Pescadors de canya

Diuen que els pescadors de canya són molt mentiders, que sempre exageren les seves pescades. Si han agafat tres quilograms de peix, llavors conten que n’han pescat set o vuit. “Pescadors de canya i moliners de vent, no han de menester notari per fer testament”, diu la dita antiga.

Bromes a part, encara que els pescadors de canya tenguin el do de fer tornar molt més grossa la quantitat dels peixos agafats, tots ells tenen en comú tenir un excés de paciència.

El dedicar-se a la pesca de canya no es tenia per ofici, però els homes que cercaven el puu i posteriorment el venien als pescadors, sí ho tenien per ofici i se’ls anomenava puaters.

A Artà, un dels puaters més populars era en Tomeu Serverí, home que vaig conèixer de ben a prop, doncs érem veïnats de tota la vida. En Tomeu en temes d’herbolari i pesca sabia on se colgava el dimoni. En demanar-li quin era el millor temps per anar a pescar amb canya contestava que, abans de res, el pescador ha de mirar d’on ve el vent.