L’Alzinar: Les pluges assaonen les nostres marjades i encesa de torres de defensa, virtual

Ahir dissabte es va dur a terme  dins tota Mallorca la tradicional (iniciada l’any 2017) i anunciada encesa de les 58 torres de defensa, talaies i talaiots de Mallorca, en favor dels drets humans, ajornada per  les inclemències del temps, el dissabte anterior, dia nou; i ahir convertida en acte virtual degut a l’augment de contagis del coronavirus i a les noves restriccions dictades pel Govern Balear; fent-se un recull d’imatges d’espelmes enceses de particulars, que es penjaren dins un mosaic a la façana de la Misericòrdia de Palma, juntament amb el manifest de l’escriptor i activista cultural Biel Mesquida.

Al Port de Sóller el gestor de la Torre Picada, el bon amic i col•laborador d’aquestes planes, Toni Vallcaneras, s’adherí a l’acte, argumentant, que aquesta encesa, a més de ser en favor dels drets humans, era també a favor i en recordatori de les víctimes del Covid-19, i en contra dels que desgraciadament s’han aprofitat del repartiment de les esperades vacunes.

Les pluges assaonen les nostres marjades.

La setmana passada no parlarem pràcticament gens del camp, degut al mal temps (la pluja i la neu que, generosament, impregnen el ritme vital de la terra, amb l’esperada revinguda dels torrents), no hi vaig tant sovint, però també perquè les feines d’hivern al camp no són massa lluïdes (al gener, tanca la porta i encén el braser).

Les pluges, poc a poc, durant onze dies seguits, i sense excessos, segueixen assaonant les nostres marjades (aigua de gener, omple botes i graner). Certament enguany tenim un bon any, amb bastants de dies clars i transparents, però amb unes gelades ferestes que maten. Quin goig passejar-se, a partir de migdia, per les zones agrícoles illenques en ple hivern.

A vegades penso que aquest tros de terra que em toca cultivar és una fantàstica vàlvula de descompressió d’aquesta dura vida diària, tant estressant, incrementada, ara encara més, amb els efectes derivats del punyetero Covid-19, i l’inevitable pensament amb els seus creadors, i és veritat que quan torno del meu petit hortet, o del meu olivar, venc carregat d’energia per als entrebancs de la setmana.

Per cert estic redactant aquestes línies amb un encisador solet, amb la nevada del Puig Major al fons, que t’omple d’energies positives i ganes de fer coses.

Sant Antoni és un bon sant.

“Sant Antoni és un bon sant i el que té un dobber l’hi dona”, com resa el tradicionari popular. Es tracta d’una de les festes més celebrades a tota la pagesia, preludi de l’esperat carnaval, a la que després dels actes públics oficials es traslladava la  seva celebració als foguerons, amb la sobrassada i els botifarrons torrats, o les famoses espinagades d’anguila de Sa Pobla, acompanyats de ximbombers, dimonis i les satíriques gloses.

Les beneïdes de Sant Antoni és una altra de les tradicions ancestrals d’aquestes contrades, que enguany per culpa dels indesitjables promotors de la creació del coronavirus, i els seus devastadors efectes, han quedat reduïdes a res, a un petit foc testimonial, o virtual, els municipis que s’han atrevit a fer-ho, sense foguerons, sobrassades, botifarrons, ni beneïdes!

Clemenvilles

A pesar de que, de moment, encara no sigui molt abundant per la Vall dels Tarongers, per Sóller ja  podem començar a gaudir d’elles, gràcies a unes mudes que fa una sèrie d’anys arribaren dels horts valencians.

La mandarina (no clementina, a pesar de la seva semblança física) Clemenvilla, és d’un color taronja vermellós fort, amb una pell fina i brillant molt aferrada als grills, de vegades sense pinyols, molt dolça, amb molt de suc, saborosa i amb la polpa més forta que les clàssiques clementines, amb molta vitamina C i potassi; té el seu origen a Florida (Estats Units d’Amèrica), degut a una hibridació entre el Clementí Fi i el Tangelo Orlando, l’any 1942, començant a recollir-se des de començaments de desembre fins pràcticament finals de gener.

Combat la retenció de líquids i la hipertensió (pel seu baix contingut en sodi), prevé l’estrenyiment pel seu alt contingut amb fibra, actua com a antioxidant retardant l’envelliment, i controlar l’anèmia.

Seguim menjant esclata-sangs.

Pesi a qui pesi, i a pesar de que es diu que ja no se’n  troben, seguim menjant esclata-sangs sollerics, i com no gírgoles a “go-go”, molt habituals a totes les Balears i Pitiüses, que creixen en grups molt nombrosos, quan comença a fer fred. La gírgola és un bolet carnós, net, agraït i molt versàtil a la cuina, de gust suau, per fer aguiats, sopes, arròs… ideal per acompanyar qualsevol plat de carn o peix.

#Foravila