Dijous Bo, a Inca, i Fira de s’Oliva, a Caimari
L’home viu alienat però abans d’alienar-se va ser lliure.
És possible l’alienació perquè abans va existir la llibertat.
El que cal fer és tornar-la a conquerir.
(J.P. Sartre).
Què bonic, tranquil, agradable i net, era el nostre Port de Sóller, abans de l’exagerada invasió turística!
Dijous Bo.
Aquest vinent dijous, dia 14, és el tradicional Dijous Bo, d’Inca, la Fira de les Fires, esperat i multitudinari esdeveniment, especialment dins la pagesia, que ja s’inaugura el dia abans, el dimecres, amb el permís, clar està, de les DANES i pluges previstes, moment que començaran tots els esdeveniments importants, on hi haurà un desplegament de vuit quilòmetres de paradetes i un gran nombre d’activitats programades.
Enguany, el Dijous Bo fa un salt digital amb l’estrena de la seva nova web oficial, que arriba amb un disseny renovat, continguts actualitzats i una major interacció amb el públic, on trobarà tots els detalls i horaris.
XXVII Fira de s’Oliva, a Caimari.
I l’endemà, el divendres, dia 15, toca el torn a Caimari, amb la seva tradicional Fira de s’Oliva, que enguany arriba ja a la seva vint-i-setena edició, amb els tradicionals mercats, la fideuada de carboner, i molts d’actes festius i esportius, als que també val la pena assistir-hi.
A la tardor i l’hivern ens hem de mantenir més actius que mai.
Com deia aquests dies Jaume Rosselló, director d’Integral:
“De cada cop hi ha més gent explicant com viure millor, i menys gent vivint millor.
Per això l’educació és tan important en els temps regirats que ens han tocat de viure”.
I com prediquem sempre, des de fa molts d’anys, en aquesta mateixa secció, seguint les sàvies recomanacions dels nostres bons amics Dr. Bartomeu Marí i Dr. Teo Cabanes, especialistes en medicina esportiva, a la tardor i l’hivern ens hem de mantenir més actius que mai, hem de caminar, almenys 20 minuts diaris, passejar amb bicicleta (un dels millors i més saludables exercicis), ballar, saltar, nedar…, si pot ser durant les hores assolellades, per aprofitar els beneficis del Sol, aquesta gran font de radiació electromagnètica del nostre sistema planetari, que afavoreix la producció de la vitamina D, que molts ja tenim per sota dels nostres llindars normals que, a més, ens augmentarà bastant la nostra sensació de benestar i ganes de fer coses.
Novembre el mes de les ofertes i el “Black Friday”.
“Novembre acabat, hivern començat”, resa el tradicionari popular mallorquí.
Estem de ple dins la tardor, o primavera d’hivern, on els arbres es van despullant ràpidament de les seves fulles, per incorporar-les sàviament a la terra, on es convertiran de nou, a poc a poc, en el seu propi aliment, després de protegir-los de les fortes gelades hivernals.
El mes de novembre és un mes ple de fires, festes i activitats familiars, que darrerament, per la influència nord-americana, s’ha convertit en el mes de les ofertes i les despeses supèrflues, encapçalades per la invasió del Black Friday, també anomenat Divendres Negre, un dels dies assenyalats al calendari per moltes persones que esperen a fer-se amb productes de tota mena a preus teòricament rebaixats, amb grans descomptes, com passa amb les importants marques tecnològiques, amb els electrodomèstics o productes per a la llar o amb la roba, entre altres sectors.
El divendres, dia 29, dia després del Dia Mundial Contra el Consumisme (Buy Nothing Day), té la seva gràcia això; i la jornada després del Dia d’Acció de Gràcies als Estats Units (ara amb Donald Trump), on es generà oficialment, a Filadèlfia, el Divendres Negre, en referència a les complicacions de trànsit (com actualment a les nostres Illes), a les zones comercials.
L’ànsia consumista desgraciadament no té aturall.
Quart Creixent.
Ens trobem ja, avui, dins Quart Creixent, caminant ja cap a la lluna plena (el divendres dia 15).
El Quart Creixent, de Lluna Nova a lluna plena, augmenta la vitalitat de les plantes, tenint més força per lluitar contra els paràsits i les malalties, i el que és més important transmeten més vitalitat als que les consumeixen, a pesar de l’opinió dels negacionistes de torn, que passen olímpicament de l’experiència i sabers dels nostres admirats avantpassats.
És temps de clementines.
La temporada de les clementines pràcticament ja és aquí, i ve perfecte, com cada any, per contrarestar els primers constipats que, desgraciadament, anem agafant, entre d’altres, gràcies a aquests constants canvis abismals de temperatures nocturnes i diürnes.
