Sobrecosts insulars agraris i ramaders
No fa falta dir que els sobrecosts derivats de la insularitat són una llosa prou important per al sector agrari i ramader de les Illes Balears. En un document que el Govern ha lliurat al Ministeri del ram que es titula “L’agricultura i la ramaderia, en un punt d’inflexió. Informe per al reconeixement de la insularitat dins la futura PAC” queda ben pal·les el problema que tenim tots a les illes. És el primer pas per aconseguir que la nova PAC del període 2021-2027 inclogui el factor de la insularitat per a les Balears.
L’informe posa de manifest que els sobrecosts de la insularitat suposen 37.999.124 euros anuals per al sector. És a dir, representen el 26,39% del valor total de l’agricultura i la ramaderia de les Illes Balears. Indicadors, dades, recerca, investigació, quantitats, esforços, són diferents raons de suma importància perquè a Madrid prenguin molt seriosament el món del camp a la nostra comunitat autònoma.
Per esmentar-ne alguns exemples de l’informe, l’ametler de secà costa 138,96 euros/ha més a les Balears que a la Península; el cost de producció de l’oliva per tafona en regadiu és 341 euros/ha més car; o la cria de boví de llet, que comporta un sobrecost per animal de 1.133,23 euros respecte al de la Península.
Els sobrecosts derivats de la insularitat, per tant, condicionen en gran manera el futur del sector. Quan es prendrà seriosament aquest tema? Una proposta de millora seria establir un valor dels drets de pagament bàsic per a les Balears coherent amb l’estructura de costs i la renda de les explotacions, configurant-hi una regió insular balear. Un altra millora podria ser la definició dins les zones amb limitacions geogràfiques específiques una d’específica de “zones insulars”.
A més a més, mantenir pagaments associats que prevegin la insularitat en la seva quantificació; cercar un sistema que compensi els sobrecosts del transport d’entrades bàsiques per a la producció agrària i agroalimentària; cercar una solució per als petits agricultors pluriactius.