L’ahir de les festes de Sant Jaume a sa Pobla (II)
Seguim el nostre recorregut per l’ahir de les festes de Sant Jaume de sa Pobla -cal recordar que abans no es celebrava la de la Patrona Santa Margalida, i sí era festiu el dia 26 de juliol Santa Anna-. Un recorregut que feim a través dels programes que es conserven a l’Arxiu Municipal.
Exposició de programes
Per iniciativa dels responsables de l’Arxiu Municipal de sa Pobla, Isabel Crespí i Pere Perelló, des de el passat dia 12 i fins el proper 28 d’aquest mes de juliol roman oberta als baixos de la Casa Consistorial. Una exposició que baix el títol de ´´Els programes de de festes de Santa Margalida i Sant Jaume: una passejada per la història´´, ens mostra l’evolució històrica, des de 1897 fins a l’actualitat, de la programació festiva de la vila poblera.
El programa més antic que es guarda a l’Arxiu Municipal data de l’any 1897, i a partir d’aquell any, podem saber quines eren les preferències festives i d’esbarjo que s’anirien imposant generació rere generació, sabem quines eren les costums i les tradicions. I través dels anuncis publicitaris que es començaren a publicar al programa de les festes de 1918, ens podem adonar del progrés agrícola, comercial, industrial i domèstic que s’anava imposant.
Al mateix programa de 1918, editat per la «empresa Soler de anuncios» de Palma amb un format tríptic reduït de 15×9 es publicava un article, il·lustrat amb fotografies de distints indrets del poble i paratges del terme municipal que, llegit, avui, ens descriu com era sa Pobla ara fa cent sis anys. Deia així:
La Puebla
Situada en el centro de fértil llanura unida por ferrocarril, con la Capital y por carretera con los puertos de Alcudia y Pollensa, la villa de La Puebla ocupa hoy día el primer lugar en su producción agrícola. Sus habitantes, agricultores en su mayor parte, se distinguen por su laboriosidad y su iniciativa no perdonando ocasión ni sacrificio para dotar a sus fincas de los más modernos aparatos agrícolas y adoptando los métodos de cultivo más adelantados.
Consta La Puebla de 7.092 habitantes, estando situada a 12 Kms. De Inca a cuyo partido (judicial) pertenece. Su principal cosecha son las alubias de las cuales se exportan la mayor parte, siendo muy celebradas por su buena calidad; cosechándose así mismo patatas, cereales cáñamo, arroz, hortalizas frutas y forrajes. En su término existen unos terrenos pantanosos, llamados La Albufera en donde se cultiva el arroz, siendo su cosecha muy abundante.
Recientemente se ha montado en La Albufera una fábrica de papel, en cuya elaboración se utiliza el cañizo, que cubre sus extensos canales y acequias.
Siendo La Puebla de fundación un tanto moderna, no existen edificios dignos de mención por su antigüedad. La mayoría de casas son de un solo piso, existiendo no obstante algunas suntuosas moradas con buenos edificios. Sus calles son rectas y espaciosas en el centro de la población, existiendo una anchurosa plaza rectangular de grandes proporciones y hermoso aspecto, se halla situada la Casa Consistorial y la mayoría de establecimientos y centros de recreo, celebrándose en ella los domingos el mercado semanal, siempre muy concurrido. Posee Administración de Correos y Servicio de Telégrafos.
Un buen servicio de diligencias une a La Puebla con los Puertos de Alcudia y Pollensa, enlazando con el ferrocarril que pone a La Puebla en comunicación con la Capital y con los más importantes pueblos de la isla. Desde La Puebla pueden efectuarse excursiones en carruaje a La Albufera, cuya visita recomendamos y a Pollensa y Alcudia.
En la actualidad existen seis fondas, en donde pueden pernoctar: Fonda del Ferrocarril-Bernardino Campins, fonda de Europa de Sebastián Franch, fonda del Comercio-Magín Ramis, fonda C’an Reala, fonda de Europa de Antonio Sureda, fonda de Mateo Reynés, antes Ca’n Mandilego.
