L’Alzinar: La Marxa per a la Cultura Sollerica, un crit de desesperació de les entitats culturals

Quan sentis que col·lapsaràs, respira i recorda:
Un pensament a la vegada.
Un dia a la vegada.
Una cosa a la vegada.

Un pas endavant, encara que sigui petit, continua essent progrés.
Un moment de calma pot ser suficient per restaurar el teu equilibri.
Un acte d’amor cap a tu mateix és un recordatori de què estàs aprenent, no fallant.
De vegades no és necessari tenir totes les respostes, només la disposició de seguir avançant, amb paciència i compassió cap al teu propi progrés.

(Gema Valado).

La Marxa per a la Cultura Sollerica, un crit de desesperació de les entitats culturals.

I al final arribà, diumenge passat, a les cinc del capvespre, l’ajornada (per la previsió de mal temps, de fet, la marxa s’havia programat inicialment coincidint amb el primer aniversari de la caiguda del Teatre Defensora), Marxa per a la Cultura Sollerica, baix de la perfecta organització de la Plataforma Defensora, amb una participació de més de quatre-centes persones amants de la cultura i les tradicions illenques, acte reivindicatiu i festiu per intentar, una vegada més, cridar l’atenció als polítics de torn, de la manca d’espais per a la celebració d’activitats culturals, a la frondosa i sempre capdavantera, dins la cultura i esport, Vall dels Tarongers, a pesar de la gran quantitat d’edificacions públiques i privades que no es poden emprar per al seu mal estat, alguna d’elles a punt de convertir-se en la Defensora-2.

Molt encertadament el punt de sortida fou davant les restes de l’emblemàtic Teatre Defensora, que els seguits consistoris, des de la seva municipalització, l’any 1999, deixaren caure per deixadesa.

Durant dues hores, els manifestants realitzaren un animat recorregut urbà, que els va dur des del Defensora a Can Dulce, passant pel cinema Fantasio, la impremta Marquès, les Escolàpies, l’Hospital, el C.P. Victòria, la Fàbrica Nova i l’antic cinema Alcázar.
Davant cadascun d’aquests immobles, la majoria en molt, molt mal estat, l’organització explicà la seva història, les funcions que ha tingut al llarg del temps, i l’estat actual, per donar compte de la riquesa d’espais culturals que, en el passat, Sóller va tenir, i ara, desgraciadament, no té.

I, a més, en cadascun d’aquests punts s’hi varen programar actuacions culturals molt aplaudides, que animaren, encara més, l’activa marxa: Rémi Proteau, la batucada Batu-al Món, la glosadora Cati Eva Canyelles, Aires Sollerics, Pro Música Chorus, Estol de Tramuntana, els Xeremiers de Sóller, la Banda de Música, els Tamborers del Firó i, en arribar a Can Dulce, ens esperava una Jam de rumba amb Pere Andreo i amics.

Què els nostres clams i peticions, facin el seu efecte!.

.Tir de passetja a Tuníssia: Els menorquins triomfadors del “Primer Tournoi Magon”

Esdeveniment internacional amb una doble vocació cultural i esportiva, patrimonial i turística, el primer torneig de bassetja tunisià, modalitat per equips, el varen guanyar els menorquins de la UEM Menorca, el dilluns,14 d’octubre de 2024, per un aclaparador 15 a 9.

El torneig va rebre el nom de Magó, un nom molt significatiu en la història de Cartago, i portat per diverses personalitats: Magó Barca, germà petit d’Anníbal, Magó el Cartaginès, autor de tractats d’agronomia i viticultura, Magó, general de l’exèrcit d’Aníbal durant la campanya d’Itàlia…

L’objectiu d’aquest torneig tunisià-espanyol fou reviure aquest, actualment, joc popular i retre homenatge al gran enginyer agrícola, i també al líder cartaginès Magó, fundador d’una ciutat, l’any 205 aC, que porta el seu nom, en aquest arxipèlag balear, precisament dins Menorca (Maó), sent actualment la capital de l’illa, situat a l’est menorquí, sent la seu actual del Consell Insular de Menorca, segons ens explica sàviament Adnen Helali, el pensador, cap i director artístic del Centre Cultural d’Arts i Oficis de Jbel Semmama.

