Ara llegint
La gran aventura de l’exportació de patata poblera a Londres a la primavera de l’any 1927

La gran aventura de l’exportació de patata poblera a Londres a la primavera de l’any 1927

Agonitzava maig i sa Pobla començava a recuperar el pols de la normalitat, com si es fes la calma després d’uns llargs i durs dies d’autèntic frenesí, tant al camp, com als magatzems dels comerciants, als seus despatxos, i pràcticament en tots els sectors laborals del municipi (transportistes, industrials, comercials, oficines bancàries i altres). També tràfec en els molls, primer al de Palma i més tard en el d’Alcúdia. Patrons i obrers, centenars de jornalers dels pobles de la comarca i immigrants peninsulars temporers, arribats per a l’ocasió, alteraven, amb la seva frenètica activitat abocada en les tasques de l’exportació de patata al Regne Unit, el batec del cor d’un poble, lliurat en cos i ànima a la voràgine de “s’exportació”. Aquest tràfec començava a mitjans d’abril i finalitzava amb el mes de maig. Ens situem en els últims de la dècada dels anys vint i començaments dels trenta, fins a finals dels setanta, quan la campanya d’exportació va començar a experimentar un canvi en tot el seu procés.

Els primers anys d’exportació de la patata a Palma en tren

L’aventura de l’exportació de patata poblera a Anglaterra, va néixer amb la primavera de 1927 i continua avui; però amb un altre ritme, amb diferents mètodes, diferents tasques amb la introducció de noves varietats. Amb diferent calendari i l’obertura de nous mercats a bona part del continent europeu, cadascun amb les seves pròpies demandes o exigències entorn del producte.

Els arxius municipals i de les publicacions locals i regionals, són una valuosa font d’informació a l’hora d’embastar la història de l’exportació de la patata de sa Pobla al mercat britànic i per valorar el que la mateixa ha suposat, i suposa encara, per al teixit econòmic i social d’un poble, potser pioner a Mallorca en transaccions comercials de productes agrícoles amb països estrangers. No oblidem que abans de la patata, sa Pobla ja havia experimentat, amb èxit, l’exportació de la seva producció de mongetes a diferents mercats.

Pere-Antoni Aguiló, impulsor de l’exportació de patata poblera a Anglaterra, l’any 1927

La publicació local “El Terruño” (1927-1929) va ser el primer mitjà de comunicació, escrit en castellà, que es va fer ressò, detalladament, de la, llavors, estranya i arriscada aventura empresa per l’espavilat comerciant de productes agrícoles, el pobler Pere Antoni Aguiló Bonnín de “Can Pere -Antoni “(sa Pobla 1874-1955), de sembrar la varietat de patata primerenca anglesa “Royal Kidney” (ronyó reial), aconsellat per un col·lega i amic català, de Mataró, amb el qual mantenia relacions comercials, “Aquests dies han estat a Sa Pobla importants productors i comerciants de Mataró, regió que produeix en gran escala la patata anglesa i que constitueix la principal riquesa d’aquella localitat. Han visitat el nostre terme municipal i han quedat gratament sorpresos de l’esplendidesa dels nostres cultius. Segons notícies s’ha noliejat un vapor pel 25 d’abril vinent per a l’exportació a Londres de la nostra patata”, publicava la revista en la seva edició de 27 de març de 1927.

Cal assenyalar que la localitat catalana de Mataró ja havia experimentat el cultiu de la varietat anglesa per allà l’any 1910, ja que era la que s’adaptava millor amb vista a l’exportació i que va fer que en 1932 es declarés, obligatòriament, la denominació d’origen Mataró per al tubercle de tal varietat produït a la comarca mataronina i zones limítrofs.

Una altra informació en el número vuit de l’esmentada publicació, deia “No és estrany que el senyor Aguiló (D. Pedro Antonio) qui va ser l’únic que l’any passat va assajar aquest cultiu (la patata” Royal Kidney “), que aquest hagi suprimit el blat i altres plantacions que solien alternar en el nostre antic sistema. Hem visitat la seva finca emplaçada a “Són Señó”, i tota ella està sembrada d’aquesta classe de patata, oferint més aviat l’aspecte d’un deliciós jardí, que no el d’un prosaic hort de producció econòmica. El senyor Mas Balaguer [de Mataró] “creu que les nostres terres són molt adequades a l’explotació. El senyor Mas ens va dir: “Aquest nou cultiu serà la riquesa de la Pobla”.

