L’Alzinar: Pasqua dels agnòstics i què podem fer a l’hort el mes d’abril

Un minut de silenci per tots els esculturals cossos que es perdran, aquests dies de Setmana Santa, amb les panades, crespells i rubiols. Avui és Pasqua, el dia que jo vaig néixer, fa 68 anys, i vos creureu que gràcies a n’aquest galimaties dels calendaris (solar, gregorià, lunar, hebreu, budista, xinès, hindú, i no sé quants més) només ha estat Pasqua, el dia que vaig néixer, una vegada més, amb 68 anys. És que no m’ho puc creure. Enguany, per obra i gràcia de la Santa Mare Església, he tornat a quedar a les portes, a una passa de podi, com diríem en termes esportius, desplaçat a demà, Segona Festa.

No és que em tingui molt preocupat, però crec que, a poc a poc, m’aniré tornant agnòstic, respectant els creients, indiscutiblement, ja que les religions (en plural) no han estat mai part essencial de la condició humana, però si de la cultura, història i bastants aberracions violentes de la humanitat, al llarg de tots els segles.

De totes maneres, pels catòlics, Pasqua és el cor, el centre de la fe i la salvació, la festa més important del cristianisme, on culmina la Setmana Santa, una setmana, que fins fa un any, a causa del lamentable coronavirus, havia estat sempre (com pels jueus: recordem que Jesucrist de Natzaret era jueu) de celebracions i processons relacionades amb els darrers dies de la vida del bon Jesús, que comença set dies abans, el Diumenge del Ram, commemorant la seva entrada a Jerusalem, portant branques d’olivera i palmes a la processó, que es solien guardar tot l’any, penjades a les finestres o persianes de les cases, per prevenir el mal.

A més, encara avui en dia, totes les cultures i poblacions tenen els seus plats típics de les festes de Pasqua. A Mallorca era habitual (abans de la covid-19) que tota la família s’ajuntés per celebrar la Setmana Santa, preparant les tradicionals panades casolanes de carn i algunes amb xitxols, els crespells, els rubiols, el frit de Pasqua, la greixonera dolça…, que, a pesar que actualment els podem menjar tot l’any, tenen un gust molt especial si són fetes nostres, quan arriben aquestes tradicionals festes.

A l’Abril, aigües mil.

Dijous d’aquesta setmana començàvem el mes d’abril, període en què el plaer de la lectura de bons llibres hauria de ser el gran protagonista, a causa del bon temps, i a què el divendres, dia 23, és la Diada de Sant Jordi i el Dia del Llibre. El refranyer popular, sempre tan actiu, ens recorda “a l’abril aigües mil”, però a més aquest període sol estar també carregar de solidaritat, cooperació, natura, llibres, salut, benestar…

Abril, és actualment, dins el calendari gregorià (mesclat encara per algunes religions amb el solar), el quart mes de l’any, entre el  març i el maig (una altra vegada el Firó de Sóller passat per la pedra, a causa dels impresentables creadors del coronavirus). Però no sempre fou així. En el calendari romà primitiu (segle VIII) era el segon mes de l’any, que començava amb el març.

Dates a destacar dins aquest mes:

-7 d’abril (Dia Mundial de la Salut).

– 12 abril (comença el Ramadà, novè mes del Calendari Islàmic, que acaba el dia 11 de maig, teòricament Dia del Fironet de Sóller).

-21 i 22 d’abril (Pluja de meteors Lírids, teòricament a partir del divendres, dia 16,fins el diumenge dia 25, però aquests dos dies, especialment el dijous dia 22, entre les 3 i les 5 i mitja del matí, seran els dies amb més activitat, entre 10 i 15 meteors per hora).

-23 d’abril (Dia del Llibre i Diada de Sant Jordi).

-25 d’abril (Diada del País Valencià).

-27 d’abril (Dia de la Mare de Déu de Montserrat).

I com no, un repàs, aquesta vegada només un petit tast dels refranys, de la saviesa popular, d’aquest mes:

– A l’abril cada gota val per mil.

– Abril mullat, de pa en ve carregat.

– Si per l’abril sens tronar, ordi i blat no et faltarà.

– Abril tronat, bon any assegurat.

– Per l’abril no et treguis ni un fil.

– Abril plujós, maig ventós.

– Març ventós i abril plujós fan el maig florit i formós, i al pagès orgullós.

– Abril que abrileja, primavera que fueteja.

– Oreneta primerenca, primavera calorenca.

– Els ocells tornen a cantar, la primavera acaba d’arribar.

– La flor més gentil, la clavellina d’abril.

– L’abril fa el pecat i el març n’és l’acusat.

– Per Sant Jordi, espiga l’ordi.

– Abril plovent, maig rient

– Fins que la lluna d’abril no hagi passat, no donis l’hivern per acabat.

Què podem fer a l’hort.

– Podem sembrar, si pot ser en quart creixent, bulbs de primavera, begònies, dàlies, gladiols, petúnies, heures, falgueres, campanetes, rúcula, carabasses i carabassons de tota classe (els planters ja estan a punt), carxofes, cebes, cogombres (pepinos), enciams, escarola, albergínies, api, bledes, julivert, espàrrecs, espinacs, ciurons, herbes aromàtiques, melons de tota classe, síndries, tàperes, maduixes, mongetes de tota classe,  pastanagues, patates, moniatos, pebres, pebres de banyeta, tomàtigues de tota classe, blat de les indis, porros, raves, ravenets, remolatxa, i com no, estaques de figuera.

– Podem collir pastanagues, porros, porratells, alls silvestres, bròquils, cols, faves tendres, pèsols, colfloris, espàrrecs, cols, espinacs, fonoll, calçots, raves, ravenets, alls tendres, cebes tendres, bledes, patata novella, pastanagues, julivert, pèsols, taronges, llimones, a finals de mes les primeres maduixes (freses), i olorar les belles i estimulants roses. I a s’Olivar de Sa Figuera collir i menjar encara un bon plat de tomàtigues, de les tomatigueres sembrades l’any passat, fetes a l’aire lliure, sense hivernacle.

– És bon temps encara per exsecallar les oliveres (de febrer a abril), els tarongers (març a juny), els llorers (març, abril, setembre i octubre) i els xiprers (abril, maig, setembre i octubre).

– És encara bon temps per empeltar parres, figueres, nisprers, albercoquers, cirerers, melicotoners, pruneres, pomeres, pereres, magraners, ginjolers i garrovers.

– Hem de començar a recollir canyes, i les estaques de les darreres exsecallades, per enfilar les tomatigueres, fesols, fesols de fava, fesols pintats… i arreglar i abonar, amb compost, els darreres tests.

– Cal vigilar el reg, ja que és possible que faci dies de molta calor, després de la pluja prevista per ahir i avui. També cal estar atent a les plagues i a les” males herbes” (entre cometes).

I el darrer consell de la setmana, entre meló i meló, o entre síndria i síndria, sembrar alls o cebes, per prevenir el maleït poll, que sempre ens du de cap als soferts pagesos. I sobretot consumiu productes locals!