L’Alzinar: Tant de bo quedessin homes com aquells!
Que parlin bé o malament, l’important és que parlin de mi, encara que confesso que m’agrada que parlin malament, perquè això vol dir que les coses em van molt bé. Dels mediocres no en parla ningú, i quan ho fan només diuen meravelles…
(Salvador Dalí).
Tant de bo quedessin homes com aquells!
M’ha encisat el resum del bon amic i col·lega, Joan Maiol Bisbal, recopilació que va fer per un llibre sobre l’educació a Fornalutx, parlant de l’epidèmia de còlera de 1865, i que ens ha autoritzat a reproduir a l’Alzinar.
Indiscutiblement, no és el mateix que la saturació i salvatgisme que estem patint els mallorquins en aquests precisos moments, però, Tant de bo quedessin homes com aquells!
L’epidèmia de còlera de 1865.
Al llarg dels anys nombroses pandèmies fustigaren a la població.
El 1847 la pigota causà estralls a la Vall dels Tarongers, i el 1865 arribà el còlera, una malaltia infecciosa intestinal aguda causada pel bacteri Vibrio cholerae, per culpa de la ingestió d’aliments infectats o aigua contaminada.
Sovint es presenta com una epidèmia i té un període d’incubació curt, d’entre un i cinc dies. El bacteri produeix una enterotoxina que causa vòmits i una diarrea copiosa, que pot conduir a una greu deshidratació i a la mort, si no es tracta amb rapidesa.
La malaltia, que era originària d’Àsia, es va estendre a partir del final del segle XIX a tot el món.
Sabent que a Palma es va propagar moltíssim (2.175 morts), els sollerics i fornalutxencs tancaren fronteres, i establiren una quarantena al Coll de Sóller, que els forans no respectaren, cosa que motivà durs enfrontaments.
Tantes persones hi havia retingudes al Coll, que no podien entrar a Sóller, que el governador civil manà a la Guàrdia Civil que retirés el cordó. Quan els sollerics s’assabentaren del fet, romperen les portes del campanar i tocaren a sometent.
S’armaren amb escopetes, aixades, martells, garrots i pedres, i es dirigiren a enfrontar-se amb l’autoritat per defensar l’autonomia del poble, i així evitar la propagació del bacteri.
Als afores del poble, per devers Can Repic, es trobaren amb la Guàrdia Civil i els qui no respectaren la quarantena, que ja entraven a Sóller amb els carros.
El rector de Sóller i algunes autoritats que havien acompanyat els revoltats intentaren negociar per evitar una tragèdia.
Amb això, arribaren els fornalutxencs disposats a ajudar als seus veïns. Finalment, la Guàrdia Civil va desistir i els forans se’n tornaren al Coll.
Malgrat tot, tantes precaucions no serviren de gaire. El còlera s’instal·là a la Vall causant 135 morts, d’aquests una tercera part (devers 45) a Fornalutx.
El mestre de l’època fou Joan Sastre Ensenyat i la mestra, molt possiblement, Maria Rullán, germana del rector Josep Rullán i Mir. També desconeixem si hi va haver cap baixa entre els alumnes.
Rullán i Mir indica que entre Sóller i Fornalutx emmalaltiren 71 joves d’entre 0 a 25 anys, dels quals en moriren 22, en un número similar entre nins i nines.
Virus de tardor.
El dissabte, dia 22 de setembre, a les 14-44’ hores, com ja comentàrem oportunament fa dues setmanes, després de 93 dies i 16 hores de dur estiu, entràrem oficialment dins la tardor, o primavera d’hivern, que tindrà una durada 89 dies i 21 hores, acabant el dissabte dia 21 de desembre, per donar la benvinguda al que sembla també serà un dur hivern.
La saviesa popular, des de sempre, ha fet rimar la tardor amb saó, tristor, foscor, malenconia, caiguda de les fulles, dels colors vermells, ocres, grocs i marrons…, i com no, amb els habituals, i els lamentablement acabats de crear dins laboratoris, virus de tardor.
Segons dades oficials sembla que de nou hi torna a haver un notable increment de la circulació de virus respiratoris (i de covid, mancaria més!), que afecten sobretot la infància, passant, o expandint-se, d’aquest grup, a la resta de la població, debilitant les defenses, donant via lliure a l’entrada, al nostre organisme, d’altres invasors, que poden provocar malalties possiblement més greus.
Tossina, degoteig nasal, mal de coll, mal de cap, dificultat per respirar, febre i molts d’altres símptomes solen ser característics de les malalties respiratòries, degudes, en molts de casos, als contrastos marcats de temperatura propis de la primavera d’hivern, amb ambients freds dins les primeres hores del matí i la nit i bastant de calor al migdia i capvespres.
És indiscutible que els virus sobreviuen millor dins ambients secs i amb calefacció. La proximitat d’altres persones, que tossin i esternuden, augmenta encara més el risc de caure malalts.
A més, la vasoconstricció dels capil·lars del nas fa que hi hagi menys defenses a la zona d’entrada dels virus. Tot plegat, i algunes causes més, fan que la tardor sigui, desgraciadament, l’estació dels contagis.
Agricultura regenerativa.
Aplicar l’agricultura regenerativa és, en poques paraules, sinònim de tenir cura de les nostres terres.
Això significa simplement restaurar els processos naturals que tenen lloc en un sòl sa, perquè funcionin correctament, protegint els nostres cultius de plagues i malalties, i alimentant-los adequadament.
Si comences a aplicar l’agricultura regenerativa en un terreny on has estat treballant fins ara en mètodes convencionals, o fins i tot si fa temps que està abandonat, gairebé et podem garantir que els teus sòls no estaran en un molt bon estat de salut.
Per això, si vols començar a regenerar les teves terres, el primer que has de saber és en quina situació estan, abans de començar a fer res.
El nostre consell és sempre el mateix: abans de fer res, cal saber on som amb les nostres terres.
Estudiar, demanar consells als vells del lloc (mai als “entesos”), experimentar, llegir, actualitzar-se, i aprofitar, sempre, el màxim que ens ofereix la Mare Natura.
Us recordem que encara és temps de fer les darreres conserves amb la fruita de l’estiu i les confitures amb les quals acompanyarem els bunyols de Tots Sants.
És temporada de pomes, de gínjols, magranes, nesples, codonys, caquis, figues de moro, i murtons…
També és temps, molt bon temps, per anar a cercar esclata-sangs, gírgoles i picornells.
I dissabte que ve, parlarem àmpliament del que podem fer als nostres horts i camps, durant el que ens queda del mes d’octubre.
Dir “el dret meu acaba on comença el teu” és una idea pijotera (mesquina).
El meu dret s’ha d’ajuntar al teu i generar-ne un que ens faci feliços a tots.
(José Larralde).