El conjunt menorquí, compost per Maria Caimaris Villalonga, Xisco Amengual Rigo, Francesc Olives Salas, Susana Vidal Barber, Vicent Olives Vidal, Joana Llabrés Planas, Miquel Plomer Guasp, Roser Reixac Alajarin, Ilan Truyol Lledó i Llorenç Truyol Villalonga, sortí el divendres, dia 11, retornant a la segona major illa balear, el dimecres, dia 16, imposant-se brillantment als Pastors de Semmama.

Històricament, els foners menorquins van resistir les dues primeres campanyes cartagineses, però Magó va saber domar-los durant el seu tercer atac l’any 205 BC. AD, afegeix el nostre interlocutor, precisant que el segon torneig de Magon tindrà lloc a Menorca l’any vinent, el 2025.

Per als trofeus d’aquest torneig, els guanyadors menorquins van ser guarnits amb una bonica escultura creada per a aquesta ocasió per l’escultor Yamen Abdelli, i una mitja medalla teixida pels artesans del Djebel.

Els arbres urbans necessiten més atenció!

Els arbres són la nostra base, són la nostra pròpia vida, si les plantes deixessin d’existir, tot deixaria de funcionar, sense les plantes, afortunadament o desafortunadament, no podem viure.
Però els pots cuidats que reben els arbres urbans, per aquestes contrades, les podes excessivament severes que els arriben a malmetre, els enrajolats que no els deixen respirar, que no els deixen beure, fan que molts acabin malalts, i el que abans eren obres d’art de la mare Natura, que embellien el paisatge i els carrers, es van convertint en cadàvers vegetals.

És la mateixa novel·la de sempre: arquitectura de dubtosa funcionalitat, ofegant i atemptant contra els benefactors arbres, en lloc d’actuar augmentant la plantació d’arbrat a tots els carrers i places que es pugui, especialment a les àrees de nova urbanització, fent-ne un acurat seguiment i tractament, optant inclús per varietats autòctones, i si fos necessari en alguns casos (places, carrers empedrats…) fer una instal·lació de reg subterrani (tampoc no és tan difícil ni costós, vists els pressuposts que es manegen en altres temes, no tan importants).

És veritat que els arbres són també víctimes del canvi climàtic, però encara és més veritat que formen part de la solució per a controlar-ho.

Pràcticament, el 20% de tot el C02 que s’emet dins les nostres Illes l’absorbeixen els arbres.

És necessari actuar, des de les altes esferes (el més difícil de fer), un poc més amb sentit comú, escoltar la saviesa popular, escoltar els nostres pagesos i engrescar-s’hi un poc més… Hi depèn el nostre futur!

Consells de la setmana

• El viatge més meravellós no és al centre de la Terra,
  ni als confins de l’univers, sinó al fons d’un mateix.
  (Julio Verne).
• No hi ha res més veritablement artístic que estimar.
  (Vicent Van Gogh).
• Del meu cos descompost creixeran les flors, i jo hi seré en elles.
  Això és l’eternitat.
  (Edvard Munch).
• Sabies que l’ésser humà pateix més pel que imagina, que pel que passa realment?
  No et facis pel·lícules i gaudeixes de la vida!
  (Anònim).
• Ets l’artista de la teva vida.
  No donis el teu pinzell a ningú.
  (Anònim).
• O fem el futur més humà, o no hi haurà més humans en el futur.
  (Tio Beto).
• No al canvi d’horari al mes d’octubre.
  Volem anar al ritme de la llum solar!
  (Joan Oliver).
• Si fóssim conscients que es pot perdre tot en un segon,
  valoraríem més tot allò que tenim.
  (El petit príncep).
• Deixa de jutjar-te per tot el que creus que hauries de ser,
  i comença a estimar-te per tot allò que ets.
  (El petit príncep).
• No contis els dies, fes que els dies contin.
  (Muhammad Ali).
• Definició d’estupidesa:
  Conèixer la veritat, sentir la veritat, veure la veritat,
  i malgrat tot, continuar creient en la mentida.
  (Veus del poble).
• Que el teu aliment sigui la teva medicina,
  i que la teva medicina sigui el teu aliment.
  (Hipòcrates – segle V aC)
• Alegre perquè tot lloc és aquí, i tot moment és ara.
  (Buda).