L’ahir de les festes de Sant Jaume a sa Pobla (i VIII)

L’espectacle festiu més ressonant fou la programació de la recreació històrico-musical “Districte 54 sa Pobla”, l’any 2004, per iniciativa del dinàmic regidor de festes Arnau Rayó. Es tractava, segons el programa de “una recreació màgica i espectacular, de la mítica discoteca de Manhhatan de Nova York dels anys 70 Studio 54”. Es programaren diferents actes relacionats amb el tema durant la setmana del 10 al 17 de juliol; des de conferències, documentals, pel·lícules  i concerts de la música que sonava a la llegendària discoteca nord-americana.

   L’any següent, 2005, “Districte 54-Sa Pobla” va retre un homenatge a Elvis Presley, amb motiu del seu setantè aniversari, amb l’objectiu “d’acostar-nos a la figura del mite del Rei del Rock, a partir d’una sèrie d’activitats destinades a recuperar part de l’univers vital i artístic d’Elvis, evocant la màgia irrepetible de la seva música…” resava el programa promocional de l’esdeveniment que acollia distints actes celebrats entre els dies 8 i 16 de juliol, que tingueren una gran acollida.

   Dins la mateixa temàtica de la música universal que es creava als Estats Units els anys 70, 80 i 90, i que interpretaven figures llegendàries d’aquella època, del 8 al 15 de juliol de 2006 “Districte 54-Sa Pobla” va retre homenatge a “la llegendària ciutat de Nova Orelans, precisament quan està punt de complir-se un any de l’arribada de l’huracà Katrina i dels seus gravíssims efectes sobre la capital  cultural dels Estats Units (…) la pàtria de Truman Capote o Louis Amstrong (…)” escrivia l’esmentat regidor de festes Arnau Rayó a la presentació del programa d’actes.

   Per aquests espectacles, es recreaven distints carrers i places del poble amb decorats i objectes representatius de llocs emblemàtics d’aquella ciutat, com “Bourbon Street”, el “Preservation Hall” o una impressionant exposició de motos “Harley Davidson”, al mateix temps que s’oferien concerts de música pop i rock…

   L’any 2007 el Districte 54, va anar dedicat a “La Movida”, en dos escenaris diferents. A la Plaça Major, hi actuaren els grups musicals “Escuela de Calor”, Miguel Vera DJ, Juan de Pabos DJ, Joan Campos DJ, Parrús DJ i Xim DJ. I al carrer Nostra Senyora de Lourdes, avui Plaça Alexandre Ballester, hi tocaren, “Aviador Dro”, “Donde estabas tu” i Pep Cuevas DJ.

   L’any 2008, l’espectacle va anar dedicat a “La edat de oro”, amb l’actuació dels DJ Biel Ferriol, Parrús i Xim, a la Plaça Major. I de “Fire”, “Sitdownpussy  i “DJ Capitán Groovy, al costat de l’església.

   L’any 2009, es va retre “Tribut a Michael Jackson”. El programa de festes ho anunciava així; “A la Plaça Major , a l’escenari Súper pop, hi actuaran Alquimista DJ, DJ Parrús, DJ Xim, Bil&Ferry. A les 0,4.00 h. Actuació dels Jackson Five. Al costat de l’església, a l’escenari Lolly Pop, Beach Party, amb Jimmy Jota DJ, Toni Estévez DJ i Antàrtic Djs. A la Plaça del mercat, a l’escenari rock place, a les 22 h. actuació dels grups  The Othersky, One Face, Waiting The Widow, Black Voltors (Tribute Pantera), Sin Destino, AC/Dc Tribute. Fi de festa amb tots els djs, a l’escenari súper pop.”

   El celebrat l’any 2009, va ser el darrer Districte 54 “únic, especial i inimitable” com es va anunciar el de l’any 2005. Aquell espectacle tan original i benintencionat per part dels que emprengueren la iniciativa, va morir d’èxit. En poc temps es va convertir amb un espectacle multitudinari, que generava comportaments incívics i molestos, criticats i denunciats  pels veïns del poble. Comportaments i queixes que feren que els responsables del Consistori que presidia com a batle Joan Comes i Reus “Carrasquet”, amb bon criteri, deixessin de programar-lo, substituint-lo per altres concerts musicals més modestos i menys molestosos, que també eren del gust dels joves amants  d’aquells estils musicals de moda.

Gastronomia

   No es pot parlar de festes, populars, patronals o tradicionals, sense fer una referència a la gastronòmica típica que acompanya a aquestes. Si a sa Pobla les coques i espinagades formen part de la gastronomia santantoniana, les panades rubiols i la cassola o el frit de freixura de les festes de Pasqua; per les festes de Sant Jaume no hi podia mancar a la taula de les famílies pobleres l’arròs sec o de calderó i el pollastre, endolcits amb una coca bamba o de Sant Jaume, mullada dins un tassó d’aigua amb neu, o d’aigua fresca de la cisterna.

