Les possessions de sa Pobla
Diguem d’entrada, malgrat el titular que encapçala el present reportatge, que sa Pobla no és ni ha estat mai un municipi de grans possessions. Un fet que s’explica per la progressiva fragmentació de la propietat de la terra. Les possessions de sa Pobla més importants estan situades a la part més seca del terme municipal, mentre que sa Marjal està abundantment parcel·lada. A la zona nord del municipi destaquen les de: Son Mascord, Son Cladera, Gaieta Gran, Gaieta Petit, Son Ferragut i Crestatx, mentre que a la part sud s’hi troben Sa Llebre i Talapi. De totes elles, poc o molt, en parlarem en propers reportatges. Però abans, oferirem una descripció del concepte i l’estructura de les possessions a Mallorca, anomenades llocs a Menorca o massies a Catalunya.
Les possessions a Mallorca
El llibre, editat per l’Ajuntament de sa Pobla (novembre de 2023) Sa Pobla. La gent, el medi, la història, de Martí Canyelles, Margalida Pujals, Sara Ripoll i Alexandre Seguí ens apropa al «funcionament i estructura de les possessions» de Mallorca, abans que la gran majoria d’elles perdessin la seva pròpia identitat com tals, arrossegades per la transformació soferta per les explotacions agrícoles en general.
A Mallorca, en termes agraris, s’entenen com a possessions les unitats de producció formades pels terrenys de conreu i pastura, i per un conjunt d’edificacions denominades cases de possessió, quines dimensions, configuració i dependències variaven segons la situació geogràfica de l’explotació agrícola-ramadera. Així mateix, depenent dels tipus de conreu majoritari, les cases disposaven de certes dependències de transformació dels productes: tafona si es conreava olivera; celler si el conreu era de vinya; mentre que les finques de producció cerealística disposaven de molins fariners. I totes, dels corresponents magatzems per guardar els productes elaborats: oli, vi, cereals o farines i d’altres.
Les possessions eren propietat dels senyors que tenien reservada una part de les cases per passar-hi les seves estances temporals, normalment residien al poble o a Ciutat, a les seves cases pairals. A la possessió, hi vivia l’amo i la seva família a una casa o dependència habilitada per a ells. L’amo de la possessió, s’encarregava de l’explotació de la finca, era el pagès que, a canvi d’aquella feina, rebia una part dels beneficis de l’anyada. Una altra possibilitat era que s’encarregués de l’explotació el majoral, home de confiança del senyor que cobrava un sou per administrar les terres. A les possessions, també hi jugava un paper molt important en el seu funcionament la madona, o sia l’esposa de l’amo o del majoral, quines tasques consistien a portar la casa, cuinar, rentar, o cuidar-se dels animals, entre altres quefers domèstics.
A més de les tasques que realitzaven l’amo o el majoral i les seves dones, l’explotació d’una possessió requeria la feina de molta més gent treballadora, com eren els missatges, que hi treballaven tot l’any o els jornalers, llogats puntualment per a la realització de feines específiques.
Un dels espais característics de les possessions és la clastra, entorn de la qual es distribueixen els edificis principals. Es tracta d’un pati descobert que pot aportar diferents variants arquitectòniques, generalment rectangular o quadrada, envoltada per les cases i tapiada pels costats no edificats, o totalment envoltada pels edificis. A la clastra si sol accedir pel portal exterior en forma d’un gran arc i el seu trespol sol estar empedrat. Al centre de la clastra hi sol haver una cisterna, i a una de les seves parets laterals, un rellotge de sol. A les grans possessions si podia trobar edificada una capella que retia culta a un determinat sant o santa.
Un dels costats de la clastra l’ocupen les cases dels senyors, separades de les dels amos, o bé estan situades al primer pis, tenint el seu propi accés i consten d’una gran sala, un menjador i diferents cambres.
Les cases dels amos són més senzilles. L’entrada fa de distribuïdor dels diferents espais, el més important és la cuina amb la seva gran foganya per cuinar i encalentir l’aigua; al costat de la foganya se solia situar el cossi de la bugada en un racó es trobaven els rentadors. Algunes d’aquestes cuines de possessió solen conservar alguns dels estris que s’empraven a la cuina, com olles, greixoneres, morters, ribells, vaixelles de test, paners, culleres i cullerots o esmolles i bufadores pel foc. A prop de la cuina se situa el rebost i una salera per salar xulla o cuixots, i una pastera per pastar el pa. Altres dependències serien el graner i la botiga per guardar-hi diferents eines de feina. Pel que fa a les cambres dels amos, aquestes eren molt senzilles, mentre que els treballadors, solien dormir als porxos damunt matalassos de palla.
Un poc allunyades de les cases, per evitar els mals olors i els renous, se situen les dependències pel bestiar; pallissa o estables per al remat equí o boví, les solls per als porcs, el sestador per a les ovelles i el corral per a l’aviram. Com ja s’ha comentat abans, també pot haver-hi la tafona, el celler o el molí, segons els conreus que es dedicaven les terres de cada possessió. Tenien el seu propi espai, que podrien considerar el garatge, els ormejos, maquinària agrícola i els vehicles.
Possessions de sa Pobla
El gener de l’any 2005, l’Ajuntament de sa Pobla va encarregar als arquitectes Juan M. Martínez i Susan Roig l’elaboració d’un «Catàleg de protecció del patrimoni històric» inclòs dins el terme municipal de sa Pobla, el qual, d’una manera més aviat tècnica, descriu i ofereix algunes referències històriques de les possessions de sa Pobla, a la vegada que fa una valoració dels elements de les mateixes objecte de catalogació i exposa els criteris d’actuació més idonis per la conservació dels seus valors patrimonials.