Carros descarregant els sacs de patata als magatzems de la Cooperativa

La producció de patata primerenca de la varietat anglesa i la seva exportació al Regne Unit havia despertat gran expectació a sa Pobla, alhora que havia fomentat fermes esperances que comportaria prosperitat i riquesa per a tots els poblers. Així ho confirma un altre comentari aparegut a la revista local, que dona compte de la primera expedició del tubercle pobler cap a la Gran Bretanya, “La collita de patata primerenca ha començat amb gran activitat per embarcar la quantitat més gran possible en el vapor, que sortirà de Palma amb destinació a Anglaterra. Avui es cotitzen a 35 pessetes cent quilos (35 cèntims, quilo) … Hem tingut ocasió de parlar amb un (l’amo en Pere Antoni) de la comissió de comerciants d’aquesta vila que han tornat de Londres amb motiu de la remesa a aquesta plaça d’un important carregament de patata Kidney recol·lectada a La Pobla. Va ser portador d’aquest gènere el vapor Aragó de la companyia Transmediterránea … “, explicava la crònica.

Un altre article aparegut a la mateixa publicació, titulava “Amb vista a un filó”. I comentava; “Una important cascada de lliures esterlines s’albira a l’abast de la mà amb la introducció del cultiu de la” kidney “(blanca primerenca oriünda d’Anglaterra) a la primera recol·lecció es va procedir el dijous vinent… “. Aquell dijous era el dia 10 d’abril de 1927, data històrica per al pròsper esdevenir d’un poble que conserva amb cura i cuidava com un tresor el cultiu del tubercle, motor de la seva economia, font de la seva riquesa.

Comenta un altre article de la revista, que el comerciant Pere Antoni Aguiló i el propietari agrícola Pedro Serra Bennàssar, van ser els primers productors de patata “Kidney”, en els respectius horts de la seva propietat. La primera expedició va ser de 1.536 quilos i es va realitzar via Marsella i Barcelona.

El pas de la patata poblera per territori francès, amb el temps, va ser prohibit pel govern gal. Davant aquesta negativa, que suposava una gran trava per a l’exportació, segons figura en el llibre d’actes de la corporació municipal de sa Pobla, abril de 1937, l’Ajuntament en ple es va dirigir al governador Civil i al Ministeri d’Agricultura i al diputat Alejandro Jaume. Va ser precisament Jaume, casat amb una filla de la família poblera de Can Planas, qui va bolcar tot el seu interès en l’intent de solucionar el problema. Així i tot, en anys següents es van repetir les prohibicions franceses. Una altra vegada va intercedir l’Ajuntament davant el govern i el diputat Jaume. Però altres i més dificultats d’índole política, embolicaven el territori espanyol aquells dies d’aferrissada guerra fratricida.

A mesura que augmentava la producció, s’anaven obrint nous portals comercials. L’any 1929 es va fundar la ‘Protectora Agrícola Poblense’ i en 1937 es va crear la ‘Sociedat Cooperativa Agrícola Poblense’, alhora que van instal·lar sucursals a sa Pobla, empreses exportadores de la península, com Improver, Agama, Matutano …, al mateix temps que un bon grapat de poblers es van dedicar a fer de comerciants o intermediaris, obrint els seus propis magatzems. Aquest important creixement del sector comercial ocorria en la primera meitat del segle XX, amb la patata i la mongeta blanca, de “ganxet”, com a principals productes agrícoles a mercantilitzar. L’any 1937 es van obrir les portes dels grans magatzems de la ‘Cooperativa Agrícola Poblense’ (CAP), que en poc temps es va convertir en un monstre comercialitzador dels productes agrícoles del terme municipal i en la firma líder en l’exportació de patata, fins poc abans de la seva tràgica desaparició en 1990.

La dubtosa viabilitat de la CAP, per part d’un grup d’associats a aquesta, els va portar a fundar el 1978 la ‘Cooperativa Agrícola i Ramadera’ presidida per Martí Quetglas “Quic”, que, poc més tard, donaria pas a la firma comercialitzadora “Esplet SAT”, actualment un dels principals portals comercialitzadors de la localitat.

El tonatge de patata exportada, creixia d’any en any, amb millors o pitjors resultats econòmics per a l’agricultor, pendent diàriament dels preus que marcava el mercat anglès, que es coneixien a primera hora del matí, la qual cosa permetia al pagès decidir si aquell dia recol·lectava i lliurava el producte, o no ho considerava convenient, esperant una possible millora de preu els dies vinents.

