L’Alzinar: Simplificar la vida i aprofitar la dieta mediterrània

La nostra tendència a fer i gastar més, sigui dobbers, temps, o energia mental, ens pot complicar molt l’existència.

Simplificar la vida, eliminant tot allò que realment sobra, forma part del camí per gaudir d’una vida més plena i gratificant.

(Francesc Miralles).

La dieta mediterrània endarrereix el rellotge biològic.

Fa anys, molts d’anys, que en parlem en aquesta mateixa secció setmanal, i per enèsima vegada ens ho tornen a confirmar personalitats que en saben molt més que nosaltres.

Aquesta recent vegada han estat investigadors de la Universitat de Colúmbia, de New York (Estats Units), que, després de molts d’estudis i comprovacions, han arribat a la conclusió final que la DIETA MEDITERRÀNIA redueix el risc de demència en un 27%, i el de la mort prematura en un 57%; destacant que aquesta inclou cereals integrals, fruites i verdures, i molta varietat de fruits secs, llegums, peix i carn blanca magra, no formant part d’aquesta dieta antienvelliment la carn vermella, els aliments ensucrats i els rics en grasses saturades i trans (parcialment hidrogenades).

RESUMINT, com també hem dit moltes vegades:

«Una rica alimentació en productes integrals i vegetals, disminueix el ritme d’envelliment del cervell i el general de l’organisme».

Hem de consumir productes locals i de temporada.

Els amics de Greenpeace ens aconsellen consumir aquestes fruites i verdures, locals i de temporada, durant aquest mes de setembre, si volem cuidar la nostra salut i la del Planeta:

Fruites:

Gerds (frambuesas), xirimoies, figues, prunes, mangos, maduixes, pomes, magranes, melons, guaiabes, papaies, kiwis, peres, llimes, pitaies, plàtans, freses, síndries, raïms…

Verdures:

Alls secs, bledes, alfàbrega, borratja, albergínies, espinacs, carabassons, enciams, carabasses, naps, cebes, mongetes, porros, blat d’indis, raves, patates, remolatxa, cogombres, pastanagues, julivert, pebrots i tomàtigues.

Setembre: Feines del camp.

Feines als horts: Temps per collir:

El setembre és un mes de transició, on les temperatures ja poden ser molt més agradables, i els dies se segueixen escurçant a poc a poc, fins a arribar a l’injust, perniciós i dramàtic canvi d’hora, previst, a pesar de les fantasmades de sempre dels polítics i dels “entesos”, pel diumenge, dia 27 d’octubre.

És bon temps, per collir albergínies, pebres, tomàtigues (de totes les races hagudes i per haver, incloses les tomàtigues d’arbre, les verdes, les cherry…), alls, cebes, porros, api, pebres de banyeta, blat d’indis, bledes (durant tot l’any), colfloris, carabasses, carabassons, codonys (que ja en queden ben pocs per aquí, fins al mes d’octubre), cogombre, cols, enciams, escarola, espinacs, raves i ravenets, pastanagues, saboroses figues (aquest any són molt bones i dolces) i figues de moro que ja comencen a estar al seu punt òptim, raïm, magranes, atzeroles (que són de bones enguany), pomes, caquis, gínjols, poncíns (segons el cuiner solleric Toni Pinya, els grans oblidats, i pràcticament desapareguts), dolços melons, síndries, mongetes, fesols pintats, mongetes llargues (fins a finals d’octubre), moniatos (fins a novembre), prunes, ametlles (aquest any l’esplet ha tornat a ser magre, una mica més gros que l’any passat, i molt mal pagat, a 3,20 euros el quilo, és a dir 20 cèntims més que la campanya anterior), nous, castanyes, mores d’abatzer (per menjar directament o per fer confitura), carxofes, garroves que enguany moltes quedaran sense collir, a causa del seu baix preu com ja comentàvem dissabte passat.