Corregudes de bous, curses pedestres, curses de cavalls i berbenes
Repassant els actes festius que més entretenien i agradaven als poblers i pobleres dels passats segles XIX i XX, destaquen les curses de bous ¨toros¨, curses pedestres, curses de cavalls, balls de pagès i més tard berbenes, concerts de bandes de música, els partits de futbol, a partir de l’any 1924. Per altre banda, cal tenir amb compte la gastronomia que caracteritza a totes les festes del calendari. A sa Pobla, per Sant Jaume, no podia mancar a taula l’arròs sec o de calderó i el pollastre o la porcella rostits, endolcits amb una coca bamba «coca de Sant Jaume», mullada dins un tassó amb aigua amb neu, o simplement amb aigua fresca de la cisterna, abans de que arribessin les geleres.
Arribats, ben mudats, a la Plaça, era costum refrescar-se amb una gasosa fresca treta de dins un cubell amb gel de la fàbrica de Arnau Florit, o amb un bon tassó d’aigua amb neu de Can Calent, d’en Poi o d’en Fideué.
Continuarà
ELS TOROS
Tot i que el consistori de sa Pobla, fa un temps, es declarés oficialment “municipi antitaurí”, ningú discutirà la gran, jo diria que apassionada, afició dels poblers del segle passat i ja l’anterior per les curses de bous o el que se’l vulgui anomenar -paròdies, charlotades, becerrades, novillades, “festivales taurinos” o “galas de tarde”- que es celebraven per les festes de Sant Jaume, fins l’any…?Tan és així que l’any que no hi havia “Toros” quasi es produïa una manifestació popular en contra del batle i tots els membres del consistori. El Toros, així en majúscula, constituï en el plat fort de les festes i, com podrem veure, als programes de festes i cartells apart, s’anunciaven de manera força resonant.
Al primer programa que es guarda al nostre arxiu municipal, manuscrit i que reproduïm literalment al començament d’aquest article, ja veiem anunciada una “corrida de toros al estilo del país”, a les cinc del capvespre del dia 24 de juliol, que va ocasionar un dèficit de 121,40 pessetes. I així, any rere any, es celebraven curses de braus, excepció feta d’alguns, que com em dit, no agradava gens al poble en general i ho criticava.
Un article de Bartomeu Siquier Serra “Mestrés”, metge i escriptor, publicat al programa de festes de l’any 1970, enceta el mateix, dient dels toros per les festes de Sant Jaume;
Plat fort de les festes de Sant Jaume era la paròdia de la cursa de bous en la que endemés del que pretenia esser la part seria hi havia sempre la bufonada a càrrec d’un director de lluita i una quadrilla d’aficionats del poble. Ens ve immediatament a la memòria el “Charlot Marino” i el pobler “Paquito de Nador” com a personatges destacats d’aquest espectacle taurí. La plac eta estava formada de manera circular per un entrecreuat de taulons i enrevoltant ella un tancat de carros entrellaçats un en l’altre formant palcos on s’hi colocava la gent. Darrera aquests (palcos), encara n`hi havia d’altres, construïts damunt columnes de cantons que sustentaven una espècia de plataforma de taulons destinada al mateix fí i a la que s’hi pujava per una escala de gat, si bé a vegades protegida per una barana. L’emplaçament solia esser darrera l’Escola Graduada de nins en els terrenys que antigament eren coneguts com la tanca de Ca’n Verdera; devers el molí de ca’n Curt avui ja desaparegut i que taponava el carrer Goleta, i més recentment al capdamunt del carrer Ric, si bé creim recordar haver-la vista en el mateix camp de futbol de Sa Fortalesa i en el lloc ja urbanitzat avui, més enllà del Mercat darrera l’edifici municipal de Ca’n Garroví.
Si bé no disposam d’una data concreta de quan es va celebrar a sa Pobla la primera cursa de braus l’amic Joan Campaner, immers sempre dins tasques d’investigació sobre la cultura popular local, ens facilita documentació, que acredita que l’any 1878, i no precisament per Sant Jaume, si no el dia 15 de setembre, no se sap ben bé per quin motiu, es va celebrar una cursa de bous que resultà prou accidentada a causa de la mala qualitat dels bous que s’havien de lidiar, el que va provocar la suspensió de la festa, a més de la incautació dels braus i la recaptació feta en taquilla. En vista dels fets feren que el consistori se reunís en sessió ordinària el mateix vespre, per prendre les decisions que consten a l’Acta municipal i que Alejandro Cuéllar ho contava així, redactat amb una gràcia que no té desperdici, al “Boletín de Información Municipal”;
(…) Salió el primer toro del toril. Un toro de desecho, descastado, apático, enclenque. Acudieron los mozos de la cuadrilla, intentando algunas faenas de capa. El pobre animal no quiso enterarse y, escurriendo el bulto se hizo el desentendido. Insistieron los peones …Pero el resultado fue el mismo. La gente protestó; intervino el “matador”. Pero nada. El bicho permanecía impasible. Le dieron muerte de mala manera.
Otro toque de clarín y aparece el segundo. El resultado fue idéntico: Ni capa, ni banderillas, ni nada. Por lo visto eran, los dos animalitos, primos hermanos y se habían pactado de antemano. Su muerte fue una de las muertes más tristes, más desgraciadas de cuantas han ocurrido en nuestros improvisados ruedos. La gente gritaba, los toreros se encogían de hombros y nuestro alcalde, dando muestras de su autoridad, hizo circular las órdenes secretas que los incidentes reclamaban.
Si no hay quinto malo, tercero sí lo hay, porque el tercer toro de la tarde fue más apático, anémico y manso que sus antecesores. Aquí el público salió de sus casillas. Los toreros trataron de encogerse de hombros…¡Peor! El escándalo se avecinaba. Las protestas crecían. Algunos objetos fueron arrojados al ruedo. El toro, asustado, arriconado, contemplaba el desastre con ánimo resignado. Y, naturalmente, ocurrió lo que debió ocurrir: El Sr. Presidente, antes de que el alboroto pasara a mayores, suspendió la corrida.(…)
La segona part del article conta, que el mateix vespre es va reunir el consistori en ple, baix la presidència del batle Gabriel Comas Llabrés. El tinent batle, que era el president de la cursa de bous, va exposar els fets ocorreguts a la plaza;
(…)“dando cuenta al vecindario que el Empresario había engañado al público representando toros que ninguna condición tenían para ser lidiados, había dispuesto el decomiso e incautación de los mismos a fin de repartir la carne entre los pobres de la localidad y que el producto de las entradas sería, iguaslmente distribuído para atenciones benéficas (…)
Seguidament el tinent batle va fer entrega, pel seu dipòsit, de les següents quantitats de doblers: 702 reials de velló, recaptats en taquilla. 670, proedents de Pedro Andrés Aguiló. 573’50, procedents del propi empresari de la cursa, y 199 reials de velló de les entrades venudes a Pollença. En quan a la carn a repartir entre els pobres, com que aquests no devien esser gaire i haguera resultada excessiva repartir-le tota, es va acordar vendre el sobrant al públic al preu de dos reials el quilo.
Però la cosa no acabà aquí, doncs;
(…) En estos menesteres estaban nuestros Ediles -reunidos ceremoniosamente en el Salón de sesiones- cuando en una de las puertas del mismo asomó la cabeza de uno de los peones de la cuadrilla. Estaba pálido, desencajado. Pidió permiso para entrar. Y el alcalde se lo concedió, preguntándole qué es lo que quería. El hombre, en voz baja, afónico, con gran vergüenza expuso, tras laboriosos rodeos, que tanto él como sus compañeros de cuadrilla, eran personas modestas; tan modestas que se hallaban sin recursos suficientes para regresar a Palma y que, en vista del desastre económico que había sufrido su Empresario, solicitaba un donativo (…) los concejales se mostraron magnánimos y sin más entregaron al pobre hombre cuatro duros para que pudiera, junto con sus compañeros, regresar a su casa (…)
Acabada la sessió plenària, el batle no degué quedar molt tranquil -segueix contant Cuéllar- ja que va pensar que l’empresari, una vegada calmats els ànims, protestaría contra la incautació dels bous y dels doblers recaptats. Per això es va posar en contacte amb ell per tal que firmés un document renunciant als seus drets que, resignadament rendit, va signà el tal Lluís Ballester Pizá, que era el nom del referit empresari El mateix vespre, 53 pobres rebían de mans dels propis regidors la carn dels bous descastats.
Quan pareixía que tot ja estava resolt, es va obrir un altre episodi a l’història d’aquella accidentada cursa. Pasaren uns dies i Ballester va recapacitar y va dirigir una instancia al governador civil, per desdir-se del que havía firmat davant el batle. El governador, però, va denegar la petició al empresari taurí i així ho comunicà al batle de sa Pobla, al mateix temps que també li comunicava que accedía, “a la súplica de la Corporación por la cual se le había interesado permiso para destinar los fondos incautados a las obras de reparación del cementerio”
E virtud de tal autorització gubernamental, l’Ajuntament, en la sessió celebrada celebrada el día 13 d’octubre del mateix any, va acordà que, “dicho dinero como primera inversión se manden construir unas barreras de hierro para el portal de entrada del cementerio mientras que su coste no exceda de ochenta duros.”
Mirau per on i com, una accidentada corrida de toros, celebrada aquell 15 de setembre de 1878, no se sap per quín motiu, es va esdevenir amb una corrida de beneficència, tant pel fet de repartir la carn dels bous amansats entre els pobres del poble, com per poder posar unes noves barreres al portal d’entrada del cementeri.
Són bastantes, i també algunes molt curioses, les referències o comentaris que, sobre les curses de braus hi podem trobar a la revista Sa Marjal, sempre amb el tò crític i irònic del Vicari Parera;
Joriol. Die 24.- Seguint la costum d’altres anys a la tarda se toreyen dos bous y una vadella en la plaça de toros formada de carros, ahon ey assisteix tot es poble (…)
Die 25.- Es Batle Corró a conte seu regala a n’els pobres sa vadella que val 200 pessetes, y aquest acte de generosidat es alabat ferm per tothóm (…)
Tretze anys més tard, el 24 de juliol de 1922, la mateixa revista conta;
Avuy a les cinc tarde hey ha una corrida de toros de Son Sant Martí: un d’aquests agava un tal Tortillo el potetja rompentli una costella y fentli algunes llagues: ey assiteix una gran gentada y també molts d’esterns a los quals crida molt l’atenció el veure com molts i moltes duen una botella de seca (cazalla) i de tant en quant xarumben. ¿Encara haguesin pogut estar altres deu anys a fer un espectàcle tan bárbaro! (…)
Poc variaven els actes programats per les festes de Sant Jaume de cinc anys després, d’aquell primer programa manuscrit. El 1902; toros amb braus de la ramaderia de Son Sant Martí, música i focs artificials, el dissabte del sant dia 24. Cursa d’homes i cavalls en es Cós el día 25, balls populars el capvespre, i il.luminació i balls el vespre. I el dia 26, Santa Ana, curses en es Cós el matí, balls populars el capvres, i il.luminació i balls el vespre, a la Plaça.
Quan parlam d’il.luminació, cal recordar que a aquells anys encara no havia arribat l’enllumenat elèctric al nostre poble, que es va estrenar, precisament, per les festes de Sant Jaume de 1912. Per tant, l’enllumenat de la plaça i alguns carrers de la població era de gas acetilé.
A final de la primera dècada del segle XX, observam com les festes s’anuncien com “Fiestas Populares con motivo de la festividad del Apostol San Jaime”, però mai com a festes patronals, a expeció de alguns anys, tal vegada per errada o desconeixement de la comisió de festes de torn.
L’any 1910, les festes començaren el dia 23 de juliol amb una cursa de bous a càrrec de la “Cuadrilla que dirige Jaime Clar (a) Moreno, previo permiso de la Autoridad Superior.”
Se lidiarán y serán muertos a estoque tres novillos en la pintoresca plaza que solo para este efecto se construye en el Campo. Es gratis para todos los espectadores y solo se permitirá la permanencia en en los carros ó palcos propios de particulares con el consentimiento de sus dueños, quedando por tanto prohibida la estancia debajo de los palcos, en el espacio comprendido desde los carros a la Valla, y en el redondel. Amenizará la función la banda de Música.”