Llargues cues de carros carregats de sacs de patates.

Plagues a part, com el míldiu, el “gadell” o el temut escarabat, un altre gran enemic per a la collita de la patata ha estat sempre la climatologia regnant en el seu cicle reproductiu; el vent i sobretot les gelades. Actualment les plagues es combaten amb l’aplicació dels productes fitosanitaris adequats i les gelades, es controlen, en el possible, amb les noves tecnologies.

Va ser a la dècada dels cinquanta i principis dels seixanta, quan es va produir, de forma esglaonada, un important augment de la producció de tubercle i es van enregistrar les xifres més elevades d’exportació. El 1954 van sortir 4.292 tones. En 1955, 5.580 Tm. El 1957, 4.616 Tm. El 1959, 9.910 Tm. 9.120 Tm. L’any 1961 i l’any 1962, van arribar a exportar-un total de 14.406 tones; considerable quantitat que més o menys es va mantenir durant els anys setanta.

El preu de mercat, suposava en aquells anys, i segueix essent avui, una altra incertesa de rendibilitat afegida al millor o menor resultat de la collita. No totes les campanyes, llançaven un balanç econòmicament satisfactori per a l’agricultor, ja que aquest ve depenent de les oscil·lacions del mercat receptor (oferta-demanda) i també de l’arribada al Regne Unit, en dates avançades (a partir de mitjans de maig), de patata d’altres competidors, bé de la península o d’altres països. Amb el temps, es va anar imposant el sistema de “lliurement a compte”, que consistia a fer que el pagès, lliurava al comerciant el seu producte, que cobrava a final de campanya, al preu d’arribada al mercat receptor, prèvia liquidació amb l’exportador de les corresponents despeses d’enviament, aranzels i marge comercial acordat.

D’aquella, que podríem considerar primitiva, exportació de patata no en queda res que s’assembli a l’actual sistema o metodologia de les actuals campanyes. Res queda d’aquelles rudimentàries eines i estris de sembra, reg o recol·lecció a espinada encorbat amb la mirada sobre els solcs. Ni de les “romanes” penjant d’un trípode de fusta per pesar els sacs o cistells a la mateixa finca. Ni de les legions de jornalers treballant en les marjals o magatzems. Ni dels carros de llanta metàl·lica tirats per les pe cavalleries. Ni d’aquells controls de pes i qualitat efectuats per José Sureda “don Pep des mostatxos”, de la Prefectura Agronòmica de les Balears. Ni es produeixen aquelles llargues i pacients cues de carros carregats de mercaderia per dipositar-la en el seu magatzem de destinació. Ni d’aquells combois de trens i camions que transportaven la mercaderia al moll de Palma.

Només queden, en la retina dels que van viure aquella època les nostàlgiques estampes d’una aventura que va catapultar sa Pobla cap a una etapa de progrés, que encara avui perdura. Amb imatges totalment diferents, però eficaços per perpetuar una de les millors fonts de riquesa d’un poble que fa cent setanta anys entregat, amb orgull, estima i dedicació, a un cultiu preuat i valorat molt més enllà de les nostres fronteres.

Passant control de qualitat

L’exportació avui

A partir dels anys noranta, les campanyes d’exportació de patata tenen el seu desenvolupament entre els mesos de febrer a finals de juny, segons la varietat, més o menys primerenca. La “Lady Christl” i la “Maris Peer”, coneguda popularment com a patató, són les primeres a recol·lectar per proveir el mercat anglès. Després els segueixen una amalgama de varietats destinades a diferents mercats de països nòrdics i de l’est, per acabar amb la varietat alemanya -de pell més fosca i groixuda- que es destina al país teutó.

Segons dades facilitades per les firmes exportadores locals, actualment són uns 80 els agricultors que es dediquen a la producció de la patata per a l’exportació, cultiu al qual destinen unes 70 hectàrees (4.000 quartons) que produeixen una quantitat de tubercle que aquests últims anys, depenent del rendiment de cada collita, oscil·la entre les 17 mil i les 25 mil tones. Segons dades de l’Agència Tributària, amb aquestes xifres, sa Pobla exporta, aproximadament, un terç del total de patata exportada pel nostre país.

Els portals o firmes exportadores, són actualment, a sa Pobla: Viuda d’Antoni Serra, Uco sa Pobla, Esplet SAT, Illa Camp, MateuExport, i Mercosemillas, abans Matutano la més antiga d’elles.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt