Ara llegint
L’Alzinar: L’estupidesa humana

L’Alzinar: L’estupidesa humana

L'Alzinar: L'estupidesa humana

Els sollerics ens trobem en plenes Festes de Sant Bartomeu (especialment demà, dia 24), patró de la Vall dels Tarongers, amb un programa que inclou actes populars, música, esports, activitats infantils, exposicions i tradicions solleriques, amb diversos actes a la plaça de la Constitució, la parròquia de Sant Bartomeu, centres esportius i culturals de la Vall i voltants, per gaudir, si les altes temperatures que ens acompanyen aquests mesos, ens ho deixen fer.

SegonsBenjamin Franklin, (1706–1790), una de les figures més polifacètiques de la il·lustració (impressor, escriptor, científic, inventor, diplomàtic i polític): “La tragèdia de la vida és que ens fem vells massa aviat, i savis massa tard”.

L’estupidesa humana és un tema tan antic com la mateixa humanitat. I potser la paradoxa més gran és que una persona pot ser molt, però que molt intel·ligent i, alhora, actuar d’una manera extraordinàriament estúpida.

Imaginar els nostres propis horitzons és el millor remei contra el desànim i la por al futur. És, aquesta, una frase molt potent, que expressa una idea gairebé oposada a l’estupidesa humana, que comentàvem abans: “Quan deixem d’imaginar el futur, el futur ens fa por; però quan som capaços d’imaginar-lo, recuperem una part de les nostres llibertats”. Imaginar els nostres propis horitzons és potser el millor antídot contra el desànim i la por del futur. Indiscutiblement la depressió i l’ansietat ens poden crear, també, un bloqueig mental i físic.

A més, un horitzó no és una promesa ferma de que les coses aniran bé, sinó la capacitat de continuar caminant i pedalant, encara que no sapiguem exactament on arribarem.

Molt important: Tots necessitem estar envoltats de persones que ens escoltin, somriuen, estimin i apreciïn per sentir-nos una mica més bé.

Com tots sabem, la nostra mare Natura està tot el temps en constant, i de vegades ràpid canvi, en constant creació, amb diferents cicles i fases, que transformen el nostre entorn i, lògicament, a nosaltres mateixos, tot el temps, durant segles i més segles, mil·lennis i més mil·lennis.

Aquests cicles els podem observar seguit, seguit, tant a la Lluna, com a les plantes, com en el creixement dels éssers humans.

Les diferents fases que travessen cadascun d’aquests, i altres fenòmens naturals, durant els seus cicles, són una de les evidències de que estem en evolució constant, és a dir, en canvi constant.

Si podem arribar a entendre aquests cicles, podem arribar a comprendre el món que ens envolta, com un espai on tot reneix de nou cada cert temps, en principi i fins a l’infinit (si realment existeix l’infinit), i si els humans no ens seguim entestant en rompre aquest ordre tan subtil i tan perfecte (darrerament, ja fa molts d’anys, que anem per mal camí).

El clima de la nostra estimada Vall dels Tarongers, ara ja Vall dels Aparcaments, representa el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen els nostres quasi meravellosos voltants, si no fos per tots els desastres haguts, i especialment el que s’estan permetent darrerament per tot arreu; gràcies a la interacció global entre la terra emergida (la nostra estimada roqueta), la vegetació, el gel dels dos pols (nord i sud), l’atmosfera i, molt especialment la mar.

Els actuals moments que estem vivint, semblen el retorn a una altra època interglacial, molt diferent a les anteriors, a causa dels perniciosos desastres dels humans, -entre els que lògicament ens trobem-, que són els que amb la seva total caparrudesa i irresponsabilitat, ajuden molt activament als canvis dels cicles normals de la nostra estada damunt el Planeta Terra, desgraciadament encara amb molt més forts, ràpids i desastrosos, en un futur ja molt proper, degut a haver forçar dràsticament el canvi de la Mare Natura i els seus cicles.

Els arbres grocs, i els tarongers, ametllers… perdent les fulles, que deixen caure, a propòsit, quan no hi ha aigua, desgraciadament en aquests precisos moments, per evitar transpirar, per poder sobreviure, mentre els humans, amb el vist i plau dels polítics de torn, segueixen construint diàriament piscines a mansalva…  Si, per ventura, cremessin els àtics de certs dirigents, s’invertiria més en prevenció.

De moment la Societat encara et deixa triar entre ser un inadaptat, o unir-te a l’estupidesa col·lectiva.

Molts dels olis casolans, obtinguts per maceració de plantes medicinals, han demostrat ser excel·lents per tractar la pell, i frenar l’envelliment, a més d’alleujar ferides, granellades, dermatitis…, i tot sense efectes secundaris. En seguirem parlant…

Molt bones festes de Sant Bartomeu, amics lectors, recordant les sàvies paraules de la psicòloga Mercè Conangla: “No hi haurà salut del Planeta, sense que abans hi hagi salut emocional humana”.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Torna a dalt