Ara llegint
Fresma, l’empresa pionera en el cultiu del Maduixot a Mallorca

Fresma, l’empresa pionera en el cultiu del Maduixot a Mallorca

N’Antoni Caimari Alomar “Falet” (sa Pobla 1943-2021) va ser qui introduí a Mallorca el cultiu i la comercialització de la maduixa l’any 1974. El conegut músic i compositor, creador i president de la fundació ACA (Àrea de Creació Acústica), regentava des de 1966, juntament amb la seva esposa na Magdalena Caldés i els socis en Vicenç Gomila i en Pere Bauzá – tots dos ja difunts – un puixant negoci de fitosanitaris i fertilitzants de la prestigiosa marca alemanya BAYER. I varen ser dos alts càrrecs de la indústria esmentada que li varen exposar la idea de dedicar-se a l’explotació d’un cultiu desconegut a l’illa, ja que només es coneixia el maduixot silvestre que es donava a la finca Monnàber de la Serra de Tramuntana.

En Caimari, acompanyat d’un dels tècnics de Bayer, el valencià Manuel Costa, varen visitar les finques més importants de Catalunya que es dedicaven al cultiu de la maduixa per prendre coneixement dels mètodes que s’hi aplicaven. «Així vaig decidir llogar la finca de Son Tut, a sa Pobla, propietat de les senyores de Can Torres, de 150 quartons d’extensió i allà vam començar l’explotació de la nostra nova activitat, on també participarien el meu cosí, en Pere Bauzá i els tècnics Koppelberg, director general de Bayer Hispània, i l’enginyer Costa». Recordava en Toni al llarg d’una conversa que mantinguérem fa anys. I contava, que arribaren a treure-li un alt rendiment a aquella empresa productora i comercialitzadora que varen inscriure amb el nom de FRESMA (Fresón Mallorquín). A més de Son Tut, també varen sembrar diversos quartons a la finca ‘Sa Canova’, aleshores propietat d’en Miquel Aguiló ‘Pere Antoni’, aconseguint una producció, per collita, de 150.000 quilos, que distribuïen directament a hotels i restaurants, i a Mercapalma subministraven al majorista Pau Catalá.

Fresma experimentà exportant part de la seva producció a Anglaterra, però segons en Caimari«l’experiència no resultava rendible ni necessària, vist que teníem garantida la venda de la nostra producció a Mallorca». A propòsit d’aquella experiència exportadora, en Toni Caimari recordava una anècdota curiosa i al mateix temps graciosa: «havíem d’embarcar la primera expedició amb el nostre furgó a peu d’avió i vam arribar amb una mica de retard, el comandant ja havia ordenat el tancament de la porta de la bodega de l’aeronau per començar les maniobres d’enlairament. Jo, des de la pista, li vaig fer senyals suplicant-li que, per favor, ens deixés embarcar la mercaderia i el vam convèncer. El pilot era anglès i jo no en parlava d’anglès, amb gestos li vaig agrair la seva deferència i li vaig regalar una caixa de maduixes, detall que el va fer molt content».

L’empresa no es conformà amb el cultiu exclusiu de maduixes, «a Son Tut vàrem sembrar uns 30.000 arbres fruiters: pomes, melicotons i nectarines, que també comercialitzavem». «A l’època de recol·lecció de la maduixa – afegia en Caimari – a l’empresa hi treballaven uns 30 jornalers, especialment dones, capitanejades per la capatassa na Miquela Crespí; unes es dedicaven a la recol·lecció en si i altres a les tasques de selecció, pesat i envasat del producte. També solien venir alguns amics nostres, joves estudiants, per guanyar-se unes pessetes en temps de vacances». Fresma produïa les varietats Tioga i Fresno, amb estolons (llavor) de Califòrnia proveïts per un majorista de Lleida.

El músic, Toni Caimari assenyalant la nau industrial de FRESMA a la fincan de ‘Son Tut’ (Foto de l’any 2013)

Contava en Toni, que prest hi hagué altres agricultors poblers que s’interessaren pel cultiu de la maduixa i s’uniren al projecte per després dedicar-se plenament al nou cultiu a les seves pròpies finques, «varen ser els germans Tomeu i Pep Crespí ‘Cotxoroi’ i en Sebastià Torrandell ‘es Siulet de na Bea’, que varen arribar a produccions importants en les seves respectives explotacions; un cultiu que ha anat decaient a causa dels alts costos de producció» afirmava en Caimari.

En fer-li a en Toni Caimari l’observació que, coneixent-lo en l’ambient cultural on es movia des de feia 35 anys a través de la fundació ACA, molta gent se sorprendria del seu passat de productor agrícola a gran escala, en Toni va aclarir la seva ascendència pagesa, «jo vaig néixer al si d’una família, Can Falet, propietaris de diverses finques que explotaven ells mateixos o donaven en parceria, si bé per la meva curta edat no vaig arribar a participar en les feines del camp. Però, com tot pobler, he viscut de prop les il·lusions i penúries dels pagesos del meu poble els anys 60 i 70 quan jo treballava en el negoci de drogueria i ferreteria que varen decidir instal·lar els meus pares, mentre els meus germans estudiaven, un de capellà i una altra medicina i la meva germana música».

La passió per la música li venia a en Caimari des d’al·lot i això li causà algun problema familiar que preferia oblidar o, més aviat, agrair, ja que es veié obligat a abandonar la seva llar paterna i buscar-se altres mitjans de vida, com els que hem comentat. «En cap moment vaig deixar de dedicar-me amb gran passió a la música, començant des d’al·lot. Tant és així, que devers l’any 1984, amb 40 a l’esquena, vaig decidir que havia arribat el moment d’escollir entre la música o els negocis i no vaig haver de meditar-ho gaire. Vaig produir les meves primeres composicions i vaig començar amb el projecte de la fundació ACA, del que mai m’he penedit, ni me’n penediré mai.”

De la biografia personal i musical de n’Antoni Caimari Alomar, de la seva gran activitat i valuós llegat cultural, en queden moltes coses per explicar, així com dels interessants projectes en què va treballar, però avui ens centrem a rememorar aquella iniciativa pionera que no deixà de cridar l’atenció i la curiositat, ja que es tractava d’un cultiu, el de la maduixa, desconegut a l’illa i molt manco consumit habitualment.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt