer i la cura envers un mateix i els altres, fugir de l’ideal de l’amor romàntic i tenir en compte la diversitat. En aquest sentit, no n’hi ha prou amb tractar el purament biològic sinó que també cal incloure aspectes afectius i socials. 

Damunt un mateix peu és possible tenir-hi diverses espècies diferents. (FOTO: Joan Oliver).

És temps d’empeltar.

Ara és bon temps per empeltar. Es poden empeltar els arbres caducifolis d’estaca i també encara el taronger (una estaca per cada 4 centímetres de gruix). Condició és que no brostin i per altre costat no ha de fer vent, boira o pluja. L’ultima espècie que floreix és la pomera; hi ha molt de temps per empeltar-la.

Per què empeltem? Canviem la varietat d’un arbre per una que ens interessi més, entra més aviat en producció, reprodueix més fidelment les característiques de l’espècie que no  un arbre provinent d’una llavor, i una altra molt interessant: l’aprofitament de l’espai; m’explico, disposem d’un petit jardí on només hi cap un arbre però en voldríem dos, cas de varietats amb pol·linització creuada, damunt un peu és possible tenir-hi dues espècies diferents.

Al meu petit hortet, damunt un taronger agre, n’hi ha empeltat un dolç, un mandarí i una llimonera.

La meitat dels joves emancipats i desocupats es troba en risc de pobresa. (FOTO: G. Caballero).

Emancipació dels joves.

En els darrers anys s’ha constatat, molt al contrari que abans, a nivell de tots els països europeus, i de la nostra comunitat autònoma, un endarreriment de l’edat a la qual els joves s’emancipen de les seves famílies.

La joventut, categoria social formada per les persones que ja han assolit la maduresa biològica i han completat el procés de socialització, però encara no han assumit els rols dels adults, és una etapa a la qual teòricament es passa de la situació de dependència familiar a integrar-se al món adult, assolint la independència econòmica, residencial i l’autonomia personal.

Però arran dels grans i durs canvis econòmics, socials i culturals i de l’ampliació dels anys d’escolarització que s’han produït en les darreres dècades, el procés de transició a la vida adulta s’ha fet més complex i canviant, i actualment només dos de cada deu joves (les dones es solen emancipar abans que els homes) de 29 anys ha deixat de residir amb els seus pares, amb l’agreujant de les penúries actuals i manca de treball, habitualment poc i mal remunerat, enfront dels preus estratosfèrics dels lloguers, menjar, aigua, energia, comissions bancàries, impostos, i robatoris varis, alguns fins i tot protegits per la llei…

Primordialment, dins un ambient el menys contaminat possible, el millor dins la Natura.(FOTO: Joan Oliver).

Hem de respirar correctament.

La respiració automàtica (la que fèiem habitualment i la que ens permet viure) és massa superficial, ja que el volum d’aire inspirat és molt petit i l’espiració és deficitària, perquè deixa molt d’aire carregat de gas carbònic als pulmons.

Així, al no disposar d’una aportació suficient d’oxigen, a l’organisme li resulta impossible cremar bé les calories que necessita per sobreviure.

El no respirar correctament pot, fins i tot, conduir al sobrepès, autèntica malaltia tant en voga avui en dia! No obstant això, respirar “conscientment” diverses vegades al dia, com es fa a les sessions de relaxació o en ioga, és una eina indispensable per al benestar diari i l’alentiment de l’envelliment.

Si aquest procés és correcte, com cal, ens pot evitar constipats i altres infeccions respiratòries, però encara més: ens ajuda a pensar i a envellir més lent. Així que val la pena saber si ho fèiem, o no ho fèiem d’una manera eficaç.

Hauríem de respirar entre 12 i 20 vegades (m’ho acabo de controlar: 16 en aquest moment) per minut, però és molt freqüent que aquest ritme i la forma de fer-ho s’alterin: passem a fer servir massa la boca i poc el nas; ho fèiem molt de pressa o de forma entretallada i poc profunda. Si no es corregeixen, aquests mals hàbits acabaran, perjudicant la nostra salut.

La notícia positiva és que la respiració es pot entrenar. Aquesta és la forma i els hàbits que haurien de formar JA part de la nostra vida:

1.- Situeu-vos a l’exterior, en un ambient el menys contaminat possible (idealment, dins la Natura).

2.- Poseu a funcionar el diafragma per dilatar els pulmons i augmentar-ne capacitat inspiratòria, mantenint alhora una certa tonicitat de l’abdomen.

3.- Després inspireu fortament per omplir els pulmons d’aire per complet, fins a les clavícules!

 4.- Mantingueu la respiració diversos segons per permetre que l’intercanvi de gasos es realitzi en tots dos sentits.

5.- Espireu deixant anar l’aire amb força, intentant acostar la paret abdominal als ronyons (o, dit altrament, ficant l’abdomen cap a dins).

Tot això, si és possible, pel nas, per estimular les vies nervioses. Feu-ho almenys deu vegades seguides i repetiu l’exercici 4 vegades al dia. Trieu moments que vos permetin fer una parada per disminuir l’estrès i recarregar energia.

“Molts mengen molta carn, pensant que es posaran molt forts, pràcticament com un bou, però obliden que els bous sans i lliures dins la Natura mengen HERBA”.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt