Oli d’oliva, pilar de la dieta

Gust, olor, color, salut, aliment… L’oli d’oliva no necessita presentació per als illencs acostumats a assaborir el plaer d’un raig d’oli verge caient des d’un setrill sobre dues llesques de pa amb tomàtiga de ramellet, o una torrada feta al foc de llenya.

Les tafones de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu, Can Det de Sóller i la resta de l’illa, elaboren l’oli cada  temporada. Gran part d’aquesta producció, es canalitzen a través del distintiu de qualitat de la denominació d’origen Oli de Mallorca.

La dieta mediterrània, integrada per l’oli d’oliva, el pa, els derivats del blat, les verdures, hortalisses i fruites, els llegums, els fruits secs, el vi, els formatges i iogurt, el peix i algunes carns, així com un estil de vida actiu condicionat per la feina i els desplaçaments, caminant o en bicicleta, és sense cap mena de dubte el model alimentari més saludable i divers del planeta, que proporciona als qui la segueixen una longevitat i qualitat de vida superiors.

Consum diari

L’oli d’oliva, un dels pilars que sostenen la dieta mediterrània, i del que  se’n recomana el seu consum diari, destaca de manera significativa tant per les seves virtuts culinàries com per les preventives, protegint de malalties tan freqüents, avui en dia, com el colesterol, l’arterioesclerosi, la diabetis, la hipertensió i fins i tot diferents tipus de càncer.

Els greixos o lípids són nutrients indispensables per a l’organisme. La seva funció és fonamentalment energètica. A més de fer que els menjars siguin més gustosos i apetitosos, tenen un valor biològic, ja que els teixits necessiten els lípids per desenvolupar la seva activitat. D’altra banda, el fet que algunes vitamines (A, D, E, K) sols siguin solubles en els greixos explica la dependència amb els lípids per poder ser absorbides pel cos humà.

Des de l’antiguitat

Només a la Bíblia es troben més de 200 cites que fan referència a l’olivera o al seu oli. A l’antiguitat, l’oli d’oliva s’utilitzava com aliment, en la medicina i en les cerimònies religioses. És difícil determinar la precedència de l’olivera, però es creu que deriva de la vora del Mediterrani, entre Síria i Grècia. El seu cultiu s’inicià en aquestes costes fa més de sis mil anys i l’oliva s’utilitzà immediatament per a fins alimentaris i per a fins medicinals. Lògicament, en aquell temps, l’oli s’extreia a través de tècniques molt rudimentàries.

En tota la regió síria palestina es va començar a extreure oli dels fruits dels ullastres o olives silvestres. A Egipte, on es va començar el cultiu de l’olivera cap al 2.000 abans de Crist, s’utilitzava l’oli d’oliva amb fins cosmètics. Els egipcis ja apuntaven a Isis com la deessa que va ensenyar el cultiu de l’olivera als homes. Els mateixos egipcis van començar a comercialitzar l’oli d’oliva, i a l’interior de les cambres funeràries es veu representat un vas i àmfores amb oli d’oliva. Aviat s’estendria cap al Mediterrani, sent part integrant de la trilogia: pa, oli i vi.

La producció oleícola no va arribar als grecs, fins a mitjans del segon mil·lenni abans de Crist a través de la conquesta micènica de Creta, on es documenta la producció d’oli i el seu ús ritual des del període minoic antic). Dins l’origen mític d’Atenes, l’olivera tenia un paper fonamental, ja que, segons la tradició, tant Atena com Posidó van voler tenir baix la seva protecció a la nova ciutat i, per això, Zeus va oferir un present als atenencs,  preferint aquests el d’Atena, un rebrot d’olivera.

Des de Grècia

En l’època de l’expansió colonial grega, al voltant del segle VII abans de Crist, els grecs van portar la producció d’oli a Itàlia.

Els fenicis, el gran poble comerciant de l’antiguitat mediterrània, va portar el cultiu de l’olivera a les costes del sud de la península Ibèrica, l’actual Andalusia, dins la Vall del Guadalquivir, cap al segle XI abans de Crist. Aviat aquesta terra hauria d’esdevenir una de les principals zones de producció de l’or líquid.

Oli medicinal 

Aquest remei casolà s’elabora amb hipèric (Hipericum perforatum), o herba de Sant Joan i oli d’oliva, després de deixar-ho reposar, al sol i a la serena, durant unes sis setmanes. La riquesa en tanins de l’hipèric converteix aquest remei com la millor arma per a la cicatrització de ferides, cremades o nafres. Per elaborar aquest oli medicinal, anomenat també oli per a cops, cal fer macerar, dins una botella de vidre obscur, durant un mes i mig, 100 grams de fulles d’hipèric en un litre d’oli d’oliva verjo.

Per a cutis sec

S’ha de mesclar un vermell d’ou amb una cullerada d’oli d’oliva i un cop integrada completament la mescla s’ha d’aplicar al cutis amb un pinzell i deixar reposar uns trenta minuts. És una bona solució per a la hidratació de la pell.

Nutritiu

Els olis comestibles tenen grans quantitats de vitamina E, de gran importància antioxidant. A més, l’oli d’oliva verge és ric en compostos fenològics, convertint-lo en un important proveïdor de substàncies antioxidants.

Més verdura

Deixant de banda els beneficis que pot comportar el seu consum quant a la proporció adequada d’àcids grassos, l’ús d’oli d’oliva s’associa amb un alt consum de verdures en emprar-se per amanir verdures i llegums cuits.

Aliment històric

Malgrat el desconeixement de l’acció de l’oli d’oliva sobre la salut, els nostres padrins i tots els nostres avantpassats han citat la nostra dieta, bàsicament l’oli d’oliva i el vi, com a responsables de la notable longevitat de la població.

Tranquil·litzant

A més de contenir vitamines A, D, E, F i K i de ser un vehicle per a l’absorció de les vitamines liposolubles, l’oli d’oliva té propietats tranquil·litzants, antiinflamatòries, laxants i nutritives, afavorint el manteniment de la flora intestinal i ajuda a regular el trànsit intestinal, a la vegada que està recomanat per a situacions de restrenyiment crònic.

Bo per fregir

El seu alt contingut en àcid oleic, el fa molt estable a altes temperatures i no comença a descompondre’s fins als 120 graus centígrads. No presenta les alteracions i oxidacions que sí que tenen lloc en altres olis vegetals (gira-sol, soja, llavors de colza, etcètera) i actua com a inhibidor dels radicals lliures en el procés d’envelliment cel·lular, actuant com a antioxidant.

Preventiu

Alguns estudis han demostrat que el consum d’oli d’oliva, juntament amb altres elements de la dieta mediterrània, poden contribuir a disminuir el risc de patir càncer de mama i de còlon.

Foto portada: Can Det