L’Alzinar: Cops, sang i més de 20 ferits a la pacífica manifestació

• La policia no ens deixava entrar a Ses Voltes que, en aquell moment, encara estava més de mig buida, i teníem el corresponent permís per acabar la mani, i llegir el manifest dins Ses Voltes.

• Empesos per la multitud envestírem el cordó policial fins que vàrem aconseguir rompre’l, i en la refrega, desgraciadament vaig començar a sagnar, com es veu a la foto de portada.

• Això va fer que molts s’encoratgessin, passàrem i finalment omplírem Ses Voltes.

• La policia, en sentir-se superada, demanà reforços i enviaren furgonetes replenes d’antiavalots, armats de cap a peus, amb porres, escuts, cascs, escopetes que, esperaren que acabés la mani, per carregar contra la gent, quan sortia cap a l’Hort del Rei, i se va armar el caos, de veritat! Quan realment la protesta havia estat completament pacifica fins al final.

• Els que sortírem cap a dalt Murada ni tan sols ens vàrem assabentar de la repartida de porrades i bales de goma.

• La resposta policial va ser completament desproporcionada respecte al risc real: zero. Va ser una autèntica revenja, una autèntica salvatjada!.

• Hi ha moltes, moltíssimes imatges i gravacions que mostren cops (amb molta de mala llet) contra persones indefenses, entre ells un fotoperiodista, que va rebre un cop de porra al cap (aquestes accions estan completament prohibides per la llei), mentre treballava, i que aparentment no oferien cap resistència.

Rodríguez: “Les imatges són inacceptables, i les càrregues foren desmesurades i violentes.

És molt més que significatiu que el propi delegat del Govern a les Illes, Alfonso Rodríguez Badal (PSIB-PSOE), responsable polític de les forces de seguretat de l’Estat, hagi declarat públicament, al seu moment, que les imatges són “inacceptables” i que les càrregues van ser “desmesurades i violentes”, anunciant una investigació per determinar què va passar i si hi ha responsabilitats, anunciant també que no dimitiria del càrrec, a pesar de les peticions dels 70.000 manifestants, i no dels 25.000 en que xifrà la Policia Nacional (devia ser el número al que esperaven repartit llenya?).

Cantar, tots plegats la Balanguera, espontàniament, i que en acabar et facin una càrrega no és cap casualitat.

Tots els ciutadans, i en aquest cas concret, tots els mallorquins, mereixem tenir unes forces i cossos de seguretat que ens garanteixin els nostres drets fonamentals legítims, amb el sagrat dret de manifestar-nos, i protestar, quan ho trobem oportú, pesi a qui pesi (mancaria més!) i més en aquest cas en que la manifestació estava degudament autoritzada; i no aquesta lamentable tropa (al menys la majoria) que ens fan recordar els horrorosos grisos del temps del tío Paco.

La brutalitat de les càrregues de la Policia Nacional d’aquest passat diumenge, a Ciutat, contra els manifestants, i l’emmanillament vexatori de dues activistes a Santa Maria, el passat dimecres, dia 15, per part de la Guardia Civil, injustificables i fora de tota proporció en els dos casos, no responen a les pautes d’actuació de la policia democràtica d’un “teòric” Estat Democràtic.

Com comentava un col·lega aquests passats dies:

“Mantenir l’ordre públic dins el nostre estat, ben diferent que en les democràcies de veritat, no és pensar que una manifestació arribi al final. És dissenyar els mitjans per contenir-la, protegir-la, presumint que qualsevol manifestació pot ser un perill. I aquesta diferència –heretada d’aquell franquisme, amb el qual no s’ha volgut trencat mai– ho és tot. El dispositiu origina l’incident que després justificà el mateix dispositiu. Ho hem vist tantes vegades que hauria de ser un teorema i ensenyar-se en les escoles.

“Plor i lament, de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal!”

(Miquel Martí i Pol)