Ara llegint
Francesca Aguiló i Margalida Esteva, rere un remei per al càncer de mama

Francesca Aguiló i Margalida Esteva, rere un remei per al càncer de mama

Francesca Aguiló i Margalida Esteva, rere un remei per al càncer de mama

La científica mallorquina Francesca Aguiló, de sa Pobla, lidera des de la Universitat d’Umeå (Suècia) un descobriment que podria canviar la manera com s’entén i es tracta el càncer de mama triple negatiu. El treball, fruit d’anys de recerca, ha estat possible gràcies a l’esforç de la també mallorquina Margalida Esteva Socias, d’Ariany, doctoranda al seu laboratori i coautora principal de l’estudi.

Els investigadors de la Universitat d’Umeå demostren que la proteïna METTL3 ajuda les cèl·lules del càncer de mama triple negatiu, el subtipus més agressiu i de tractament més difícil, a disseminar-se. En regular l’alliberament de molècules, METTL3 facilita que els tumors envaeixin el teixit circumdant i formin metàstasis. El descobriment revela una funció fins ara desconeguda d’aquesta proteïna i podria influir en futurs tractaments contra aquesta malaltia. L’estudi ha estat publicat a la prestigiosa revista Science Advances.

Aguiló i Esteva expliquen que «METTL3 és una proteïna que regula les modificacions químiques de l’ARN, la molècula que actua com a intermediària entre el material genètic i les proteïnes que la cèl·lula fabrica. Les cèl·lules afegeixen petites marques químiques a l’ARN per controlar quins gens s’activen i quan, un sistema essencial per al bon funcionament de l’organisme. Quan aquesta regulació falla, pot contribuir al desenvolupament del càncer. De fet, una activitat anormal de METTL3 s’ha associat a diversos tipus de càncer i ja s’estan assajant fàrmacs dirigits a aquesta proteïna en assajos clínics».

Els membres del laboratori, durant una nit de sol a Suècia.

En el nou estudi, els investigadors demostren que, en les cèl·lules de càncer de mama triple negatiu, METTL3 es trasllada del nucli cap al citoplasma, on passa a formar part d’un sistema de transport que les cèl·lules canceroses utilitzen per alliberar molècules al seu entorn. Això augmenta la secreció de proteïnes que faciliten la invasió dels teixits i la formació de metàstasis. Quan s’elimina METTL3, les cèl·lules es tornen menys invasives, alliberen menys d’aquestes proteïnes i el creixement tumoral s’alenteix, retardant també la formació de metàstasis pulmonars.

Sorprenentment, aquests efectes no es poden reproduir simplement bloquejant l’activitat enzimàtica de la proteïna, fet que revela que METTL3 impulsa el càncer a través de vies fins ara desconegudes.

«Hem descobert que METTL3 exerceix una funció nova fins ara desconeguda, que pot ser tan important per a la progressió del càncer com la que ja es coneixia», afirma Margalida Esteva Socias, coautora principal de l’estudi.

El pròxim pas és entendre com METTL3 es trasllada fora del nucli i si aquest mateix mecanisme intervé en altres tipus de càncer.

L’equip científic investigador.

«Descobriments com aquest són possibles gràcies a la investigació bàsica: entendre com funciona una cèl·lula normal i com es transforma en tumoral és el primer pas imprescindible per desenvolupar nous tractaments. Sense aquest coneixement fonamental, no podem arribar a curar malalties. Per això és urgent incrementar el finançament en ciència bàsica. Els resultats no arriben d’un dia per l’altre, però sense aquesta base la medicina del futur no és possible», afegeix Francesca Aguiló, investigadora principal de l’estudi.

Les dues investigadores mallorquines puntualitzen que «l’estudi ha estat liderat per investigadors de la Universitat d’Umeå en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, l’Escola de Medicina de Hannover i la Universitat de Lund, entre d’altres. La recerca ha estat finançada per la Fundació Knut i Alice Wallenberg, el Consell Suec de Recerca, les Fundacions Kempe, la Fundació per a la Investigació del Càncer al Nord de Suècia i el programa Horitzó 2020 de la Unió Europea».