Sembla que els pagesos no tenen dret  a viure…

Les tomàtigues de ramellet les hem de collir en rams, o almenys de dues en dues, per poder-les penjar millor (fer un enfilall), per guardar en un lloc sec. Si són de ramellet autèntic, ens duraran tot l’any, fins a la collita de l’any que ve.

Què podem sembrar?

És bon temps per sembrar ametllers, api, colfloris, cols, enciams, escarola, raves i ravenets, espinacs, cogombre, remolatxa vermella, pastanagues, adob verd, julivert, farratges i naps.

Als jardins és temps per sembrar les espècies bianuals que floreixen a l’hivern i primavera.

Els bulbs i tubercles que floreixen a la primavera també ja es poden plantar, segons les temperatures, de vegades, se sol esperar a l’entrada de la tardor, o primavera d’hivern (a partir del diumenge, dia 22 de setembre, a les 14-44’ hores).

Es poden trasplantar margalideres, caputxines, clavellines, prímules, fonoll…

Pots sembrar, a finals de mes, els pensaments d’hivern, crisantems de tardor, calèndules i pèsols d’olor, per donar un toc de color al jardí ara que, aviat, la majoria de les flors començaran a desaparèixer.

És temps d’enterrar les cebes per collir grells, trasplantar i sembrar margalideres, caputxines, estranys, clavellines i fonoll.

I per a tots els afeccionats al bon vi, encara és temps de verema, que enguany, com ja comentarem, s’ha hagut de tornar a avançar per les altes temperatures.

Multiplicació.

Fer esqueixos, per exemple, d’arbres i arbustos, crisantems, penstemon (campanetes), heures, cardenals (geranis comuns o de jardí), etc.

És bona època per dividir mates i obtenir noves plantes. S’han de separar amb un ganivet ben esmolat i desinfectat, deixant grups de fulles i arrels.

Els capficats dels clavells i del medicinal àloe Vera Barbadensis es poden separar de la mare i sembrar (aquests darrers, després d’un  parell de dies, millor una setmana, de deixar-los ressecar, per evitar infeccions) en la seva nova ubicació.

Teòricament (dic teòricament perquè les nostres tornen a estar carregades de flors) la maduixera a l’estiu ja ha acabat de florir i fructificar, i comença a fer estolons, que serveixen per reproduir-se, a més de la sembra de llavors.

Altres tasques.

La tardor és la millor estació de l’any per a plantar i trasplantar les plantes de fulla perenne, tot el que sembrem ara estarà ja ben arrelat i aclimatat a les fortes calors del vinent estiu.

Pots llevar la mal anomenada “mala herba” (tots els vegetals són bons i necessaris) dels horts, del jardí i dels tests o cossiols (que a més et serveix per a fer el profitós compost, o l’abonament verd) abans que es formin i propaguin les llavors.

Relliga de nou, si és necessari, les tomatigueres i totes les enfiladisses i posa tutors a plantes de creixement alt i joves, ja que s’estan atracant fortes ràfegues de vent i algunes possibles tempestes.

No cremis les fulles ni les branques caigudes, ja que a més de ser nefast, està prohibit i és molt perillós en aquests precisos moments. Es poden recollir per fer compost.

Desenterra els bulbs i tubercles de les varietats no resistents al fred i guarda’ls en un lloc sec, embolicats de compost, per evitar que s’assequin del tot i protegits de les gelades hivernals.

«Passejar per la natura ens ajuda a expandir la mirada.

En aquests moments, sobretot, el que més m’agrada és escoltar dins del silenci

i no fer servir les paraules.

Escoltar el so dels animals…

Escoltar el so del vent…

Escoltar el so dels arbres…

Escoltar el so del caminar sobre les fulles…

Aquestes sensacions t’obren l’escolta activa i permeten mantenir-te molt més en el silenci de la teva veu parlada.

D’aquesta manera és molt més fàcil escoltar el teu so interior».

(Majo Cascales).