Tresors del Museu Diocesà
La cultura de Mallorca és molt rica i polièdrica. Vestigis de tota mena recorren el paisatge d’una illa que atresora una quantitat molt important de patrimoni històric i artístic. El cas de l’Església de Mallorca té una singularitat que poua dos mil anys enrere. En aquest sentit, bé sigui el viatger o el resident, té una oferta molt rica per copsar la importància d’unes obres d’art mobles i immobles que conformen el rostre religiós de Mallorca.
El Palau Episcopal del Bisbe de Mallorca custodia el Museu de la Diòcesi illenca. Els seus orígens es remunten a l’any 1878, data en la qual el bisbe Mateu Jaume, començà a formar una col·lecció diocesana de peces artístiques provinents de diverses esglésies i monestirs mallorquins. A principis del segle XX el Bisbe Pere Joan Campins i el seu vicari General mossèn Antoni Maria Alcover habilitaren uns espais per exposar aquests tresors que representen els testimonis de fe del poble de Mallorca. El dia 23 de març de 1916, primer aniversari de la mort del bisbe Campins, s’inaugurà el museu.
Tot el que amb orgull s’exposa en aquest Museu, porta al darrere seu un gran treball, i un treball ben fet, especialment el dels bisbes de la Diòcesi al llarg de la història. Les grans obres tenen al darrere grans homes que les fan possibles.
Un dels objectius de l’equip actual és posicionar el Museu Diocesà com a referent de qualitat en l’oferta cultural de l’illa. L’expressió de la fe cristiana té en aquest museu un lloc privilegiat per a ser contemplada, admirada i estudiada. L’Evangeli de Crist es va fer cultura nostra, i nosaltres ara la podem contemplar.
Cal visitar aquest espai que vincula l’art amb l’Església, com a manifestació de l’esplendor de la fe fet expressió artística, així com, de la bellesa de l’esdevenir cristià a Mallorca. En aquest museu es poden sentir sensacions de divers tipus, bé sigui per endinsar-se dins l’arquitectura d’un palau singular, bé per les obres de diversos formats que hi trobarem o bé pels referents artístics que Antoni Gaudí deixà a l’illa.