Aguiló i Esteva no amaguen la seva satisfacció per aquest descobriment científic i manifesten estar «molt contentes, perquè han estat molts anys d’esforç i, al final, la feina és reconeguda».

Francesca Aguiló Payeras

Francesca Aguiló Payeras (sa Pobla, 1978) és professora associada al Departament de Biologia Molecular de la Universitat d’Umeå (Suècia) des de l’any 2022. Des de 2016 forma part d’aquesta universitat, on va ser reclutada com a investigadora Wallenberg pel Wallenberg Centre for Molecular Medicine (WCMM), una iniciativa finançada per la Fundació Knut i Alice Wallenberg, una de les fundacions privades de recerca més importants d’Europa.

Va obtenir el doctorat en Biologia Molecular amb qualificació summa cum laude a la Universitat de Barcelona l’any 2008 i va completar la seva formació postdoctoral a l’Escola de Medicina Icahn del Mount Sinai de Nova York entre 2009 i 2016.

La seva recerca se centra en els mecanismes epigenètics i epitranscriptòmics que regulen l’expressió gènica en cèl·lules mare i en el càncer, així com en el seu paper en la progressió tumoral, la metàstasi i la identitat cel·lular.

Compta amb més de 3.000 citacions i ha publicat 25 articles originals, nou revisions i tres capítols de llibre. Ha obtingut finançament competitiu per valor de més de cinc milions d’euros com a investigadora principal, incloent-hi ajuts del Consell Suec de Recerca, Cancerfonden i la Fundació Kempe.

Ha format quatre doctors, supervisa activament estudiants de postgrau i investigadors postdoctorals, i és coordinadora del grau i del màster en Biomedicina de la Universitat d’Umeå. El reconeixement internacional de la seva trajectòria es reflecteix en les nombroses invitacions a conferències i seminaris arreu del món, així com en la seva participació com a membre de tribunals de tesis doctorals a universitats d’Islàndia, Noruega, Dinamarca, Itàlia, Suïssa i Espanya, entre d’altres.

És membre del consell editorial de la revista NAR Cancer des de 2019 i editora associada des de 2022, una publicació de referència en oncologia molecular editada per Oxford University Press.

Margalida Esteva Socias

Margalida Esteva Socias (Ariany, 1993) és investigadora al Departament de Biologia Molecular de la Universitat d’Umeå (Suècia), on desenvolupa la seva activitat investigadora des de 2021. Recentment hi ha obtingut el doctorat en Ciències Mèdiques amb orientació en Biologia Molecular, després de completar la seva tesi gràcies a una prestigiosa beca Marie Skłodowska-Curie de la Unió Europea.

És graduada en Genètica per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Recerca Biomèdica Translacional pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), de Barcelona.

Abans d’incorporar-se a la Universitat d’Umeå, va treballar com a investigadora a l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa) i com a membre del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES-ISCIII), una etapa en què es va centrar en l’estudi del càncer de pulmó i de les malalties respiratòries.

Durant la seva tesi doctoral, la seva recerca s’ha centrat en l’estudi dels mecanismes moleculars que regulen l’expressió gènica en el càncer de mama, amb especial interès en les modificacions químiques de l’ARN i el seu paper en la progressió tumoral.

Al llarg de la seva trajectòria ha dut a terme estades de recerca en institucions internacionals de referència, com la Universitat de Chicago (Estats Units) i la Universitat de Trento (Itàlia), i és autora de diversos articles científics publicats en revistes internacionals d’alt impacte.

La seva recerca ha estat finançada mitjançant diverses beques competitives i els seus resultats s’han presentat en nombrosos congressos científics internacionals de l’àmbit de la biologia molecular i la recerca en càncer.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Torna a dalt