La nit que sa Pobla va ser “reina dels carnavals”
Aquesta setmana que finalitza, ha marcat el pas d’uns dies caracteritzats per la disbauxa a donar entrada a unes setmanes de, diguem més seriositat continència. Hem enterrat la sardina, com acomiadament dels carnavals per donar la benvinguda a la «Jaia Corema» amb les set cames que simbolitzen les set setmanes de Quaresma que ens conduiran a la Setmana Santa.
Aquests «darrers dies», com es deien els últims dies de carnaval, s’han viscut intensament i voletejar de les paperines del confeti i de serpentines multicolors i la música, han animat la bullícia, l’alegria i un ordenat desenfrenament de les rues, ruetes i balls diversos, propis del carnaval que traslladen als nostàlgics, entrats ja en anys, a una època en què els “darrers dies” reprenien, tímidament la resplendor festiva i alegre que havia enfosquit el repressor règim dictatorial de la postguerra.
Sa Pobla, aprofitant la controlada permissivitat governativa, que anava avançant tímidament a principis dels seixanta, es va anar convertint en cita obligada de visitants de tots els racons de l’illa, precisament per la ressonància que van assolir els balls de carnestoltes celebrats a la localitat, sempre amenitzats per artistes -músics i cantants- destacats del moment. Bé és cert que en aquella època, sa Pobla, anomenada el rebost de Mallorca durant la Guerra Civil, vivia, llavors, un dolç moment de desenvolupament econòmic i social.
Pels darrers dies, concretament el dimarts de carnaval de l’any 1962, mentre en un escenari amenitzaven el ball José Guardiola i el Duo Dinámico, en un altre ho feien Gelu, Alberto Cortez i altres figures del moment.
Però, abans dels anomenats “meravellosos anys”, conten les cròniques que, a principis del passat segle XIX, a sa Pobla, “els carnestoltes van adquirir gran popularitat social, gràcies, sobretot, a l’estament menestral”. Les associacions culturals, recreatives, penyes i clubs esportius, assumiren un rol important en l’organització de les rues i animadíssims balls de màscares, que ja atreien gent de tota Mallorca, i la fama de la qual traspassava les nostres fronteres.
Va ser en aquella època, encara de dictadura, quan dues dinàmiques societats recreatives locals, la “Penya Artística” i el “Moto Club”, rivalitzaven per a tornar a situar els balls de carnestoltes -però sense màscares- en la seva època de màxima esplendor, en el teatre Coliseum “can Pelut” i més tard en el modern i espectacular cinema Montecarlo. Totes dues associacions, en una encesa, però ben entesa confrontació, s’esforçaven per a oferir als seus socis els millors espectacles de l’època, sense regatejar esforços. De la seva mà van desfilar pels escenaris poblers artistes de fama nacional i internacional que travessaven el moment més reeixit de la seva carrera.
Nit apoteòsica
La vetllada del Coliseum d’aquell dimarts de carnaval de 1962, va resultar apoteòsica; gent arribada de tots els racons de l’illa va abarrotar el pati de butaques convertit en pista de ball, llotges, el bar instal·lat sota l’escenari, zona de camerinos i qualsevol espai del teatre. A recinte ple, van haver de tancar-se les portes i van ser moltes les persones que es van quedar, resignadament, sense poder gaudir d’un espectacle que es va perllongar fins ben entrada la matinada del Dimecres de Cendra.
L’arribada al poble del Duo Dinamico, a mitjan tarda del dimarts, havia desplaçat a un bon nombre de fans, que van anar a rebre’ls a l’encreuament de les carreteres Inca-sa Pobla-Alcúdia per a pujar-los en un cotxe descapotable i fessin la seva entrada triomfal al poble. En el teatre Principal “can Guixe” completament abarrotat, es va projectar la pel·lícula de la qual eren protagonistes, ‘Botón de Ancla’ i al final oferiren al públic assistent unes cançons en viu i en directa.
Per la seva banda, José Guardiola, qualificat pel seu to de veu, com el Franck Sinatra espanyol, va delectar al públic una mica més major, al qual a més, va sorprendre pel seu caràcter senzill, simpàtic, cordial i proper; arrodonint, així, una espectacular nit carnavelesca poblera, de la qual es van fer ressò els mitjans de comunicació regionals i nacionals, com va ser el cas de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona. Sa Pobla, aquella nit es va convertir en “reina dels carnestoltes”.
En aquella època, el poble i els seus habitants vivien i transmetien un estimulant esperit de vitalitat i una generositat que sempre els ha caracteritzat, llavors, fruit d’un estat de benestar aconseguit a base de treball, esforç i tenacitat que es reflectien en els esdeveniments festius de les diferents èpoques de l’any: Sant Antoni, els carnestoltes, Pasqua o Sant Jaume. Eren uns altres temps.