L’Alzinar: Jiaogulan, herba xinesa de la immortalitat

Herba xinesa de la immortalitat.

Fa un parell d’anys, a s’Olivar de Sa Figuera, a partir d’una mini branqueta, de Jiaogulan (Gynostemma pentaphyllum), que caigué a les nostres mans, tenim ja un arbret d’un metre d’alçada, d’aquesta planta aromàtica enfiladora, també coneguda amb el curiós nom de “Herba de la Immortalitat” o “Ginseng de 7 fulles” i “Ginseng del Sud”, pels seus beneficis similars, i en moltes coses superiors, a la planta del Ginseng, i de la que fa molts de segles els xinesos es fan infusions amb les seves fulles, que allarguen  la vida a qui les consumeix de forma habitual.

El primer vincle escrit amb el Jiaogulan fou del príncep Zhu Xiao, què nasqué el 1361, sent el seu pare l’Emperador Hongwu (1328-1398), el fundador de la Dinastia MingZhu Xiao, que va escriure el Jiuhuang bencao des de 1403 a 1406, per tal d’alleujar els sofriments de la gent xinesa que passava tanta fam en aquells durs temps.

El Jiaogulan és una herba originària de Guizhou, província muntanyosa del sud-oest de la Xina, que creix en estat salvatge a les regions del sud de la Xina, Tailàndia, Japó, Vietnam i Corea.

Per aquells indrets, des de temps immemorials, l’herba xinesa de la immortalitat, d’un gust molt agradable, es fa servir per combatre el colesterol alt, la pressió arterial alta, i per millorar molt sensiblement la funció cardíaca. Igualment per enfortir el sistema immunitari, augmentant, al mateix temps, la resistència a l’estrès ambiental (com un adaptógen), millorant la memòria i prevenint, també, la caiguda dels cabells.

Altres usos inclouen el tractament de la manca de gana, tossina, bronquitis crònica, mal d’estómac continu (gastritis crònica), dolor i inflor (inflamació), úlceres, restrenyiment, estrès, càlculs biliars, obesitat, càncer, diabetis, dificultat per dormir (insomni), mal d’esquena…
Algunes persones empren el Jiaogulan com a agent antienvelliment, antioxidant i desintoxicant.

És una planta de la família de les cucurbitàcies, emprada en la medicina tradicional i actualment per la fitoteràpia com a antioxidant i adaptógen natural, i per sentir-te bé.

“Quan els anys t’impedeixin córrer, trota.

Quan no puguis trotar, camina.

Quan no puguis caminar, fes servir un gaiato (com jo mateix).

Però MAI T’ATURIS“

Medicina tradicional

Com a herba per a la longevitat  es beu regularment en infusió, com un te amb les seves fulles, idoni per combatre l’estrès i problemes del sistema endocrí. Es poden menjar, també directament, sense passar-nos, les seves fulles, collides directament de la planta.

El Jiaogulan té les seves fulles de color verd, en forma de cor, petites flors grogues i fruits petits i negres. És una planta perenne que pot créixer fins a una alçada de 6 metres en condicions ideals, arribant, algunes vegades als 8 metres.

És molt resistent i creix bé en terres humides, amb ombra parcial i, degudament cuidada  actua com a antioxidant natural podent allargar, efectivament, la vida.

El Jiaogulan (que en xinès significa «Orquídia de la vinya enroscada») creix de forma natural en gran part del continent asiàtic, encara que, darrerament, en posar-se tan de moda, es cultiva ja, àmpliament, per a la seva comercialització.

“El pensament condiciona l’acció, l’acció determina el comportament,

el comportament repetit crea hàbits, l’hàbit estructura el caràcter,

i el caràcter marca el destí.”

(Aristòtil, 384 – 322 aC.)

Els texans, peça sempre de moda.

Els texans, els coneguts calçons de vaquer, creats com a pantalons de treball molt resistents, emprats al llarg i ample del fora vila illenc, acaben de complir 152 anys.

El seu artífex Levi Strauss, emigrant alemany, juntament amb un sastre nord-americà, Jacob Davis, trobaren la solució per als primers Levis de la història (les butxaques es descosien fàcilment amb el dur treball de les mines), reforçant-les amb reblons, registrant seguidament la patent, començant, a partir d’aquí, la producció dels calçons més fabricats de tots els temps, els texans o vaquers, peça indispensable i senzilla, de moda permanent en l’àmbit universal.

Els vaquers han estat admesos per la nostra societat, inclòs dins els sectors més conservadors, marcant tendències al llarg dels anys, modificant-se per adaptar-se als nous temps i als nous estils de vida, esport i cultura, seguint fels a la seva simplicitat, a pesar de les modificacions, trobant-se avui en dia dins els robers de la majoria de gent.

“Corre darrere els teus somnis,

si no els aconsegueixes,

almenys t’aprimes…

I molt més que només bevent suc de llimona.”

Un turista de 35 anys mort d’un cop de calor.

Fa massa calor pel temps que estem.

Fa ja un parell de setmanes que les temperatures s’han disparat marcant valors de ple estiu… i tot indica que els vinents dies encara augmentaran més, farà més calor.

Els models donen valors de 40 graus, als que hi hem arribat un parell de vegades, a la barriada de Sa Figuera, del Port de Sóller, és a dir que estem parlant de valors més adients de juliol o d’agost, però no d’un dia normal… més bé d’una altra onada de calor.

De moment l’únic consol que tenim és que de moment anem ben servits d’aigua amb tot el que ha plogut els últims mesos, si no ens passem (nosaltres i més els turistes i visitants) amb el seu consum, però això no ens alliberarà de la calor que patirem d’ara en avant…

Avui, dissabte, farà tanta calor com ahir, i pot ser una poca menys que demà, perquè demà tot apunta a un altre augment de les temperatures.

Farà calor i més calor. Enguany ens torrarem de bon de veres.

I com  a demostració, un home de nacionalitat holandesa, de 35 anys, ha mort aquest dijous horabaixa a Sóller, presumptament a causa d’un cop de calor, segons han informat fonts del servei d’emergències SAMU 061.

L’alerta es va rebre a les 14-52’, quan una persona va avisar que un home mostrava símptomes compatibles amb un cop de calor i es trobava greument afectat.

Fins al lloc dels fets s’hi desplaçaren ràpidament diversos efectius: una ambulància amb suport vital avançat d’infermeria, el metge de guàrdia de Sóller per proximitat, així com unitats dels Bombers i de la Guàrdia Civil.

Tot i els esforços dels serveis d’emergència per reanimar-lo, la víctima no va respondre a les maniobres i va acabar perdent la vida poc després.

Aquest és el primer cas mortal, per cop de calor, registrat enguany a les Illes Balears.

Desgraciadament, manquen moltes ovelles negres

i sobren molts d’ases, i molts de xotets.

Actituds dels que, sense criteri propi,

es deixen emportar per les opinions alienes,

motiu pel qual es pot arribar, inclòs,

a les neodictadures (dictadures totals) o a l’esclavisme mental, que desgraciadament de cada dia engrosseix