Ja ens ha començat a arribar una mica de fred, per cert, a pesar que les temperatures diürnes siguin encara bastant altes, sembla que aquest hivern que ve, serà, teòricament, molt, molt fred, molt dur, i ja comença a ser ben hora de fer el canvi d’armari, i lamentablement és habitual que durant aquestes setmanes aparegui algun refredat no desitjat, havent ja començat, la Seguretat Social, la seva incisiva campanya anual de vacunacions (grip i coronavirus).
Per això, les clementines, i després, per ordre cronològic, les mandarines i les taronges, són l’opció correcta (producte local, vitaminat, bo i completament sà, a preu assequible) a l’hora d’aportar una gran càrrega de vitamina C a l’organisme i així aprofitar el seu efecte “antirefredat”.
Així com tots els altres cítrics, les clementines presenten un alt contingut en fibra, un gran valor antioxidant, propietats antibacterianes, broncodilatadores, antihistamíniques i antiinflamatòries.
És ideal per al tractament d’úlceres, ja que els seus sucs ajuden als processos digestius. El seu consum també és adequat si es vol baixar de pes i, a més, ajuda al reforçament dels ossos, cartílags i genives.
Cada porció conté uns 130 mil·ligrams de potassi, que és essencial per a la salut de les articulacions i artèries, entre molts altres beneficis. També aporten calci i vitamina A, molt bona per als ulls, el cor i la pell.
No només la seva polpa és bona, sinó que a la pell de la clementina també hi trobem beneficis. Existeixen diverses maneres d’aprofitar-los, sigui prenent el seu te o elaborant l’oli essencial tant per ingerir com per aplicar sobre la pell.
La pell de les clementines i dels cítrics en general també actuen com a repel·lent natural dels insectes.
En definitiva, aquests petits cítrics són una excel·lent font de salut tant si es consumeixen naturals o elaborats dins postres, com si s’utilitzen per elaborar ensalades, o com a guarnició i salses de tota mena de plats.
El vi negre, és bo per a la salut.
“El vi és una cosa meravellosament apropiada per a l’home si en la salut, com en la malaltia, s’administra amb la puntualitat i la justa mesura, d’acord amb la constitució individual”. (Hipòcrates, 500 anys abans de Jesús).
Però també hem d’afegir, que tant el vi, com qualssevol tipus d’alcohol, begut en grans quantitats (el vi, especialment el negre, és bo per a la salut a un ritme teòric màxim d’una beguda per menjada), és molt perjudicial per a la salut sent, òbviament, quan el fetge pot tenir la primera presa de contacte amb la cirrosi hepàtica, convertir-se posteriorment en el temut càncer de fetge.
A més, qualssevol tipus d’alcohol és sempre perillós quan s’associa amb tandes llargues de consum de píndoles anticonceptives, i estimulants, podent, fins i tot, derivar en càncers mamaris, entre moltes altres perilloses malalties.
Passant, però, a la part positiva, podem assegurar que el bon vi, del que a Mallorca tenim la sort de gaudir-ne molt, i de diverses marques, a més dels autèntics casolans (alguns insuperables), conté antioxidants que són excel·lents contra les malalties, especialment les cardiovasculars, amb un màxim de dos tassons per dia els homes, i un les dones, és aconsellable i saludable sense arribar mai als extrems d’aquests més de 4 milions d’adults que, superen amb escreix, aquests punts de referència.
Recordem, també, un dels consells de l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.), a la que no sempre poden escoltar: “la moderació, per a la bona salut, consisteix en una bona copa de vi al final de cada menjada”.
A pesar que darrerament alguns aconsellen ALCOHOL ZERO, oblidant olímpicament els seus beneficis, impulsats, entre d’altres, per les de cada vegada més severes normes de la Direcció General de Trànsit, i les modes i interessos comercials del moment.
Molts recordem encara perfectament els anys que pràcticament es desaconsellava, també per interessos comercials polítics i de les multinacionals, que habitualment sempre solen anar lligats de la mà, el sa i insuperable oli d’oliva, recomanant, inclús els mateixos metges de la medicina oficialista, olis de pitjor qualitat, i conseqüentment no tan aconsellables per a la salut dels soferts ciutadans.
Cosas Veredes Mio Cid!
“Un ve al món a perdre-ho tot.
Com més un viu, més perd.
Vas perdent primer els teus pares, gent de vegades molt estimada al teu voltant, les teves mascotes, els llocs i les teves pròpies facultats també.
No es pot viure amb por, perquè et fa imaginar allò que encara no ha passat i pateixes el doble.
Cal relaxar-se una mica, intentar gaudir del que tenim i viure en el present”.
(Isabel Allende – Pàgina Blanca).