   Arribats a la plaça, era costum refrescar-se amb una gasosa fresca treta de dins uns cubells grans plens de botelles i trossos de gel de la fàbrica d’en Arnau Florit o amb un bon tassó d’aigua amb neu de Can Calent, d’en Poi o d’en Fideuer. 

Les festes avui

   Fins aquí el que hem contat de l’ahir de les festes, ara de “Santa Margalida i Sant Jaume” de sa Pobla. El que eren, des de principis del passat segle XX fins als finals de la primera dècada de l’actual centúria. Amb la ullada cap enrere que hem pogut fer a través dels programes de les festes que es guarden a l’arxiu municipal, i altres documents que han arribat a les nostres mans. Hem intentat reflectir la seva tradició i evolució, canvis de costums, de divertiments i, també, recordar importants esdeveniments puntuals succeïts en el marc de les festes, com la inauguració de l’enllumenat públic o l’accidentat vol de Salvador Hedilla. Uns costums, unes tradicions populars, uns fets, molts dels quals desconeguts per les actuals generacions, però que encara romanen, amb marcada nostàlgia, dins la memòria dels que hem tingut la sort o el privilegi d’haver traspassat la frontera d’aquella que anomenem tercera edat.

    No crec que em costés massa parlar de l’avui de les nostres festes, vistes des de la meva personal perspectiva que, crec no equivocar-me, és més o manco la mateixa dels poblers i pobleres de la meva generació. Una opinió, de l’avui de les festes, que comparteixo fil per randa com la que va expressar al seu article publicat al llibre “Moments del Passat” (Edicions Albopàs. Desembre 2011) el mestre i anyorat amic Alexandres Ballester, que tantes i tan bones històries ens va contar durant anys a diversos mitjans de comunicació i que ara són font d’informació, com ho són, des d’anys enrere els programa de festes de Sant Jaume que hem consultat per l’elaboració d’aquests reportatges «L’ahir de les festes de Sant Jaume a sa Pobla»

   Va escriure Alexandres Ballester al seu esmentat llibre:

Els temps, i més els darrers anys, amb la força emergent de la joventut, de les seves preferències i estils de viure i de divertir-se, ha canviat, ha transformat el sentit de les festes populars, patronals o tradicionals. Tot això de l’origen sagrat i agrari de les nostres festes, al jove d’avui en dia li sona a llatania llunyíssima.

   Les generacions més joves no volen festa en el sentit de festa, volen sarau, bauxa, batibull, renou, alcohol, una comunicació ràpida i plaent.

   Aquest fenomen no s’ha donat únicament a sa Pobla, s’ha donat i es dona a escala mundial. I sembla que, a curt termini, no te solució viable ni civilitzada.

   Eminents sociòlegs interessats per aquesta qüestió, com Gilles Liporetsky, entre altres reflexions, diu que ‘esteim vivint l’imperi del qual és efímer, de certa durada, d’un sol ús, un vestit, una aventura, un amor, una cançó, una moda. Tot passa massa aviat , quasi no tenim temps, ni temps per dedicar al temps de la festa. L’embrutament salvatge de l’alcohol (i altres herbes hi afegeixo jo) distorsiona les festes.’

   I això són festes, fer i no saber el que es fa? On és la diversió, en l’alineament del licor i de la multitud que aminora i disfressa la timidesa de cada persona? El grup per a divertir-se a una festa el qual tot és artificial, la mateixa alegria que volen ostentar el jovent d’avui en dia sona a escapativa d’una educació que no els agrada, i s’inventa paraísos per unes hores, que, fent-los oblidar de si mateixos, el darrer que ha de fer una persona que, sensitivament, vol gaudir d’una festa, d’una revetla, s’obliden de la realitat que els envolta. (…)

   Els costums, les festes s’estan transformant amb una rapidesa que la història fa uns anys no coneixia. Hi ha molts de factors econòmics pel mig de l’aparent diversió que ens arriba, interessos de propaganda de determinats conjunts musicals, promocions estel·lars…

   Hi ha un desenfrenat consumisme i, al mateix temps hi ha una manera de diversió entre el jovent que no en poden pagar les consumicions a locals de categoria.

   Però és que tot ha donat un canvi espectacular. La gent, sobretot el jovent, vol consumir apuradament les etapes de la vida, abreujar-les, fer-les més curtes, més intenses i s’obliden que, en la deformada intensitat es perd el que era l’essència de la festa , senzillament: tenir temps, temps per gaudir de la diversió. (…)