“Alguna cosa més que navegar tots junts”, la Volta a Mallorca en record dels 9 de Santanyí
“125 anys després s’ha reproduït la Volta. No eren 9 expedicionaris, però si eren 9, oficialment, les embarcacions tradicionals de vela llatina que recordaven el llaüt Sant Miquel. Embarcacions que en alguns trams han arribat a ser 14”. Són paraules de Sebastià A. Adrover, curador del llibre “9. Diari de l’expedició santanyinera al voltant de Mallorca, 1899”, l’inspirador d’aquesta “nova” Volta a Mallorca que s’ha fet aquest estiu per commemorar el 125è aniversari de la travessia dels 9 de Sanytanyí.
El Museu Marítim de Mallorca ha capitanejat l’esdeveniment i ha impulsat la Nova Volta a Mallorca, per recordar, en paraules del seu director, Albert Forés, la valenta cita. “Valenta no per la mateixa travessia”, escriu Sebastià Adrover, “sinó pel que aquesta reuneix entorn de la cultura, expressada en la música, el patrimoni arquitectònic, i paisatgístic que, sumat a la literatura de viatges, la gastronomia, l’enologia, la música i les arts populars ens relaten una cosmovisió d’un paisatge en part desaparegut, del qual queden grans petjades, que encara podem identificar i novament recórrer”.
La nova Volta a Mallorca s’ha duit a terme entre el 25 de juliol i el 3 d’agost. La dels 9 de Santanyí a bord del llaüt San Miguel va ser la primera volta documentada per mallorquins. Aquest 2024 no s’ha escrit un diari, com va fer mossèn Clar fa 125 anys, però si s’ha documentat la ruta amb escrits a la premsa, fotografies i vídeos que s’han mostrat a les xarxes socials.
Alguns dels participants han deixat per escrit com han viscut aquesta experiència. Els testimonis que reproduïm han estat recopilats per Sebastià A. Adrover. Són impressions i vivències d’algunes de les persones que varen participar a la volta com a tripulació, o en la organització. Una manera, a través de la lectura, d’embarcar-mos en aquests llaüts que naveguen amb la calma d’aquell que només vol gaudir del moment.
La travessia
Dia 26 de juliol de 2024 començà la travessia des de Cala Figuera i es visitaren 7 ports: Portocolom, Portocristo, Cala Ratjada, Alcúdia, Port de Sóller, Port d’Andratx i Palma. L’arribada va ser dia 2 d’agost al port de Palma.
Jordi Adell, fotògraf i tripulant de sa Rata: “El lloc de partida, Cala Figuera, és un racó entranyable que em recordava altres viatges a l’illa. Llàstima que no vaig tenir temps per fer les fotos que el lloc es mereix. Segur que hi tornaré. Seguint camí, vàrem poder gaudir de les coves del Drac i d’Artà amb concerts memorables. El segon va ser molt sentit i amb una gran comunió de tots els assistents”.
Jaume Bonet, un dels patrons de l’Alzina: “En arribar a sa Foradada, un grup nombrós de la comitiva van hissar veles. El conjunt d’elements, la roca de sa Foradada, una boira suau que difuminava la muntanya, la mar i les veles llatines donant voltes, crearen un moment de gran força estètica. Arribats a Banyalbufar, les barques de menor eslora van poder amarrar al petit dic. Les altres es van abarloar a La Balear que havia fondejat un poc més enfora.
El trajecte restant fins al Port d’Andratx fou tranquil contemplant des de la mar aquells indrets que la majoria sols coneixia des de terra. En arribar a l’illa Dragonera decidirem voltar-la per contemplar l’altura enorme de la costa nord de l’illa, rematada per la construcció fallida del far de Na Popis”.
Emili Armengol: “A mesura que anaven passant els dies i es van anant teixint complicitats, es va començar a navegar plegats”
Emili Armengol, patró de sa Rata: “A nivell de flota, els primers dies tothom anava a la seva, es salpava quan ho tenies tot aclarit i ens tornàvem a retrobar al port de destinació. Però a mesura que anaven passant els dies i es van anant teixint complicitats, es va començar a navegar plegats. Erem barques de diferents eslores, construcció i procedències. Les barques grans van anar adaptant el seu ritme al de les mes petites, això, al meu parer, va comportar la creació d’uns lligams entre tripulacions que, especialment els darrers dos dies, es va fer molt evident. Feia goig veure tot aquell estol de barques navegant juntes.
A les aturades per dinar, fondejats en cales meravelloses, de barca en barca corrien ampolles de vi, tastets de tota mena, cuinats a bord o portats dels diversos punts per a compartir i donar a conèixer les riqueses gastronòmiques dels nostres llocs d’origen.
La gent de mar som molt individualistes, anarquistes, diria jo, la mar és llibertat i no és fàcil fer-nos marcar el pas. A la mar el calendari i els horaris els marca ella, això et porta a decidir sempre i a darrera hora, en funció de les previsions del temps.”
Jordi Adell: “La volta dels 9 de Santanyí quedarà per sempre en el record de tots els que hi érem”
Arribada a Palma: final de la Volta.
Jordi Adell, fotògraf i tripulant de sa Rata: “La volta dels 9 de Santanyí quedarà per sempre en el record de tots els que hi érem, ens ha transmès uns sentiments especials, era alguna cosa més que navegar tots junts. Molts no ens coneixíem i m’emporto un cabàs ple de bons amics a qui espero retrobar a una altra volta o amb qualsevol altre excusa.”
Jaume Bonet, un dels patrons de l’Alzina: “Entorn al migdia, vam passar el freu de l’illa del Toro i vam entrar a la badia de Palma. Teníem previst reunir-nos al resguard de l’illa Porrassa. Allà fondejarem, ens refrescarem i dinarem preparant-nos per fer una arribada conjunta al port de Palma.
Per al tram final es van hissar veles fent diverses passades davant la Seu i entrant finalment al moll de pescadors. Al moll ens esperava molta gent, música i autoritats. Les barques es van amarrar al moll pesquer on no va faltar-hi una representació de la Cofraría de Pescadors. Al dia següent ens veuríem a la Seu tal com feren els 9 de Santanyí”
Emili Armengol, patró de sa Rata: “L’arribada a Ciutat, emocionant. Amb l’excel·lent fideuà oferida per la Confraria de Pescadors de Palma es posava fi a l’aventura de recrear la volta a l’illa de fa 125 anys, però no a les activitats culturals. L’endemà visita a la Seu amb un guia molt ben documentat que ens va contar un munt de detalls de la Catedral.
Roda d’abraçades sinceres amb alguna lagrimeta d’emoció que espurnejava, un cop acomiadats, a bordo de sa Rata rumb a l’Escala. Ens esperasen unes 200 milles i 30 hores de navegació.”
Domingo Bonnín, president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors i Patró Major de la Confraria de Pescadors de Palma: “L’horabaixa del passat 2 d’agost, Mare de Déu dels Àngels, cap a les 17 hores, el record amb ulls vidriosos, era la darrera aturada de sa Volta i ho celebràvem al port de Palma. Vaig rebre a les autoritats abans de l’hora prevista, pendent a la vegada del que suposa organitzar intendència per a unes 150 persones, entre autoritats, personal de la confraria, patrons, participants a sa Volta i membres des Museu Marítim, entre altres. L’associació de Gent Gran de la Confraria que ens va donar una mà el el muntatge i preparació de tot el refrigeri. He de destacar que vaig gaudir de poder col·laborar preparant i elaborant una fideuà per a 150 persones amb un ambient totalment festiu.”
Sebastià A. Adrover: “Allò que visqueren, sentiren i veren els 9 expedicionaris santanyiners està a l’abast nostre a dia d’avui, gairebé intacte”.
Sebastià A. Adrover, curador del llibre “9. Diari de l’expedició santanyinera al voltant de Mallorca, 1899”: “Arribaren puntuals, tal com estava indicat. A les 18h al moll pesquer de Palma. Els esperava, dret, a uns dels espigons del moll, al costat de Margalida Maria Clar. I comparegué el Brandó, entrant a la vela. Sona el corn, com a la cançó de Jansky, i qualque trast dins jo es romp i torna nou, ja, per sempre. En som conscient, després de tota la setmana. Van passant davant meu l’Alzina, El Único, El Besitos, la Maria Glòria, L’Alconassar, la Posidònia, el Sant Miquel, La Santa Elisabeth, La Rata.
M’han demostrat que és possible. Sí! És possible. Allò que visqueren, sentiren i veren els 9 expedicionaris santanyiners està a l’abast nostre a dia d’avui, gairebé intacte, esperant que un esguard nou, net, senzill, noble i humil, el redescobreixi 125 anys després. El pròleg del llibre de Margalida Maria Clar i l’escrit de Teodor Suau s’han encarnat i han cobrat vida gràcies a totes les tripulacions.
Cada tripulant, cada expedicionari del 2024 esdevingué una espècie de programa personal que entremesclava tradició i modernitat entorn de la cultura i el patrimoni propi de l’illa, en constant canvi, però que no vol perdre els seus orígens i vol continuar sent qui és, amb tot el llegat rebut que vol donar en herència al futur pròxim. No per supervivència si no per honestedat i, sobretot, per fidelitat.
Permeteu-me acabar fent meves les paraules de Margalida Maria Clar, prologuista del llibre, des d’on neix aquest projecte i aquesta Nova Volta. Tancava el pròleg amb aquestes paraules: “I és que estic segura que amb la seva lectura pots trobar una mirada que cap dels que hi hem escrit hem trobat encara. Perquè és el que el llibre vol i et regala. I amb aquesta mirada, com el llibre, tu esdevindràs NOU”.
Jo don testimoni i fe que amb la vivència de la volta i les seves tripulacions he pogut trobar una ESPERANÇA que cap dels que hem escrit al llibre havíem per ventura trobat encara. Perquè és el que la Nova Volta vol i et regala. I amb aquesta ESPERANÇA, juntament amb el llibre, tu esdevindràs qui ets.”